Jordi Alberch, Anna Alberni i Petia Radeva, reconeguts amb la Medalla Narcís Monturiol

D'esquerra a dreta, Petia Radeva, Anna Alberni i Jordi Alberch, que han estat reconeguts amb la Medalla Narcís Monturiol.
D'esquerra a dreta, Petia Radeva, Anna Alberni i Jordi Alberch, que han estat reconeguts amb la Medalla Narcís Monturiol.
Notícia | Recerca
(24/04/2024)

Els professors de la Universitat de Barcelona Jordi Alberch, Anna Alberni i Petia Radeva han estat reconeguts amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha atorgat aquests guardons, instituïts l’any 1982, a un total de deu investigadors del sistema català de coneixement per la seva contribució al desenvolupament de la ciència i la tecnologia. La Placa Narcís Monturiol, que reconeix una institució del país, ha distingit el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), un centre de referència nacional en la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic català.

D'esquerra a dreta, Petia Radeva, Anna Alberni i Jordi Alberch, que han estat reconeguts amb la Medalla Narcís Monturiol.
D'esquerra a dreta, Petia Radeva, Anna Alberni i Jordi Alberch, que han estat reconeguts amb la Medalla Narcís Monturiol.
Notícia | Recerca
24/04/2024

Els professors de la Universitat de Barcelona Jordi Alberch, Anna Alberni i Petia Radeva han estat reconeguts amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha atorgat aquests guardons, instituïts l’any 1982, a un total de deu investigadors del sistema català de coneixement per la seva contribució al desenvolupament de la ciència i la tecnologia. La Placa Narcís Monturiol, que reconeix una institució del país, ha distingit el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), un centre de referència nacional en la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic català.

Jordi Alberch Vié és catedràtic del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i dirigeix des del 2017 l’Institut de Neurociències (UBneuro) de la UB, una institució distingida dues vegades amb el reconeixement com a Unitat d’Excel·lència María de Maeztu pel Ministeri de Ciència i Innovació. És director de grups de recerca de la Fundació de Recerca Clínic Barcelona-IDIBAPS i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). President de la Societat Espanyola de Neurociències (SENC) del 2015 al 2017, és un referent internacional en l’estudi de la fisiopatologia i el tractament de les malalties neurodegeneratives i, concretament, en la malaltia de Huntington, una activitat que ha dut a terme principalment a la Universitat de Barcelona i en altres centres de recerca dels Estats Units i d’Europa.

Per la seva banda, Anna Alberni Jordà és llicenciada en Filologia Anglesa i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB). Des del curs 2009-2010, és professora d’investigació ICREA i associada al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB. La seva recerca se centra en l’edició i l’estudi de la poesia catalana medieval dels segles xiv-xv, amb una atenció especial als aspectes formals i lingüístics de la transmissió i la recepció de la lírica romànica a l’edat mitjana. És membre del Grup de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), un institut propi de la Universitat de Barcelona, i ha estat investigadora a les universitats de Roma La Sapienza i de L’Aquila (2003-2005).

Petia Radeva és catedràtica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica i membre de l’Institut de Matemàtica de la UB (IMUB).Graduada en Matemàtiques Aplicades per la Universitat de Sofia (Bulgària) i doctora en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és investigadora principal del grup de recerca consolidat Intel·ligència Artificial i Aplicacions Biomèdiques (AIBA) de la UB, gestora de l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciències, Innovació i Universitats i editora principal de la revista Pattern Recognition. Ha centrat la recerca en els camps de l’aprenentatge automàtic/profund, la visió per computador i la intel·ligència artificial aplicada a la salut.