Una missió arqueològica de la UB descobreix dues noves tombes a Oxirrinc dʼèpoca saïta (dinastia XXVI)
La missió arqueològica de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic de la UB al jaciment dʼOxirrinc (Egipte), dirigida per les investigadores Maite Mascort i Esther Pons, ha fet una sèrie de descobriments importants. Aquesta campanya de treballs, que finalitzarà el 10 de desembre, ha tret a la llum, entre altres troballes, dues tombes dʼèpoca saïta (664-525 aC), la darrera dinastia nativa que va governar lʼantic Egipte abans de la conquesta dels perses.
La missió arqueològica de lʼInstitut del Pròxim Orient Antic de la UB al jaciment dʼOxirrinc (Egipte), dirigida per les investigadores Maite Mascort i Esther Pons, ha fet una sèrie de descobriments importants. Aquesta campanya de treballs, que finalitzarà el 10 de desembre, ha tret a la llum, entre altres troballes, dues tombes dʼèpoca saïta (664-525 aC), la darrera dinastia nativa que va governar lʼantic Egipte abans de la conquesta dels perses.
Una de les tombes estava oberta des de lʼantiguitat, però a lʼinterior sʼhi ha trobat un sarcòfag de pedra antropomorf femení, la tapa del qual estava una mica desplaçada. A dins hi havia una gran quantitat de denes de faiança tubulars i esfèriques pertanyents a la xarxa funerària que cobria la difunta, i també un amulet de pedra dʼun reposacaps dʼuna excel·lent qualitat.
La segona tomba estava tancada i segellada. Contenia un sarcòfag antropomorf masculí amb un individu momificat a lʼinterior amb diversos amulets (udjats, escarabeus, una figura del déu Horus, tiges de papir, diverses dobles plomes, cors, un pilar Djed), un escarabeu de cor i nombroses denes de faiança tubulars i esfèriques pertanyents a la xarxa funerària que cobria el cos. Conservava tot lʼaixovar funerari: els quatre vasos canopis epigràfics, amb les vísceres momificades a lʼinterior, 399 uixebtis de faiança i una gerra de ceràmica amb restes de benes.
Segons destaquen Mascort i Pons, la importància del descobriment radica en el fet que «sʼha localitzat una tomba tancada i segellada dʼèpoca saïta amb una estructura arquitectònica diferent de les trobades fins ara al jaciment. A més, com que està intacta, ens permetrà conèixer millor els rituals funeraris dʼaquest període cronològic a Oxirrinc».
A més dʼaquestes troballes, durant aquesta expedició també sʼhan descobert cinc criptes bizantines, tres tombes dʼèpoca romana amb individus momificats, alguns dʼells amb cartonatges policroms, i tres amb una làmia dʼor sobre la llengua. «Aquest era un ritual —expliquen Mascort i Pons— de protecció del difunt molt característic de la necròpoli romana dʼOxirrinc, ja que fins ara sʼhan recuperat catorze dʼaquestes llengües dʼor».
La missió arqueològica del 2021 a Oxirrinc va començar el passat 10 de novembre i finalitza el 10 de desembre. Aquesta campanya ha estat possible gràcies al Ministeri de Cultura i Esport, la Universitat de Barcelona-Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA), la Fundació Palarq i la Societat Catalana dʼEgiptologia, amb la col·laboració del Servei dʼAntiguitats egipci i la Universitat del Caire amb el professor Hassan Amer.