Una exposició documental i un acte d'homenatge recorden l'artista i catedràtic Joan Hernández Pijuan
Una exposició i un homenatge recordaran, aquest mes de maig, l'artista Joan Hernández Pijuan, catedràtic i degà de la Facultat de Belles Arts en la dècada dels noranta. La mostra es podrà visitar al vestíbul de l'Edifici Històric del 14 al 24 de maig, i l'acte d'homenatge tindrà lloc el dimarts 20 a les 19 h, al Paranimf, amb la presència de representants del món acadèmic, així com de la societat i cultura catalanes.
Una exposició i un homenatge recordaran, aquest mes de maig, l'artista Joan Hernández Pijuan, catedràtic i degà de la Facultat de Belles Arts en la dècada dels noranta. La mostra es podrà visitar al vestíbul de l'Edifici Històric del 14 al 24 de maig, i l'acte d'homenatge tindrà lloc el dimarts 20 a les 19 h, al Paranimf, amb la presència de representants del món acadèmic, així com de la societat i cultura catalanes.
L'exposició documental «Joan Hernández Pijuan. Art i Docència » situa els perfils docent, institucional i artístic de qui va ser catedràtic i pintor per mitjà de fotografies, documents de premsa, catàlegs, material audiovisual, quaderns de notes i guardons.
Qui estigui interessat a conèixer de més a prop la seva obra, el mateix dia 20 de maig podrà visitar la sala Ramón y Cajal, on està situat el plafó mural del sostre que la UB li va encarregar l'any 1993.
Joan Hernández Pijuan (1931-2005) va iniciar els estudis artístics a l'Escola Superior de Disseny i d'Art Llotja, entre el 1945 i el 1947, i més tard va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, del 1952 al 1956. Es va traslladar a París l'any 1957 per perfeccionar els estudis, on va cursar gravat i litografia a l'École des Beaux-Arts. L'any 1976 va ser contractat com a docent a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi per impulsar-ne la transició cap a acultat de la UB. El 1989 va obtenir la plaça de catedràtic de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on el 1992 en va ser nomenat degà, càrrec que va exercir fins al mes de maig de 1998. Des d'aquest càrrec, Joan Hernández Pijuan va contribuir a modernitzar i normalitzar l'ensenyament de les arts en el si de la institució universitària, i va obrir la Facultat al món cultural organitzant actes i seminaris amb teòrics i artistes de renom. Com a docent, va introduir nous models pedagògics basats en l'exigència envers la professionalització de l'alumnat i en la importància del treball en equips docents. La seva tasca va deixar una forta petjada en les aules taller de la Facultat i, com a conseqüència, va exercir una gran influència en les noves generacions d'artistes catalans.
La seva obra pictòrica ha estat reconeguda en nombroses ocasions en l'àmbit estatal i internacional. Entre els reconeixements més importants, destaquen el Premi Nacional d'Arts Plàstiques l'any 1981, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1985, el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Plàstiques i el Premi Nacional d'Art Gràfic per la seva tasca com a gravador, tots dos obtinguts l'any 2004, a més d'altres guardons a París, Cracòvia o Zagreb. Joan Hernández Pijuan va exposar en museus i institucions artístiques d'arreu del món, i l'any 2003, el MACBA va acollir la seva última retrospectiva sota el títol « Tornant a un lloc conegut, 1972-2002».
La pintura de Pijuan es caracteritza en tot moment per una rigorosa unitat espacial del quadre; una pintura on el mateix espai pictòric va esdevenir durant cinquanta anys el tema essencial. Els seus tensats espais monocroms sobris, compactes i exultants de llum-color, s'ofereixen a l'espectador com a pintures de plena significació naturalista que han trobat una forma radical per ser traduïts a l'abstracció, amb un sentiment de tinta plana i de superfícies de color sobreposades que l'artista reconeixia haver extret de la seva experiència com a gravador.
L'artista comentava, referint-se a les seves experiències espacials a la Noguera lleidatana que sovint freqüentava, que «quan el paisatge se t'ha fet familiar t'adones de coses importants: el canvi de color d'una flor insignificant; la corba d'un vol d'ocell que ens ajuda a descriure l'espai; l'arbre que un dia és una taca, una simple taca verda i un altre una acotació visual.... Així aconsegueixes de veure el color dintre dels colors o els colors dintre del color».
Pijuan no confiava en una pintura d'idees i de raó, sinó en una pintura sorgida d'una atenta observació sensorial tamisada després per les hores de taller, com ell deia, «fins que el quadre s'acabava convertint de nou en paisatge».
Coincidint amb aquest acte, es publicarà el número 11 de la col·lecció Les Arts i els Artistes, dedicat a l'artista (que va ser l'iniciador d'aquesta línia editorial durant la seva etapa com a degà). El llibre Joan Hernández Pijuan. Homenatge, coordinat pel Vicedeganat de Cultura de la Facultat de Belles Arts i que serà editat pel Servei de Publicacions de la UB, recull textos dedicats a glossar la seva figura --institucional i artística-- i recopila diversos textos escrits per ell, com ara el discurs de la lliçó inaugural del curs acadèmic 1994-1995 que va pronunciar al Paranimf de la UB, el mes d'octubre de 1994, i textos sobre altres artistes i pensadors, i sobre l'art en general, que deixen constància del seu ideari personal.