Qui eren els últims neandertals?

neandertal11.jpg
neandertal11.jpg
Acadèmic
(08/12/2008)
Fa uns 42.000 anys, els primers humans moderns s'estenien cap a l'oest d'Europa i aquest procés de dispersió va implicar el desplaçament dels neandertals o bé la dissolució en altres poblacions. D'altra banda, durant un període de 8.000 anys, perduren conjunts del paleolític mitjà en diversos jaciments en la península, probablement elaborats per neandertals. Amb tot, encara no es coneix prou bé si tots els conjunts del paleolític mitjà tardà són el resultat de l'activitat dels neandertals o bé d'altres grups humans. Una nova recerca, publicada recentment als Proceedings of the National Academy of Sciences dels Estats Units, aporta nous coneixements sobre qui eren amb gran probabilitat els últims neandertals.

neandertal11.jpg
neandertal11.jpg
Acadèmic
08/12/2008
Fa uns 42.000 anys, els primers humans moderns s'estenien cap a l'oest d'Europa i aquest procés de dispersió va implicar el desplaçament dels neandertals o bé la dissolució en altres poblacions. D'altra banda, durant un període de 8.000 anys, perduren conjunts del paleolític mitjà en diversos jaciments en la península, probablement elaborats per neandertals. Amb tot, encara no es coneix prou bé si tots els conjunts del paleolític mitjà tardà són el resultat de l'activitat dels neandertals o bé d'altres grups humans. Una nova recerca, publicada recentment als Proceedings of the National Academy of Sciences dels Estats Units, aporta nous coneixements sobre qui eren amb gran probabilitat els últims neandertals.

 En la investigació, basada en l'estudi dels fòssils humans recuperats durant deu anys d'excavacions en la Sima de las Palomas (Torre Pacheco, Múrcia), hi ha participat el professor Alejandro Pérez-Pérez del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia a la UB. Els treballs estan liderats per l'equip del paleoantropòleg Michael J. Walker (Universitat de Múrcia) i Erik Trinkaus (Universitat de Washington, Sant Louis Estats Units) i hi col·laboren també experts de tot l'àmbit internacional, entre els quals hi havia el paleoantropòleg Josep Gibert, recentment desaparegut.

Datats amb una antiguitat de prop de 40.000 anys, segons diferents mètodes científics, els fòssils humans que s'han trobat als nivells superiors de la Sima de las Palomas mostren clarament l'anatomia característica dels neandertals. Així doncs, les dades estableixen que els neandertals van perdurar en el racó d'Europa sud-occidental que correspon a la península Ibèrica, la qual cosa dóna suport a la idea que els neandertals no van ser eliminats de manera immediata pel ràpìd progrés dels humans moderns. Segons els autors de l'estudi, les diferències conductuals entre els neandertals tardans i els primers humans moderns, que van coincidir en el temps a Europa, no devien ser tan grans com alguns pensen, de manera que es reduiria el contrast i la distància entre els neandertals --de conducta, habilitat i ment suposadament limitades-- i els primers humans moderns, amb aptituds més versàtils.

D'altra banda, alguns fòssils dels neandertals de la Sima de las Palomas mostren trets presents en l'anatomia humana moderna però poc freqüents o més aviat absents en neandertals més antics. És probable que els neandertals de la Sima de las Palomas estiguessin en procés d'evolució morfològica cap a alguns aspectes moderns, tot i que també és versemblant que els poguessin adquirir per contacte amb els primers humans moderns en fase de penetració a la península des de l'altra banda dels Pirineus. Si aquesta hipòtesi és certa, podria implicar que la perdurabilitat del paleolític mitjà peninsular seria més  aviat fruit de l'elecció per part de la població que no pas d'un retard cultural.

La recerca a la Sima de las Palomas i en altres jaciments de neandertals tardans, juntament amb les troballes a Europa de fòssils dels humans moderns primerencs, ens mostra un quadre complex del contacte canviant entre poblacions humanes, i de conductes equiparables però diferents des del punt de vista biològic i cultural. Per als autors, aquestes poblacions eren grups d'individus que s'esforçaven per subsistir i sobreviure durant el pleistocè tardà en un entorn altament canviant.