L’honoris causa Fraser Stoddart destaca el mèrit, l’expertesa i la generositat com a elements clau en el progrés científic

En el discurs, el nou doctor honoris causa ha recordat la seva trajectòria vital i professional: «Em vaig criar com a fill únic en una granja de conreu mixt a uns 15 quilòmetres al sud d’Edimburg. [...] El 1960 vaig anar a la Universitat d’Edimburg, i el 1964 em vaig graduar amb una llicenciatura amb honors en Química». Així mateix, ha remembrat la seva etapa com a estudiant de postgrau al Departament de Química d’Edimburg, sota la tutorització del professor Sir Edmund Hirst, qui li va donar un consell que ha estat vital per a la seva vida: «Feu el que feu, Stoddart, abordeu el gran problema».

Durant la intervenció, Stoddart ha conjugat el relat personal amb la seva trajectòria professional i científica. Ha esmentat el seu pas per diverses universitats britàniques, com ara Edimburg, Sheffield o Birmingham, i americanes, com les universitats de Califòrnia a Los Angeles i Northwestern, i ha destacat que el coneixement adquirit amb cadascuna d’aquestes experiències vitals ha estat determinant en el seu èxit com a persona i com a científic. En aquest sentit, Stoddart ha volgut fer un esment especial a la feina de María Luisa Pérez García, qui «va arribar amb una assistència postdoctoral catalana des de Barcelona l’any 1992 i va assaltar Birmingham».

El professor Stoddart, de vuitanta-un anys, ha donat un exemple d’extraordinària vitalitat en anunciar que el seu contracte a la Northwestern finalitza el 31 d’agost i que ha acceptat una oferta de la Universitat de Hong Kong, on es traslladarà al setembre amb una dotzena de membres del seu grup de recerca. «De vegades es fa necessari canviar de plans per fer les coses que realment vols fer a la vida», ha reblat.

Per acabar, Fraser Stoddart ha reconegut que ha tingut el «privilegi de treballar durant els darrers 55 anys en laboratoris de recerca amb més de 500 joves amb un talent increïble d’edats compreses entre els 18 i els 32 anys en la seva majoria». «No només m’han mantingut alerta —ha manifestat—, sinó que també s’han assegurat que m’hagi mantingut jove de cor».

Per la seva banda, la padrina de la cerimònia, María Luisa Pérez García, catedràtica del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, ha ressaltat «l’excepcional vàlua científica i humanista» del nou doctor honoris causa.

Pérez García ha relatat com «el seu treball pioner a les universitats de Sheffield i després a Birmingham va suposar el tret de sortida al que representa una de les seves principals aportacions a la ciència: el concepte d’enllaç mecànic, un nou tipus d’enllaç químic que permet obtenir molècules d’alta complexitat que no es podrien obtenir per altres mètodes sintètics convencionals».

La padrina ha volgut destacar que el professor Stoddart és «un treballador incansable i prolífic»: al llarg de la seva carrera, ha publicat més de 1.400 articles científics, que acumulen unes 112.000 citacions, i presenta un índex h de 161, segons dades del Web of Science. A més, ha supervisat prop de 500 investigadors, dels quals aproximadament 115 eren investigadors en formació.

L’impacte de la recerca de Stoddart s’ha traduït «en diversos premis i guardons de diverses organitzacions i universitats de tot el món», entre els quals destaca el Premi Nobel de química el 2016, que va rebre juntament amb els professors Jean-Pierre Sauvage, de la Universitat d’Estrasburg (França), i Bernard Feringa, de la Universitat Estatal de Groningen (Holanda), pel seu treball pioner en el disseny, la síntesi i la caracterització de màquines moleculars.
​​​​​​​
A l’últim, Pérez García ha insistit que la recerca del professor ha fet progressar el coneixement científic bàsic i aplicat en el món de la química orgànica i ha obert nous camins en la química supramolecular i la nanoquímica, entre d’altres. «Per tot això, és considerat un dels científics més destacats de la nostra època».

Per la seva banda, el president del Consell Social, Joan Corominas, ha destacat en la seva intervenció que «les investigacions del professor Stoddart han obert camps nous en la ciència i aplicacions d’una rellevància extraordinària», però que en canvi «ha ofert una lliçó magistral plena de senzillesa i humilitat sobre la seva trajectòria humana, professional i universitària, en què ha lloat el valor del talent jove com a motor del coneixement».
 
Finalment, el rector, Joan Guàrdia, ha tancat l’acte reconeixent «la trajectòria d’un científic enorme, que ha fet avui un exercici d’humilitat humana impressionant». Així mateix, ha volgut recollir dos conceptes esmentats pel professor Stoddart durant la seva intervenció: mèrit i expertesa com «els ingredients necessaris perquè la carrera d’un científic reïxi», i generositat com un element indispensable per a la ciència i el coneixement. «[La generositat] ens mostra la idea que hem de fer el que calgui perquè les generacions futures vagin més enllà del que hem anat nosaltres», ha manifestat Guàrdia.
 

FRASER STODDART (1942, Edimburg, Escòcia) va estudiar a la Universitat d’Edimburg, on es va doctorar l’any 1966. Ha treballat a les universitats de Queen’s (Canadà), Sheffield, Birmingham i Edimburg (Regne Unit) i a les universitats de Califòrnia a Los Angeles i Northwestern (Estats Units). Va rebre el Premi Nobel l’any 2016 —juntament amb els professors Jean-Pierre Sauvage, de la Universitat d’Estrasburg (França), i Bernard Feringa, de la Universitat Estatal de Groningen (Holanda)— pel seu treball pioner en el disseny, la síntesi i la caracterització de màquines moleculars.