L’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB adverteix que la sequera actual és la més greu a l’est de Catalunya en dos-cents anys

Notícia | Recerca
(28/02/2024)
La sequera actual que pateix Catalunya ja ha batut rècords històrics. Ho corroboren dades recollides pel catedràtic de la Facultat de Geografia i Història de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB Javier Martín Vide. En concret, es pot afirmar que la sequera que afecta les conques internes de Catalunya —els rius Ter i Llobregat, entre d’altres— no té equivalent en un període d’almenys dos-cents anys, pel que fa a la precipitació recollida a l’àrea de Barcelona.
Notícia | Recerca
28/02/2024
La sequera actual que pateix Catalunya ja ha batut rècords històrics. Ho corroboren dades recollides pel catedràtic de la Facultat de Geografia i Història de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB Javier Martín Vide. En concret, es pot afirmar que la sequera que afecta les conques internes de Catalunya —els rius Ter i Llobregat, entre d’altres— no té equivalent en un període d’almenys dos-cents anys, pel que fa a la precipitació recollida a l’àrea de Barcelona.
«El fet que els tres anys més secs de tota la sèrie pluviomètrica anual de l’Observatori Fabra de Barcelona, que comença l’any 1914, hagin estat els tres últims —2021, 2022 i 2023— té una probabilitat d’ocurrència ínfima. Som davant d’una situació absolutament excepcional», declara Martín Vide. El nivell d’aigua existent en els nou embassaments de les conques internes de Catalunya ha caigut per sota del 15 %, i aquest és el menor percentatge d’aigua embassada de tot Espanya. El catedràtic de la UB alerta que «es tracta no només d’una sequera pluviomètrica i hidrològica, sinó també agrícola i ecològica, pels efectes negatius en l’agricultura i els ecosistemes, i socioeconòmica, amb afectacions a la major part dels sectors econòmics».

Javier Martín Vide ha comparat la pluviometria dels tres darrers anys de Barcelona (2021-2023) amb la sèrie d’anomalies de precipitació acumulada anual (reconstruïda) de Barcelona, del Servei Meteorològic de Catalunya. La conclusió ha estat que només a començaments dels anys vint del segle XIX s’aprecien tres anys seguits amb una anomalia pluviomètrica igual o més gran que la registrada aquests tres últims. Per això, es pot dir que l’est de Catalunya ha d’afrontar la pitjor sequera dels últims dos-cents anys.

El catedràtic també ha analitzat estadísticament la sèrie pluviomètrica anual completa de l’Observatori Fabra de Barcelona (1914-2023), que pertany a la Reial Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona. Les dades indiquen que els tres anys amb menys aigua de la sèrie (110 anys) són els anys 2021, 2022 i 2023, amb poc més del 50 % de mitjana.

En clau de futur, Martín Vide apunta que les prediccions estacionals de precipitació i temperatura no mostren, des d’ara fins avançada la primavera, pluges clarament superiors a les normals, mentre que la temperatura mitjana continuarà sent superior al que s’esperaria en aquesta època.

Galeria multimèdia

Javier Martín Vide, catedràtic de la Facultat de Geografia i Història de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua.