Revisió dels radis atòmics

(06/05/2008)
El radi dels àtoms no és una propietat intrínseca dels elements, ja que varia, principalment, en funció del tipus d'enllaç al qual estan sotmesos en cada compost. Així, per a cada element de la taula periòdica i per a cada tipus d'enllaç (metàl·lic, covalent o iònic) hi ha un valor del radi atòmic. En aquest context, un grup de la UB ha dut a terme un treball estadístic per redefinir el valor dels radis atòmics dels elements de la taula periòdica per al cas de l'enllaç covalent. D'aquest estudi se n'han fet ressò les revistes Chemical Science i Dalton Transactions.
06/05/2008
El radi dels àtoms no és una propietat intrínseca dels elements, ja que varia, principalment, en funció del tipus d'enllaç al qual estan sotmesos en cada compost. Així, per a cada element de la taula periòdica i per a cada tipus d'enllaç (metàl·lic, covalent o iònic) hi ha un valor del radi atòmic. En aquest context, un grup de la UB ha dut a terme un treball estadístic per redefinir el valor dels radis atòmics dels elements de la taula periòdica per al cas de l'enllaç covalent. D'aquest estudi se n'han fet ressò les revistes Chemical Science i Dalton Transactions.

Aquest treball ha estat dirigit pel professor Santiago Álvarez del Departament de Química Inorgànica, i l'han dut a terme Beatriz Cordero, Verónica Gómez, Ana E. Platero-Prats, Marc Revés, Jorge Echeverría, Eduard Cremades i Flavia Barragán, alumnes de doctorat de l'assignatura Bases de Dades per a la Química Estructural.

Actualment, hi ha bases de dades que donen els valors estàndard per als radis atòmics, però el que han observat aquests investigadors és que, per a alguns elements, les dades eren poc refinades i hi havia alguns buits. El grup ha deduït els radis a partir de la cerca sistemàtica de 228.000 dades experimentals de distàncies d'enllaç en compostos inclosos en les bases de dades d'estructures cristal·lines. El radi atòmic s'utilitza en qualsevol estudi relacionat amb l'estructura molecular o amb la cristal·lografia, per donar una idea de la dimensió dels àtoms dins d'aquestes estructures. Com comenta el professor Álvarez, «tot i que per als elements més habituals les dades gairebé no han variat, per a d'altres s'ha pogut arribar a un valor molt més afinat i, en un futur, aquesta nova taula podria arribar a substituir l'estàndard actual.»

Per a molts elements, els radis varien en més d'un 10 %; aquest és el cas, per exemple, del radi del fluor, que s'ha trobat que és un 10 % més petit del que s'acceptava fins ara. D'altra banda, s'ha descobert que el de l'hidrogen és un 35 % més gran del que apareixia als llibres de text, el del sodi un 70 % i el del liti un 90 %. Tal com destaca l'investigador Álvarez, «en el cas del liti vol dir que el seu volum és gairebé set vegades més gran del que ens pensàvem».