Lliurats els Premis Rosalind Franklin als millors treballs en perspectiva de gènere
Notícia
|
Institucional
|
Igualtat
(12/03/2024)
Avui, dimarts 12 de març, s’han lliurat els Premis Rosalind Franklin als millors treballs finals de màster amb perspectiva de gènere del curs 2022-2023, finançats per l’Institut Català de les Dones i pel Vicerectorat d’Igualtat i Gènere. L’Aula Magna de l’Edifici Històric ha acollit l’acte, que s’ha celebrat com a activitat central de la commemoració del Dia Internacional de les Dones a la UB.
Notícia
|
Institucional
|
Igualtat
12/03/2024
Avui, dimarts 12 de març, s’han lliurat els Premis Rosalind Franklin als millors treballs finals de màster amb perspectiva de gènere del curs 2022-2023, finançats per l’Institut Català de les Dones i pel Vicerectorat d’Igualtat i Gènere. L’Aula Magna de l’Edifici Històric ha acollit l’acte, que s’ha celebrat com a activitat central de la commemoració del Dia Internacional de les Dones a la UB.
La vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere de la UB, Montserrat Puig, ha obert l’acte recordant que «cada dia és 8 de març» i reivindicant la «necessitat d’aplicar la perspectiva de gènere en totes les polítiques». Seguidament, la directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en el Treball del Departament d’Igualtat i Feminismes, Núria Vergés, ha subratllat la importància de «seguir avançant en drets» i ha donat pas al lliurament dels premis.
De les divuit propostes presentades, els treballs guardonats en la cinquena edició dels Premis Rosalind Franklin han estat les següents:
En la segona part de l’acte, la delegada del rector per a la Direcció de la Unitat d’Igualtat, Núria Ferran, ha conduït la taula rodona «Com implementar l’estratègia d’igualtat de gènere al sistema universitari català i, en especial, a la Universitat de Barcelona». La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Laura Román, ha posat en context l’aparició d’aquesta estratègia «en el marc d’una regulació institucional i normativa pròpia a Catalunya, especialment en l’àmbit de les universitats i de la recerca, de la mà de la Llei 9/2022, de 21 de desembre, coneguda com a Llei de la ciència». N’ha explicat la gènesi política i ha manifestat que es tracta d’una estratègia quadriennal «de caràcter transversal i interseccional, que pretén crear un nou i molt ambiciós marc regulador i institucional».
Seguidament, ha intervingut la professora de la Facultat de Física i directora de la Càtedra de Perspectiva de Gènere i Feminismes de l’Ajuntament de Cornellà Sònia Estradé, que ha expressat que, «si no canvien coses, el sistema per si sol no canvia». Ha declarat que «cal superar el principi d’inclusió per se, i advocar per normatives molt concretes, polítiques de contractació, avaluació, mèrits en què càpiga tothom, tothom pugui contribuir al coneixement i que beneficiïn a tothom».
Podeu veure el vídeo de l'acte en aquest enllaç.
Per acabar, el vicerector de Recerca, Jordi Garcia, ha afirmat durant la seva intervenció que és «moderadament optimista», i ha presentat tot un seguit de xifres que mostren un augment de la presència de dones pel que fa a places tant de catedràtica com de professora. Hi ha afegit que, «tot i que en el conjunt de la universitat catalana hi ha menys rectores de les que caldria, sí que hi ha més vicerectores de recerca que no pas vicerectors». Així mateix, ha reconegut que «cal incidir molt més en la perspectiva de gènere en l’àmbit de les ciències experimentals».
Ha clos l’acte el rector, Joan Guàrdia, amb una breu intervenció en què ha destacat que «en aquest tema no hi ha cap esforç balder», tot i reconèixer que «la realitat fora de l’acadèmia és molt pitjor que no pas a dins. La universitat, en aquest sentit, no és una institució rebel, però sí que hauria de ser revolucionària». «Es fa molt, però cal encara fer molt més», ha acabat.
De les divuit propostes presentades, els treballs guardonats en la cinquena edició dels Premis Rosalind Franklin han estat les següents:
- Menció honorífica: «Autolesiones no suicidas, trastornos de la conducta alimentaria, regulación emocional y aforntamiento. Un estudio con perspectiva de género», d’Elisa Ramirez López, alumna del màster en Psicologia General Sanitària.
- Menció honorífica: «Mujeres, sexo y deseo: divagando entre las formas de vivir la relación entre feminismo y deseo sexual», de Gaizkane Apodaka Aparicio, alumna del màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania.
- Accèssit: «Problemes de la traducció poètica: el cas de la poesia d’Adrienne Rich», de Laura Gonzalbo Pallarés, alumna del màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.
- Accèssit: «Abrir el culo: subvertir los discursos, prácticas y espacios hegemónicos a través del arte», de Paula Rodríguez Fernández, alumna del màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania.
- Primer premi: «“Esto me ha hecho feminista”. (Contra)narratives entorn de la violència sexual i transformació subjectiva i social en dones supervivents», de Magalí Garrell Ferrando, alumna del màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania.
En la segona part de l’acte, la delegada del rector per a la Direcció de la Unitat d’Igualtat, Núria Ferran, ha conduït la taula rodona «Com implementar l’estratègia d’igualtat de gènere al sistema universitari català i, en especial, a la Universitat de Barcelona». La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Laura Román, ha posat en context l’aparició d’aquesta estratègia «en el marc d’una regulació institucional i normativa pròpia a Catalunya, especialment en l’àmbit de les universitats i de la recerca, de la mà de la Llei 9/2022, de 21 de desembre, coneguda com a Llei de la ciència». N’ha explicat la gènesi política i ha manifestat que es tracta d’una estratègia quadriennal «de caràcter transversal i interseccional, que pretén crear un nou i molt ambiciós marc regulador i institucional».
Seguidament, ha intervingut la professora de la Facultat de Física i directora de la Càtedra de Perspectiva de Gènere i Feminismes de l’Ajuntament de Cornellà Sònia Estradé, que ha expressat que, «si no canvien coses, el sistema per si sol no canvia». Ha declarat que «cal superar el principi d’inclusió per se, i advocar per normatives molt concretes, polítiques de contractació, avaluació, mèrits en què càpiga tothom, tothom pugui contribuir al coneixement i que beneficiïn a tothom».
Podeu veure el vídeo de l'acte en aquest enllaç.
Per acabar, el vicerector de Recerca, Jordi Garcia, ha afirmat durant la seva intervenció que és «moderadament optimista», i ha presentat tot un seguit de xifres que mostren un augment de la presència de dones pel que fa a places tant de catedràtica com de professora. Hi ha afegit que, «tot i que en el conjunt de la universitat catalana hi ha menys rectores de les que caldria, sí que hi ha més vicerectores de recerca que no pas vicerectors». Així mateix, ha reconegut que «cal incidir molt més en la perspectiva de gènere en l’àmbit de les ciències experimentals».
Ha clos l’acte el rector, Joan Guàrdia, amb una breu intervenció en què ha destacat que «en aquest tema no hi ha cap esforç balder», tot i reconèixer que «la realitat fora de l’acadèmia és molt pitjor que no pas a dins. La universitat, en aquest sentit, no és una institució rebel, però sí que hauria de ser revolucionària». «Es fa molt, però cal encara fer molt més», ha acabat.
Galeria multimèdia
