Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya, a la revista de la UB: «El problema principal és el dels valors, hauríem de fer una aposta més decidida per educar»
La revista de la UB La Universitat dedica la portada del número 45 al síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó. Durant l'entrevista, Ribó analitza els tipus de queixes que li arriben dels ciutadans, tot repassant temes concrets, com ara l'aplicació de la Llei de dependència o el tracte a les víctimes per part de la justícia. Més enllà del càrrec que ocupa actualment, Ribó dóna també la seva visió personal sobre l'actualitat social per concloure que «el problema principal és el dels valors, hauríem de fer una aposta més decidida per educar». En el mateix número de la revista, es publica el diàleg titulat «Allò que no va ser» sobre el període en què la UB va esdevenir la Universitat Autònoma de Barcelona, durant la Segona República Espanyola, i el reportatge «Fauna als extrems», en què es descriuen espècies en el territori català que estan en perill a causa de l'acció de l'ésser humà o que, al contrari, estan proliferant com a conseqüència de canvis en l'ecosistema.
La revista de la UB La Universitat dedica la portada del número 45 al síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó. Durant l'entrevista, Ribó analitza els tipus de queixes que li arriben dels ciutadans, tot repassant temes concrets, com ara l'aplicació de la Llei de dependència o el tracte a les víctimes per part de la justícia. Més enllà del càrrec que ocupa actualment, Ribó dóna també la seva visió personal sobre l'actualitat social per concloure que «el problema principal és el dels valors, hauríem de fer una aposta més decidida per educar». En el mateix número de la revista, es publica el diàleg titulat «Allò que no va ser» sobre el període en què la UB va esdevenir la Universitat Autònoma de Barcelona, durant la Segona República Espanyola, i el reportatge «Fauna als extrems», en què es descriuen espècies en el territori català que estan en perill a causa de l'acció de l'ésser humà o que, al contrari, estan proliferant com a conseqüència de canvis en l'ecosistema.
Com a síndic de greuges, Ribó explica que, entre les queixes dels ciutadans que rep més sovint, hi ha les referides al procediment administratiu. «La gent veu l'Administració com una mena de bosc en el qual és difícil bellugar-se, costa ser informat», assegura. L'urbanisme, la seguretat ciutadana i la justícia són altres àmbits sobre els quals el síndic sovint rep queixes, i alhora, segons ell «comencen a despuntar també altres sensibilitats molt singulars», com ara el «dret al descans, la preocupació pel soroll». Quan se li pregunta sobre l'aplicació de la Llei de dependència, Ribó afirma que, tot i valorar-la molt positivament, «segurament no s'han fet prou càlculs sobre els possibles beneficiaris i els diners necessaris per acomplir els objectius». En una reflexió sobre la societat actual, Ribó opina que «el problema número u és el dels valors. I per tant el de l'educació». Igualment, destaca que «com a síndic puc dir que vivim en un país on paguem molt malament la gent que es dedica a tenir cura de la gent gran. És un contrasentit. O paguem relativament poc --ara semblaré corporativista-- als meus col·legues universitaris.»
Durant l'entrevista, Ribó fa un repàs de la seva etapa com a alumne a la UB, on exerceix com a professor i on va començar la seva activitat política, i també analitza el paper del món universitari pel que fa a la mobilització social i política. A continuació, comenta la seva evolució política, tot apuntant que al llarg dels diferents càrrecs que ha ocupat, ha mantingut sempre una «arrel unitària», i que té la convicció que «en els grans temes com poden ser la llengua, l'educació o l'acompliment de l'Estat s'han de buscar ponts amb altres forces polítiques».
El reportatge «Fauna als extrems» explica, sota el guiatge d'investigadors de la UB, algunes característiques d'espècies animals, com ara l'àguila perdiguera, afectada pel perill d'electrocució contra les línies elèctriques, o el musclo zebrat, considerat una espècie invasora en el nostre territori. Igualment, s'analitza la proliferació de les meduses a les nostres costes, la desaparició en el litoral català del vell marí, o la descoberta recent d'una espècie no descrita fins ara per la ciència, el tritó del Montseny.
En el diàleg sobre la Universitat Autònoma hi intervenen el professor emèrit de la UB Miquel Siguan i els historiadors Francisco Gracia de la UB i Jaume Claret de la UPF. Tot coincidint amb el 75è aniversari d'aquesta etapa de la història de la UB, en el decurs del diàleg s'analitza el context històric de la República en què es va impulsar la Universitat Autònoma, el Govern de la Universitat mitjançant un Patronat durant aquell període, i com es reflectien els conflictes polítics del moment dins la institució. També es reflexiona sobre la repressió franquista i la purga que va patir la major part del professorat universitari.
La revista també inclou notícies sobre el nou curs universitari, una entrevista a la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer, que coincideix amb el 25è aniversari de la institució, i un reportatge sobre el Servei d'Atenció als Estudiants, entre altres informacions. El número conté igualment les seccions habituals «Apunts de ciència», amb un recull de recerques recents d'investigadors de la UB, «Publicacions», «Agenda» i «Som UB».