S'ha publicat l'Atles Climàtic de Catalunya 1961-1990 elaborat per investigadors de la UB

L' Atles recull informacions de tipus termopluviomètric a través de 32 làmines, de les quals, 18 són mapes de precipitació (la mitjana anual, les 12 mitjanes mensuals, les 4 mitjanes estacionals i un del règim pluviomètric estacional) i 14 són mapes de temperatura (la mitjana anual, les 12 mitjanes mensuals i un de l'amplitud tèrmica mitjana anual). De les dades obtingudes, com comenta el professor Martín-Vide, es dedueix que «Catalunya és un veritable trencaclosques de règims pluviomètrics estacionals, sobretot tenint en compte que és un territori relativament reduït». A l'hora de determinar quina és l'estació més plujosa trobaríem que és la tardor al litoral i prelitoral; la primavera a la depressió central de Lleida, i fins i tot, l'estiu en bona part del Pirineu i Prepirineu. A més, cadascuna d'aquestes zones presenta diverses variants. A la Vall d'Aran, per exemple, pràcticament plou igual durant totes les estacions.

El període estudiat en l'informe coincideix amb l'establert a escala internacional per l'Organització Meteorològica Mundial com a període de referència, per la qual cosa els valors són comparables amb els dels atles i els de les anàlisis climàtiques estàndards, que es refereixen al mateix trentenni. Per a l'elaboració de l' Atles s'han utilitzat les millors sèries climàtiques del país, que van ser tractades estadísticament. Els forats existents d'algunes sèries van ser emplenats mitjançant la correlació amb sèries d'estacions meteorològiques properes. El traçat inicial de les isohietes (línia que uneix els punts que reben la mateixa quantitat de precipitació durant un període) i els isotermes (línia que uneix els punts amb la mateixa temperatura) va ser manual, i s'hi va incorporar el coneixement geogràfic i climàtic del territori allà on no hi havia punts d'observació.

L' Atles es pot consultar o adquirir a l'Institut Cartogràfic de Catalunya o al Servei Meteorològic de Catalunya.