Roger Canals: «L’antropologia visual és la disciplina que ens permet entendre les cultures i societats del món a través de les imatges»

A partir de nombrosos exemples del dia a dia i d’experiències extretes de les seves pròpies pel·lícules i investigacions, Canals analitza com ens relacionem amb i a través de les imatges, i com teixim relacions amb els altres a través de la mirada i dels instruments de visió. «L’antropologia visual —explica— és una branca de l’antropologia social i cultural que reuneix quatre àmbits principals: l’estudi de les imatges en diferents contextos socials i culturals, l’ús de tècniques audiovisuals en la recerca etnogràfica, la creació de documents audiovisuals per a l’anàlisi de la recerca i la comunicació dels resultats de la investigació, i l’anàlisi cultural de la mirada i de la visualitat».

Confessa que la idea d’escriure aquest assaig li va sorgir arran d’una experiència etnogràfica a la selva veneçolana. «Hi ha moments a la vida d’un investigador que adquireixen un sentit gairebé de revel·lació —relata—. De cop i volta, tot filmant un ritual de possessió davant d’un magnífic altar ple d’imatges, una persona em va dir que hi havia aspectes de la cerimònia que jo no podia filmar. Allà em vaig adonar que cal estudiar les imatges a través de les imatges, i que no podem analitzar el paper cultural de les representacions visuals sense preguntar-nos què significa veure-hi i ser vist».

Aquesta experiència iniciàtica el va fer adonar-se que l’acte concret de mirar és «profundament performatiu: qui mira actua sobre el que veu, ho modifica». Aquest fet, que comunament s’anomena paradoxa de l’espectador, és un fenomen comú a totes les ciències socials i experimentals. «El mal d’ull, un tema al qual dedico una part del llibre —explica—, és un exemple literal del que anomeno la concepció projectiva de la mirada: qui mira amb mala intenció pot embruixar aquell qui és vist. Però també podem posar exemples de la vida quotidiana: les mirades dels altres ens causen reaccions, i nosaltres en causem en els altres en mirar-los. Les condicions d’observació afecten els fenòmens naturals observats. En resum, la mirada és una forma de contacte».

És per aquest motiu que Canals advoca per una educació sobre la imatge com a necessitat per construir societats més crítiques i lliures. Afirma: «D’una banda, ens encanten les imatges. Tothom mira pel·lícules i sèries, fa fotografies, gaudeix mirant quadres, graffitis o dibuixos, o es diverteix jugant a videjocs o mirant vídeos per les xarxes socials. Però al mateix temps atribuïm injustament a les imatges alguns dels mals del nostre temps, com la soledat, la superficialitat, la immediatesa». Per tant, correspon «conèixer millor les imatges, per saber fer-les i analitzar-les millor». «També per gaudir-ne —continua—. Cal apostar per l’alfabetisme visual i digital, i fer-ho sense complexos ni prejudicis».

I per aconseguir aquest objectiu, apunta la possibilitat d’incentivar la col·laboració amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre adscrit a la UB. «Cada cop hi ha més cineastes que s’interessen per l’antropologia, des del punt de vista teòric i, sobretot, metodològic, tant en el camp de la ficció com en el del documental». «Aprofitem-ho per fer seminaris compartits, intercanvis de professorat i d’alumnes, i projectes comuns. Tothom hi guanyarà», aventura.

Finalment, defensa l’antropologia com una disciplina germana de la història, la geografia i la filosofia, amb qui comparteix l’objectiu del coneixement per a una interpretació global de la societat, però amb la diferència que parteix de l’experiència compartida amb altra gent. «Personalment, m’agrada l’antropologia perquè em permet fer treball de camp —aclareix—, aprendre i qüestionar els meus propis principis a través d’un contacte directe amb altres persones. Però l’antropologia, per ser crítica i rellevant, necessita les altres ciències socials, així com les anomenades ciències naturals», conclou.

Roger Canals (Barcelona, 1980) és antropòleg i cineasta. Especialista en antropologia visual i cinema etnogràfic, és doctor en Antropologia per l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París i per la Universitat de Barcelona. Ha publicat nombrosos articles sobre antropologia, imatge i religions afroamericanes, així com el llibre A Goddess in Motion. Visual Creativity in the Cult of María Lionza (Berghahn Books, 2017, traducció al castellà per Edicions UB). Com a realitzador, és autor de diversos curtmetratges i documentals, entre els quals Una deessa en moviment (2016) o Els caçadors d’ombres (2019). Actualment és professor del Departament d’Antropologia Social de la UB i director del projecte europeu Visual Trust (ERC-Consolidator Grant, 2021-2026). L’any 2022 va ser guardonat amb un premi ICREA Acadèmia.