Un any amb la recerca en portada
Afers del cor
«Afers del cor» és el títol d’un article que va suposar una fita excepcional: la revista Nature va dedicar la portada a aquesta recerca feta en exclusiva pel Grup de Recerca Consolidat Evolució i Desenvolupament (Evo-Devo) de la Secció de Genètica de la Facultat de Biologia de la UB. El treball proposa un nou escenari evolutiu que ajuda a entendre millor l’evolució del nostre fílum —el dels cordats— i a descobrir com era l’avantpassat dels tunicats, el grup germà dels vertebrats. En concret, revela que les pèrdues massives de gens que van desconstruir la xarxa gènica del cor van facilitar la transició cap a un estil de vida pelàgic lliure en les apendiculàries tunicades, a partir d’una forma ancestral sedentària. Al cap de pocs dies que es publiqués aquest treball, el professor de la UB David Bueno el divulgava al diari Ara amb l’article «Vols evolucionar? Prova de desfer-te d’uns quants gens», mentre que la delegada del rector per a la divulgació científica, Gemma Marfany, publicava a El Nacional.cat «L’encant d’un cor desconstruït». En total, la recerca va tenir uns quaranta impactes en premsa escrita i digital, a més de les informacions a la ràdio i la televisió. Una entrevista al programa de televisió Més 324 va servir per explicar el procés fins arribar a la descoberta: «Estàvem frustrats perquè no trobàvem els gens que buscàvem —va revelar Cristian Cañestro, investigador principal del Grup @EvoDevoGenomeUB—, fins que ens vam adonar que no els trobàvem perquè no hi eren. Això va ser una gran sorpresa: aleshores vam canviar el xip i ens vam preguntar si perdre gens és una forma d’evolucionar», va afegir l’expert, que és professor de la Secció de Genètica de la UB i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). Tant ell com el vicerector de Recerca de la UB, Jordi Garcia-Fernàndez, van exposar en la intervenció televisiva la importància de la recerca bàsica i la necessitat de dotar-la d’un millor finançament.
Una pintura de fa 65.000 anys
Un article publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences confirmava a l’agost l’origen humà d’unes de les pintures més antigues del planeta, fetes la cova d’Ardales (Màlaga). Aquesta recerca s’endinsa en la creació dels primers símbols per part dels nostres avantpassats, i concretament en les primeres pintures. Després que es publiqués, El Periódico va sentenciar: «La “brotxada” més antiga de la humanitat va ser pintada a Màlaga». Les informacions reflectien el treball d’Àfrica Pitarch com a investigadora principal del projecte i de João Zilhão com a supervisor, tots dos de la Facultat de Geografia i Història i membres del grup de recerca Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB. Segons l’estudi, els neandertals haurien accedit en diverses ocasions a la cavitat per marcar simbòlicament i de manera reiterada la formació estalagmítica localitzada al bell mig d’una gran sala. La recerca contradiu la hipòtesi que les pintures d’Ardales fossin dipòsits naturals i en confirma l’autoria humana.
Recerques de les disciplines més diverses
«Los gorilas de montaña se comunican a ritmo de tambor». Així és com va titular National Geographic un article sobre la recerca publicada a Scientific Reports sobre el significat dels cops que es donen al pit els goril·les de muntanya. En el treball hi participava el professor de la Facultat de Psicologia Jordi Galbany, qui explica que aquests cops són «el clímax de tota una demostració» que fan aquests animals, especialment en situacions com ara la interacció amb un altre grup de goril·les. La recerca descobreix una correlació entre la mida corporal dels goril·les i la freqüència dels sons característics dels seus cops al tòrax. Així, els mascles més grans i competitius emeten cops amb freqüències més baixes (és a dir, sons més greus). Segons els experts, aquest senyal visual i acústic indica de manera fiable les dimensions corporals dels goril·les al seu grup social —mascles i femelles—, i també a altres goril·les de grups veïns.
En el camp de la cosmologia, un article publicat a Nature Astronomy va tenir com a objecte d’estudi el cúmul estel·lar Palomar 5, que té dues característiques especials. En primer lloc, és un dels «més esponjosos» de l’halo de la Via Làctia, amb una distància mitjana d’uns quants anys llum entre les estrelles, comparable a la distància del Sol a l’estrella més propera. En segon lloc, té associat un corrent estel·lar especular que cobreix més de 20 graus al cel. L’estudi ha demostrat que aquestes dues característiques distintives són probablement el resultat d’una població de més de cent forats negres al centre del cúmul Palomar 5. L’estudi és important per entendre la formació de cúmuls globulars i de masses inicials d’estrelles, així com l’evolució de les estrelles massives. La revista Squire va fer-se ressò d’aquesta recerca de cosmologia de Mark Gieles, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona.
El medi ambient ha estat també un focus d’interès per a la recerca. És el cas de l’article publicat a la revista Environmental Research Letters, firmat per Miquel Canals, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, i Georg Hanke, del Joint Research Centre de la Comissió Europea. L’estudi sintetitza el coneixement actual sobre els materials d’origen humà dipositats als fons marins i revisa les metodologies per millorar els treballs futurs. S’hi constata, per exemple, que l’estret de Messina, a Itàlia, és l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món, amb més d’un milió d’objectes per quilòmetre quadrat en alguns punts. El treball alerta que el volum de brutícia abocada als mars podria superar els tres bilions de tones mètriques en els pròxims trenta anys. Dirigida per la Universitat de Barcelona, aquesta publicació compila els resultats de la sessió científica sobre macrodeixalles marines que va tenir lloc el maig del 2018, promoguda pel Joint Research Centre de la Comissió Europea i l’Institut Alfred Wegener (AWI).
També està relacionada amb l’ecologia del medi marí la recerca sobre la Posidonia oceanica, una planta que té un important paper com a filtre i trampa per als plàstics abocats a la zona costanera. El treball, publicat a Scientific Reports, és pioner en la descripció d’un mecanisme natural per capturar i eliminar aquests materials del medi oceànic. La primera autora, la professora Anna Sànchez-Vidal, del Grup de Recerca en[ Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra, explica que tot indica que els plàstics queden atrapats als herbassars de posidònia. En aquestes praderies, els plàstics s’incorporen a uns aglomerats de fibres naturals en forma de bola —les egagròpiles o boles de Neptú de la posidònia— que són expulsats del medi marí durant les tempestes.
En aquest context, cal recordar que el 2021 la Universitat de Barcelona va ser, un any més, la primera universitat de l’Estat amb més investigadors entre els més influents del món, i es va situar com a segon centre de recerca de l’Estat després del CSIC. Així es desprèn de la llista Highly Cited Researchers publicada per Clarivate Analytics, que identifica els experts que lideren els treballs amb més impacte científic internacional en diverses àrees d’estudi.