La Universitat de Barcelona lidera un dels trenta-tres projectes europeus per millorar el seguiment de la biodiversitat i el canvi dels ecosistemes

SEAGHOSTS destaca també com un dels sis projectes finançats d’institucions estatals en el marc de la convocatòria, dirigida a millorar el seguiment de la biodiversitat i el canvi dels ecosistemes en el marc europeu. En concret, el projecte disposarà d’un finançament de més de dos milions d’euros per fer front al repte de conèixer a fons les aus marines més petites del món, els ocells de tempesta.
​​​​​​​

Tots els projectes seleccionats seran finançats pel Partenariat Europeu de Biodiversitat (Biodiversa+), un consorci que potencia la recerca d’excel·lència per protegir la biodiversitat i que té el finançament de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. En aquesta convocatòria europea, la UB també és una entitat sòcia del projecte DNASense, liderat per la Universitat d’Estocolm (Suècia) i amb la participació del professor Owen Wangensteen, de la Facultat de Biologia i l’IRBio.

Els ocells de tempesta com a bioindicadors

Per conservar la biodiversitat global de manera efectiva, «cal comprendre l’ecologia espacial de la fauna en llibertat. El projecte SEAGHOSTS té com a objectiu principal aprofundir en el coneixement de l’ecologia espacial global i la conservació dels ocells de tempesta (Hydrobatidae i Oceanitidae), i avaluar els principals impactes antropogènics que afronten en els ecosistemes marins del litoral europeu: canvi climàtic, energies renovables, aqüicultura i exposició als microplàstics», detalla Raül Ramos, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i coordinador de SEAGHOSTS.

«El projecte vol abordar els buits de coneixement sobre la biodiversitat marina combinant dades disponibles de seguiment —demogràfiques, morfològiques, genètiques i tròfiques— amb noves dades que s’adquiriran durant el projecte i, així, complementar el mostratge a tot Europa. Aquest coneixement també contribuirà, de manera més robusta i específica, a definir les diferents unitats de conservació (CU) d’ocells de tempesta que habiten els mars europeus», detalla l’investigador.

En el projecte, que es desplegarà durant els tres anys vinents, hi participen un total de setze socis de deu països europeus (Espanya, Dinamarca, Alemanya, Portugal, Grècia, Noruega, Itàlia, França, Irlanda i Islàndia), i també un dels Estats Units i un altre del Canadà.

La petjada humana es distribueix de manera irregular al llarg dels oceans i a través de diferents fronteres polítiques, però el seu impacte en el medi marí ha estat poc estudiat. Aquesta manca de coneixement, per exemple, sovint dificulta el compromís de la Unió Europea amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS). Tot i que la societat europea està particularment sensibilitzada amb els processos de transició verda per mitigar els canvis globals, la gran inversió en tecnologies baixes en carboni i el ràpid canvi cap a fonts d’energia renovables (per exemple, parcs eòlics i solars marins) poden tenir també impactes molt nocius en entorns marins.

«Els ocells de tempesta són excel·lents sentinelles de l’ecosistema marí: són altament pelàgics, recorren llargues distàncies sobre el mar, s’alimenten principalment de plàncton, són molt longeus, malgrat la mida reduïda, i són extremament sensibles a les amenaces antropogèniques en general. Fins ara, la mida corporal i el comportament esquiu han estat una limitació molt important per estudiar-los», detalla Raül Ramos.

Conèixer les rutes migratòries de l’ocell de tempesta permetrà identificar amenaces i senyalitzar els punts crítics de les instal·lacions de fonts renovables que poden afectar les poblacions d’aus migradores. En concret, permetrà identificar els punts calents (hotspots) no coberts per l’actual xarxa d’àrees marines protegides (AMP), editar mapes de sensibilitat de diversos impactes antropogènics i contribuir a definir unitats de conservació (CU) més precises.

Estudiar la biodiversitat amb tècniques d’avantguarda

L’ús de dispositius geolocalitzadors ultraminiaturitzats, la modelització d’hàbitats, l’anàlisi d’isòtops estables, l’anàlisi metabarcoding de DNA, la morfometria geomètrica i la caracterització de microplàstics són algunes de les metodologies que aplicarà el projecte SEAGHOSTS per determinar els moviments i les distribucions d’hivernada de sis espècies migradores d’ocell de tempesta, fins i tot de les espècies més petites.

SEAGHOSTS aportarà una perspectiva innovadora i crítica actual sobre els impactes antropogènics en el medi marí —especialment, com aquests impactes afecten espècies fins ara gairebé oblidades—, que serà clau per a una millor gestió i conservació de la biodiversitat marina.