Una exposició explica com es va construir la façana neogòtica de la catedral de Barcelona

Façana de la catedral de Barcelona. © Catedral de Barcelona.
Façana de la catedral de Barcelona. © Catedral de Barcelona.
Cultura
(13/02/2020)

La façana principal de la catedral de Barcelona es va construir al tombant dels segles XIX-XX seguint un projecte arquitectònic seleccionat després dʼun concurs polèmic —en què fins i tot va participar Antoni Gaudí— i inspirant-se en un disseny, una traça, que havia deixat el mestre dʼobres Charles Galters de Rouen, conegut com a mestre Carlí, el 1408, per construir lʼentrada al temple. Aquests són alguns dels fets històrics que sʼexpliquen a «Vallmitjana i la façana de la catedral. Històries singulars al voltant de lʼescultura», una exposició que sʼinaugura el dimarts 18 de febrer a les 19 h i que es podrà visitar fins al 12 dʼabril a la casa de la Pia Almoina. Organitzada per la Catedral de Barcelona i el Museu Diocesà de lʼArquebisbat, la mostra té lloc en el marc de lʼAny Vallmitjana, coorganitzat per la UB i el Seminari Conciliar de Barcelona, i sʼhi explica com lʼescultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905) va realitzar les figures de Crist i els apòstols, els elements centrals de la façana que podem veure actualment.

Façana de la catedral de Barcelona. © Catedral de Barcelona.
Façana de la catedral de Barcelona. © Catedral de Barcelona.
Cultura
13/02/2020

La façana principal de la catedral de Barcelona es va construir al tombant dels segles XIX-XX seguint un projecte arquitectònic seleccionat després dʼun concurs polèmic —en què fins i tot va participar Antoni Gaudí— i inspirant-se en un disseny, una traça, que havia deixat el mestre dʼobres Charles Galters de Rouen, conegut com a mestre Carlí, el 1408, per construir lʼentrada al temple. Aquests són alguns dels fets històrics que sʼexpliquen a «Vallmitjana i la façana de la catedral. Històries singulars al voltant de lʼescultura», una exposició que sʼinaugura el dimarts 18 de febrer a les 19 h i que es podrà visitar fins al 12 dʼabril a la casa de la Pia Almoina. Organitzada per la Catedral de Barcelona i el Museu Diocesà de lʼArquebisbat, la mostra té lloc en el marc de lʼAny Vallmitjana, coorganitzat per la UB i el Seminari Conciliar de Barcelona, i sʼhi explica com lʼescultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905) va realitzar les figures de Crist i els apòstols, els elements centrals de la façana que podem veure actualment.

Lʼexposició il·lustra amb fotografies, documents dʼèpoca i esbossos de projectes arquitectònics com es va aixecar lʼactual façana de la catedral de Barcelona. Així, sʼexplica que el 1882 es va convocar el concurs per a la façana i sʼhi van presentar, entre dʼaltres, els projectes de Joan Martorell i Montells (1833-1906), que apostava per una catedral elevada amb molt dʼèmfasi en els elements ornamentals, i el de Manuel Girona i Agrafel (1817-1905), més horitzontal i sobri. El projecte de Martorell, delineat per Antoni Gaudí, tenia el suport popular i de part de la premsa, però va guanyar el de Girona. Finalment, en lʼexecució del projecte guanyador sʼhi van incorporar elements del projecte de Martorell, fet que va ser criticat perquè es va veure com una apropiació de les idees del contrincant.

En la mostra també sʼexplica que els dos germans Vallmitjana eren dels escultors més prolífics i reconeguts de lʼèpoca i com això va propiciar que seʼls encarregués les escultures de la façana de la catedral. A més del conjunt del Crist i dels apòstols, obra dʼAgapit, la façana del temple té altres escultures religioses, com arcàngels, profetes i sants, que tenen clares vinculacions amb la ciutat de Barcelona, totes elles executades per reputats artistes de lʼèpoca. Lʼexposició documenta els processos de selecció dels artistes i les obres, incloent-hi algunes propostes que es van descartar.

 

Una imponent traça del 1408

Comissariada per Cristina Rodríguez Samaniego, professora dʼHistòria de lʼArt de la UB, i Natàlia Esquinas Giménez, investigadora del Grup de Recerca en Història de lʼArt i del Disseny (GRACMON) de la UB, la mostra també presenta una reproducció de la imponent traça del 1408, lʼoriginal de la qual, de tres metres dʼalçada, està en procés de restauració. La manca de pressupost a la Barcelona de lʼèpoca medieval va impedir que es materialitzés aquell projecte del mestre Carlí. De fet, la façana va romandre molt senzilla, gairebé sense ornaments, fins als treballs de finals del segle XIX i principis del XX que sʼexpliquen en lʼexposició i que es clouen el 1913, en el context dʼuna Barcelona en expansió.

També sʼhan organitzat un conjunt de visites guiades a càrrec de diversos experts: «Les fonts dʼinspiració de la façana actual: la traça gòtica conservada a la catedral de Barcelona», per Rosa Terés, professora de la UB; «El ressò de la traça medieval en lʼarquitectura del segle XIX: la construcció de la façana de la catedral de Barcelona», per Ramon Graus, professor de la UPC, i «Vallmitjana i els escultors de la façana de la catedral», per Natàlia Esquinas Giménez, comissària de lʼexposició.

LʼAny Vallmitjana, en què sʼemmarca lʼexposició, vol posar en valor lʼobra de lʼescultor Venanci Vallmitjana, del qual el 2019 es complia el centenari de la mort, i del seu germà Agapit, considerats els renovadors de lʼescultura catalana i mestres de diverses generacions dʼescultors entre el romanticisme i el modernisme. A més de les escultures de la façana de la catedral, hi ha obres dels Vallmitjana en indrets emblemàtics de Barcelona, com el parc de la Ciutadella, lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona o el Palau de Justícia, o de fora de la ciutat, com a la basílica de Montserrat.