Una festa que no decep mai

La VII Festa de la Ciència es va fer en format virtual del 25 al 28 de maig.
La VII Festa de la Ciència es va fer en format virtual del 25 al 28 de maig.
Recerca
(02/06/2021)

La Festa de la Ciència de la Universitat de Barcelona no decep mai. La setmana passada es va celebrar la setena edició dʼaquesta cita anual que obre les portes a la recerca que es fa a la UB. Per segon any consecutiu, a causa de la pandèmia, les activitats van ser virtuals. Però això no va ser un impediment perquè la ciutadania hi participés, ni perquè el personal docent i investigador de la Universitat expliqués la seva feina dʼuna manera planera i entenedora a través de propostes lúdiques. 

 

La VII Festa de la Ciència es va fer en format virtual del 25 al 28 de maig.
La VII Festa de la Ciència es va fer en format virtual del 25 al 28 de maig.
Recerca
02/06/2021

La Festa de la Ciència de la Universitat de Barcelona no decep mai. La setmana passada es va celebrar la setena edició dʼaquesta cita anual que obre les portes a la recerca que es fa a la UB. Per segon any consecutiu, a causa de la pandèmia, les activitats van ser virtuals. Però això no va ser un impediment perquè la ciutadania hi participés, ni perquè el personal docent i investigador de la Universitat expliqués la seva feina dʼuna manera planera i entenedora a través de propostes lúdiques. 

 

Veure i viure la festa en directe

La primera activitat en directe va ser el dimarts 25 a la tarda, a càrrec de Sònia Estradé, professora de la Facultat de Física, membre de lʼAssemblea Feminista de la UB i presidenta dʼAMIT Catalunya; M. Teresa Lluch, catedràtica de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, i Anna Sànchez Vidal, professora de la Facultat de Ciències de la Terra. Moderades per Estrella Montolío, catedràtica de la Facultat de Filologia i Comunicació, les investigadores van conversar a bastament sobre la situació de les dones en el món de la recerca i de lʼacadèmia en el col·loqui titulat «Dones i acadèmia». En la tertúlia, a més de compartir la seva experiència individual, dʼàmbits molt diversos, van debatre al voltant de temes com lʼanomenada síndrome de la impostora (creure que no mereixes ser on ets i que no ets prou bona), que van confessar haver sentit de vegades. També van parlar del paper dels mitjans i la poca representativitat que hi tenen les dones, de la força del patriarcat, de la segregació vertical i horitzontal, o de la necessitat dʼempoderar les dones des que són nenes.

El segon col·loqui es va poder seguir en directe el dijous 27 i el tema, abordat dʼuna manera transversal i polièdrica, no podia ser més actual: «La salut global». Es va debatre sobre si és realment possible assolir un estat complet de benestar físic, mental i social arreu del planeta, o sobre si podem prevenir el ressorgiment de noves epidèmies. Lʼencarregada de moderar la sessió va ser Gemma Marfany, delegada del rector per a la divulgació científica, i els convidats que van analitzar la complexitat de lʼequilibri sanitari del planeta van ser Enoch Albertí, catedràtic del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret; Rosina Gironès, catedràtica del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, i Antoni Plasència, director general de lʼInstitut de Salut Global de Barcelona.

El dijous 27 també era el dia que calia reservar a lʼagenda si volies gaudir dels dos tallers en directe que sʼhavien programat. Al matí es va fer el taller «Què és la química?», en què es va donar resposta a qüestions com ara si podríem viure sense la química, moltes vegades associada a una idea de toxicitat. Ana Belén Caballero i Jaume Granell, del Departament de Química Inorgànica i Orgànica, van explicar —amb lʼús dʼaparells de laboratori i també amb mètodes casolans— com sʼidentifica el grau dʼacidesa de diversos productes molt coneguts i presents a moltes llars, i van fer demostracions de luminescència amb objectes quotidians. Va ser una oportunitat única per fer preguntes i qüestionar-se com la química és present i necessària en el nostre dia a dia.

A la tarda es va dur a terme un taller sobre alimentació: «Analitzem com omplim el rebost!», en què personal investigador del Campus de lʼAlimentació de Torribera de la UB, mitjançant lʼelaboració dʼun menú diari, va desvelar algunes informacions rellevants que sovint estan amagades als envasos dels aliments. Lʼactivitat va servir, sobretot, per desmuntar algunes de les falses creences populars vinculades a lʼalimentació, a partir de lʼevidència científica.

Lʼúltim col·loqui en directe va servir per tancar la Festa el divendres 28 a la tarda. Es tractava dʼanalitzar el canvi climàtic i constatar com lʼacció de lʼésser humà sobre la variació global del clima del planeta ja és un fet contrastable. A través dʼuna conversa moderada per Xavier Giménez, professor de la Facultat de Química, els ponents van oferir una visió transversal del moment de canvi que vivim. M. Carme Llasat, catedràtica de la Facultat de Física, va parlar dels fenòmens meteorològics extrems; Clara Torrentó, investigadora de la Facultat de Ciències de la Terra, va explicar lʼefecte dels contaminants, i Jordi Serra-Cobo, professor de la Facultat de Biologia, va abordar lʼimpacte del canvi climàtic en els ecosistemes de tot el planeta i la globalització dʼaquest canvi. 

Els bocins de ciència i les activitats bombolla van completar lʼoferta

Les activitats bombolla van consistir en cinc propostes pràctiques per dur a terme dins de lʼaula. Cadascuna incloïa un vídeo perquè els centres educatius poguessin veure el taller presencial enregistrat prèviament amb un grup escolar, així com la llista del material per poder reproduir lʼexperiència de manera autònoma dins del grup bombolla. Les activitats van acostar els infants i adolescents a lʼinterior de la Terra a partir dʼuna comparació amb les cebes, els van familiaritzar amb conceptes com la mediació o el paper dels sòls, els van endinsar al món de les constel·lacions o els van convidar a posar-se a la pell dʼun lingüista forense.

De bocins nʼhi havia per triar i remenar i de tots els àmbits del coneixement. Els participants van poder descobrir, per exemple, la diversitat lingüística del món, com es comuniquen les neurones, com és lʼherbari de la Universitat de Barcelona, què és la pluja àcida i quins efectes té sobre algunes edificacions, o si estan ben dissenyats els carrers, parcs i places de les nostres ciutats.

Totes les activitats de la Festa (en directe i també enregistrades per gaudir-ne autònomament en qualsevol moment) van tenir una gran acollida del públic. Ara com ara, les propostes publicades al canal de Youtube de La UB Divulga han acumulat 2.000 visualitzacions. Continuaran publicades indefinidament i, per tant, es podran seguir consultant tantes vegades com es vulgui. 

 

En aquest podcast podeu escoltar una entrevista amb Gemma Marfany, delegada del rector per a la divulgació científica, que fa balanç de la Festa, tot repassant algunes de les activitats estrella de lʼesdeveniment i valorant lʼèxit de participació de la ciutadania a aquesta cita tan singular amb la recerca que es fa a la UB: