Qui eren els últims neandertals?
Datats amb una antiguitat de prop de 40.000 anys, segons diferents mètodes científics, els fòssils humans que s'han trobat als nivells superiors de la Sima de las Palomas mostren clarament l'anatomia característica dels neandertals. Així doncs, les dades estableixen que els neandertals van perdurar en el racó d'Europa sud-occidental que correspon a la península Ibèrica, la qual cosa dóna suport a la idea que els neandertals no van ser eliminats de manera immediata pel ràpìd progrés dels humans moderns. Segons els autors de l'estudi, les diferències conductuals entre els neandertals tardans i els primers humans moderns, que van coincidir en el temps a Europa, no devien ser tan grans com alguns pensen, de manera que es reduiria el contrast i la distància entre els neandertals --de conducta, habilitat i ment suposadament limitades-- i els primers humans moderns, amb aptituds més versàtils.
D'altra banda, alguns fòssils dels neandertals de la Sima de las Palomas mostren trets presents en l'anatomia humana moderna però poc freqüents o més aviat absents en neandertals més antics. És probable que els neandertals de la Sima de las Palomas estiguessin en procés d'evolució morfològica cap a alguns aspectes moderns, tot i que també és versemblant que els poguessin adquirir per contacte amb els primers humans moderns en fase de penetració a la península des de l'altra banda dels Pirineus. Si aquesta hipòtesi és certa, podria implicar que la perdurabilitat del paleolític mitjà peninsular seria més aviat fruit de l'elecció per part de la població que no pas d'un retard cultural.
La recerca a la Sima de las Palomas i en altres jaciments de neandertals tardans, juntament amb les troballes a Europa de fòssils dels humans moderns primerencs, ens mostra un quadre complex del contacte canviant entre poblacions humanes, i de conductes equiparables però diferents des del punt de vista biològic i cultural. Per als autors, aquestes poblacions eren grups d'individus que s'esforçaven per subsistir i sobreviure durant el pleistocè tardà en un entorn altament canviant.