Restaurat el quadre ‘El rapte de les sabines’ de la col·lecció del Museu del Prado
Notícia
|
Cultura
|
Institucional
(23/01/2024)
El dilluns 22 de gener es va tornar a penjar el quadre El rapte de les sabines a la seva ubicació habitual: la sala de grec del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona, a l’Edifici Històric. La pintura, un oli sobre tela de 233 × 335 cm del segle XVII, de l’escola de Rubens, pertany a la col·lecció que el Museu del Prado ha cedit en dipòsit a la UB.
Notícia
|
Cultura
|
Institucional
23/01/2024
El dilluns 22 de gener es va tornar a penjar el quadre El rapte de les sabines a la seva ubicació habitual: la sala de grec del CRAI Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona, a l’Edifici Històric. La pintura, un oli sobre tela de 233 × 335 cm del segle XVII, de l’escola de Rubens, pertany a la col·lecció que el Museu del Prado ha cedit en dipòsit a la UB.
Des del mes de desembre passat, el llenç s’ha sotmès a petites tasques de conservació: se n’ha netejat la superfície i tensat el suport, i se n’ha canviat el sistema d’ancoratge pel que fan servir al Museu del Prado. Han supervisat l’actuació —similar a la que es va dur a terme el 2019 i 2020 amb les obres exposdes a la sala de juntes i al despatx del rector— les restauradores Lucía Martínez, del Museu del Prado, i Ana Ordóñez, col·laboradora habitual de la UB en aquestes tasques.
El rapte de les sabines és un bon exemple de pintura barroca: hi ha moviment, una gestualitat exagerada i creació de tumult mitjançant els personatges. La seva filiació rubensiana és innegable; és possible que es tracti d’una còpia d’un original perdut que es devia trobar en les col·leccions règies.
El tema de la pintura evoca un episodi mitològic primordial, extensament tractat per diversos autors romans de l’antiguitat. Però aquesta obra n’ofereix una mirada nova. En paraules de Laura Mercader, professora de la Facultat de Belles Arts, així com directora del Centre de Recerca de Dones Duoda i de la revista homònima, «les imatges que representen la violació, no el rapte, de les dones sabines, l’episodi llegendari utilitzat pel relat històric patriarcal com a acte inaugural de la República romana, són, en realitat, commemoracions de la fundació del patriarcat euroasiàtic, fonamentat en la guerra per la propietat de les dones i dels territoris». «Els prínceps florentins i els reis de les monarquies europees dels segles XVI i XVII les utilitzaven com a eines per consolidar les polítiques misògines dels seus governs», explica.
El Museu del Prado va dipositar aquesta obra a la UB d’acord amb l’Ordre ministerial de 10 d’octubre de 1983. La seva procedència s’ha de relacionar amb la donació feta l’any 1889 per María Dionisia Vives y Zires, duquessa de Pastrana. Anteriorment, l’obra havia estat dipositada al Palacio de Fuensalida de Toledo (1969-1970) i al Museu de Belles Arts de Sevilla (1970-1983).
Cal destacar que a l’Edifici Històric hi ha una altra pintura sobre el mateix tema, també de la col·lecció del Museu del Prado.
El rapte de les sabines és un bon exemple de pintura barroca: hi ha moviment, una gestualitat exagerada i creació de tumult mitjançant els personatges. La seva filiació rubensiana és innegable; és possible que es tracti d’una còpia d’un original perdut que es devia trobar en les col·leccions règies.
El tema de la pintura evoca un episodi mitològic primordial, extensament tractat per diversos autors romans de l’antiguitat. Però aquesta obra n’ofereix una mirada nova. En paraules de Laura Mercader, professora de la Facultat de Belles Arts, així com directora del Centre de Recerca de Dones Duoda i de la revista homònima, «les imatges que representen la violació, no el rapte, de les dones sabines, l’episodi llegendari utilitzat pel relat històric patriarcal com a acte inaugural de la República romana, són, en realitat, commemoracions de la fundació del patriarcat euroasiàtic, fonamentat en la guerra per la propietat de les dones i dels territoris». «Els prínceps florentins i els reis de les monarquies europees dels segles XVI i XVII les utilitzaven com a eines per consolidar les polítiques misògines dels seus governs», explica.
El Museu del Prado va dipositar aquesta obra a la UB d’acord amb l’Ordre ministerial de 10 d’octubre de 1983. La seva procedència s’ha de relacionar amb la donació feta l’any 1889 per María Dionisia Vives y Zires, duquessa de Pastrana. Anteriorment, l’obra havia estat dipositada al Palacio de Fuensalida de Toledo (1969-1970) i al Museu de Belles Arts de Sevilla (1970-1983).
Cal destacar que a l’Edifici Històric hi ha una altra pintura sobre el mateix tema, també de la col·lecció del Museu del Prado.
Galeria multimèdia
Flickr
