Un estudi sobre el clima de l’Àrtic dels darrers 5.000 anys conclou que les temperatures més elevades es donen en l’actualitat
Els llacs àrtics són ecosistemes molt sensibles al canvi climàtic. Per això, els seus sediments s’usen com a referència a l’hora d’estudiar l’evolució d’aquest canvi. A més, l’Àrtic té un paper clau en el clima de tot el planeta. Investigadors de la Universitat de Barcelona han estudiat el clima dels darrers 5.000 anys al llac Aucella, ubicat a 74º de latitud nord, en el parc nacional més gran del món, al nord-est de Groenlàndia. Entre les conclusions, destaquen que les temperatures mitjanes més elevades dels darrers mil·lennis s’han registrat els darrers cinquanta anys, dada que demostraria l’escalfament global planetari causat per l’activitat humana, que a l’Àrtic es percep amb més intensitat.
Els llacs àrtics són ecosistemes molt sensibles al canvi climàtic. Per això, els seus sediments s’usen com a referència a l’hora d’estudiar l’evolució d’aquest canvi. A més, l’Àrtic té un paper clau en el clima de tot el planeta. Investigadors de la Universitat de Barcelona han estudiat el clima dels darrers 5.000 anys al llac Aucella, ubicat a 74º de latitud nord, en el parc nacional més gran del món, al nord-est de Groenlàndia. Entre les conclusions, destaquen que les temperatures mitjanes més elevades dels darrers mil·lennis s’han registrat els darrers cinquanta anys, dada que demostraria l’escalfament global planetari causat per l’activitat humana, que a l’Àrtic es percep amb més intensitat.
Per a la recerca, s’ha fet un estudi físic, químic i biològic dels sediments del llac Aucella. Les mostres s’havien obtingut en una campanya científica del Grup de Recerca en Antàrtida, Àrtic i Ambients Alpins (ANTALP) de la UB que es va dur a terme l’any 2018. La investigadora de la UB Julia Garcia explica que aquest estudi «és la primera reconstrucció climàtica tan completa que s’ha fet a la zona tipus amb dades de sediments lacustres: amb molt alta resolució i amb la combinació de dades de diferents proxies». El professor de Geografia de la UB Marc Oliva afegeix: «Els resultats indiquen que les actuals tendències climàtiques globals es reforcen a l’Àrtic; és el que es coneix com amplificació polar (o àrtica), que consisteix que les inèrcies globals s’incrementen a les regions polars».
Els resultats mostren les variacions de la temperatura de l’aigua del llac i de l’aire des de l’Holocè mitjà fins al present i com aquests canvis estan relacionats amb factors locals o regionals. Per exemple, s’infereixen temperatures particularment elevades durant l’anomenada Anomalia Climàtica Medieval. També es poden observar períodes més freds que van afavorir l’expansió de les glaceres, com el període conegut com Petita Edat del Gel, que es va esdevenir entre el 1300 i el 1850 dC. Els darrers cinquanta anys de registre del llac Aucella evidencien una clara tendència a l’escalfament sense precedents en els mil·lennis que engloba l’estudi.
Aquesta recerca s’emmarca en els treballs de camp que el grup de recerca ANTALP desenvolupa a Groenlàndia. Fa anys que els seus investigadors hi duen a terme campanyes de treball de camp, en projectes com ara PALEOGREEN o l’actual NEOARTIC.
Galeria multimèdia
Per a la recerca s’ha fet un estudi físic, químic i biològic dels sediments del Llac Aucella. Foto: Julia Garcia.
