Un cicle de conferències analitza les eleccions presidencials als EUA
Els dies 29, 30 i 31 d'octubre va tenir lloc, a l'Institut d'Estudis Nord-americans, un cicle de conferències sobre el passat i les perspectives de futur de les eleccions presidencials americanes, organitzat amb la participació del Departament d'Història Contemporània de la UB. Una de les principals conclusions a què es va arribar fou que cada campanya és un reflex tant del moment nacional i internacional com de les característiques dominants entre la ciutadania en cada moment.
Els dies 29, 30 i 31 d'octubre va tenir lloc, a l'Institut d'Estudis Nord-americans, un cicle de conferències sobre el passat i les perspectives de futur de les eleccions presidencials americanes, organitzat amb la participació del Departament d'Història Contemporània de la UB. Una de les principals conclusions a què es va arribar fou que cada campanya és un reflex tant del moment nacional i internacional com de les característiques dominants entre la ciutadania en cada moment.
Com explica el professor d'Història Contemporània Víctor Gavín, que hi va participar, «el curs es va centrar en campanyes electorals del passat, des de 1945 fins a l'actual de l'any 2008. Campanyes seleccionades per diferents motius que les fa especials: successió per la mort del president (1945), fracàs de les enquestes (1948), aparició dels debats televisats i la seva importància (1960), primera elecció en què voten més dones que homes (1980), entrada en joc d'un tercer candidat amb possibilitats de trencar un dels dos partits (1992), i primer candidat afroamericà a la presidència (2008). Aquests elements es van contrastar amb temes permanents en qualsevol campanya: importància de la política exterior, empatia entre el candidat i la ciutadania, evolució en la utilització de la tecnologia, des de la ràdio fins a Internet, i finançament de la campanya, entre d'altres».
També es va concloure que una victòria de Barack Obama tindria tot el potencial per fer entrar els Estats Units en el món del segle xxi perquè simbolitzaria la superació de les tensions racials del passat i perquè seria un reflex del multiculturalisme, tant als Estats Units com a la resta del món. Una presidència de John McCain, en canvi, suposaria tot el contrari, ja que representa un candidat que més aviat miraria cap als valors tradicionals nord-americans del passat. Internacionalment no hi va haver cap dubte que una victòria republicana representaria una continuïtat respecte els darrers vuit anys mentre que un triomf demòcrata, potencialment, suposaria una nova aposta pel multilateralisme, especialment amb la Unió Europea. Una conclusió unànime fou també que són tantes les esperances dipositades en una administració de Barack Obama que el risc d'acabar decebut també és més gran.