El record de Jorge Wagensberg brilla a l’Aula Magna

Notícia | Institucional
(15/12/2023)
Ahir, dijous 14 de desembre, va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona l’homenatge «El goig del saber compartit. Acte en record de Jorge Wagensberg», organitzat pel Rectorat de la UB i retransmès per UBtv.

 
Notícia | Institucional
15/12/2023
Ahir, dijous 14 de desembre, va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona l’homenatge «El goig del saber compartit. Acte en record de Jorge Wagensberg», organitzat pel Rectorat de la UB i retransmès per UBtv.

 

L’acte, el títol del qual s’inspirava en el llibre de Wagensberg El gozo intelectual. Teoría y práctica sobre la inteligibilidad y la belleza (2007), es va organitzar a proposta de la bibliotecària de la UB, activista cultural i escriptora Montserrat Prat i Serra (Barcelona, 1942), neboda del filòleg, poeta i també bibliotecari Alfons Serra i Baldó (1909-1993), i ha tingut lloc el mateix mes que el polifacètic investigador hagués fet 75 anys.

Va presentar l’acte el vicerector de Recerca de la UB, Jordi García, qui va parlar de la seva relació científica amb Wagensberg a través del director de la seva tesi i qui va vindicar la serendipitat com a motor vital i font de coneixement.

Seguidament, va introduir l’acte el professor de la Facultat de Filologia i Comunicació José Enrique Gargallo Gil, qui, com a especialista en etimologia, va explicar algunes etimologies relacionades amb la celebració. Va exposar, per exemple, que la paraula record significa la ‘memòria de cor’, que és el sentit amb què es va organitzar l’acte, que va qualificar de «festa acadèmica per celebrar la figura polièdrica de Jorge Wagensberg».

A continuació, es van oferir una sèrie de visions convergents sobre l’espai polièdric de la ciència. La doctoranda de l’Institut Max Planck Marta Florido Llinàs va pronunciar el parlament «Des de la jovenesa i l’incipient goig intel·lectual», en què va caracteritzar «el denominador comú que animava Wagensberg: la passió per totes les formes del coneixement». I la catedràtica de la Facultat de Biologia Gemma Marfany va parlar sobre el vessant divulgador de Wagensberg. Així mateix, va desgranar alguns dels seus aforismes més coneguts relacionats amb el coneixement científic i va explicar que, «per a Wagensberg, la ciència era una generadora d’emocions».

​​​​​​​Tot seguit, en el parlament titulat «Des dels estudis sobre el clima», la catedràtica de la Facultat de Física M. Carme Llasat va recordar que el Premi Jorge Wagensberg, que s’atorga des del 2018 a la millor tesi en l’àrea dels sistemes complexos, té molta relació amb el clima, ja que «és un sistema altament complex, que requereix una aproximació multidisciplinària, interdisciplinària i transdiciplinària, com li agradava a ell». Finalment, la professora de la Facultat de Filologia i Comunicació i directora de l’Aula de Poesia, Noemí Montetes-Mairal, va evidenciar en la seva intervenció, titulada «Des de la poesia», que l’homenatjat es reconeixia a si mateix com a escriptor i poeta, i que «va trobar en l’art la manera de comprendre la realitat que amb la ciència no podia del tot».

La segona part de l’acte va consistir en la taula rodona «Des de la coneixença directa de Jorge Wagensberg», moderada per la cap de la unitat de Nous Formats, Patricia Lainz. Hi van participar Mauricio Wagensberg (germà de l’homenatjat); el catedràtic jubilat de Física de la Matèria Condensada de la Universitat Autònoma de Barcelona i poeta David Jou; el catedràtic del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la Facultat de Física de la UB Antoni Planes, i la catedràtica emèrita del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia Rosa Flos. Tots van explicar la seva relació personal, humana i acadèmica amb Jorge Wagensberg i en van destacar la senzillesa i l’amabilitat. «Malgrat que era una persona d’una intel·ligència superior, mai t’ho feia notar. Era planer, humà i senzill», va manifestar Antoni Planes. El germà de Wagensberg, Mauricio, va relatar com va arribar la família Wagensberg Lubinski a Barcelona i va explicar que «amb ell mai competies, sempre comparties». «Vaig tenir la immensa sort de, com a germà seu, compartir les seves nombroses amistats, fruit de la seva extraordinària capacitat de relacionar-se».

Per acabar, es va projectar un vídeo amb un breu parlament del rector, que no va poder assistir a l’acte per qüestions d’agenda. Guàrdia va lloar la destresa de Wagensberg per a la divulgació científica i la seva «altíssima capacitat per generar idees i projectes».

Va cloure l’acte el vicerector de Recerca.

Flickr

Acte en record de Jorge Wagensberg

Acte en record de Jorge Wagensberg