Queralt Solé: «El Valle de los Caídos està perdent molt lentament la significació franquista que tenia»
Notícia
|
Cultura
|
Recerca
(26/01/2024)
Avui, divendres 26 de gener, ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona la conferència «Del Valle de los Caídos al Valle de Cuelgamuros: entre la memòria, la història i l’arqueologia», a càrrec de la professora i investigadora de la Facultat de Geografia i Història Queralt Solé. Durant la ponència, ha exposat la seva experiència com a directora de les tasques de recerca per identificar els cossos de les persones que van ser enterrades a la basílica de Cuelgamuros durant la dictadura franquista, i que avui els familiars reclamen.
Notícia
|
Cultura
|
Recerca
26/01/2024
Avui, divendres 26 de gener, ha tingut lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona la conferència «Del Valle de los Caídos al Valle de Cuelgamuros: entre la memòria, la història i l’arqueologia», a càrrec de la professora i investigadora de la Facultat de Geografia i Història Queralt Solé. Durant la ponència, ha exposat la seva experiència com a directora de les tasques de recerca per identificar els cossos de les persones que van ser enterrades a la basílica de Cuelgamuros durant la dictadura franquista, i que avui els familiars reclamen.
La presentació de l’acte ha estat a càrrec del rector, Joan Guàrdia, i del vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, Agustí Alcoberro, qui ha recordat que «les conseqüències del 26 de gener de 1939, quan un escamot de soldats franquistes va prendre possessió de l’Edifici Històric, arriben fins avui». «L’any 1934, la UB tenia un total de 283 professors; el 1939, juntament amb els rectors Bosch Gimpera i Serra Húnter, es van exiliar o van ser depurats 141 professors», ha explicat. Així mateix, ha destacat el paper de lideratge que està exercint la UB en el procés d’identificació dels cossos enterrats al mausoleu.
En una Aula Magna plena de gom a gom, a la qual han assistit autoritats acadèmiques i institucionals com ara el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, els catedràtics Jordi Cassassas i Antoni Segura, i també estudiants i públic divers, la professora Queralt Solé ha començat la seva exposició explicant la simbologia del Valle de los Caídos. Ha explicat que aquesta simbologia estava «pensada i feta per perdurar, des d’una arquitectura grandiloqüent que volia rivalitzar amb l’Escorial, situat només a set quilòmetres de distància, fins a la creu monumental de 150 metres d’alçada situada al cim del Risco de la Nava, omnipresent i visible intencionadament ja des dels afores de Madrid». «El règim pretenia legitimar-se —ha dit— agrupant les restes humanes de combatents d’ambdós bàndols a semblança dels mausoleus de l’antiguitat».
Seguidament, ha detallat tots els treballs històrics i arqueològics que s’han dut a terme per identificar les restes de 62 cossos que, a petició dels familiars, s’han volgut recuperar. «La dificultat que ens hem trobat és considerable, perquè normalment la documentació existent és incompleta o no es correspon a la realitat, i a més s’hi afegeix la dificultat d’identificar els soldats republicans, l’exèrcit dels quals mai no va decretar com s’havien d’enterrar els cossos al camp de batalla, cosa que sí que va deixar estipulat l’exèrcit franquista». «El Valle de los Caídos és la història mateixa del franquisme», ha palesat. Més enllà dels resultats obtinguts, «el fet d’haver pogut entrar a les criptes i examinar les restes ha establert un precedent històric; ara tothom qui vulgui sap que pot reclamar les restes dels seus familiars», ha manifestat.
Finalment, Solé ha explicat que «l’exhumació de Franco, que va tenir caràcter de funeral d’Estat, i la posterior del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, han llevat la transcendència del monument». «A poc a poc esperem que vagi perdent la significació franquista que ha tingut fins avui», ha conclòs.
El rector, Joan Guàrdia, ha tancat l’acte refermant la intenció de la UB de recordar, cada any, la data del 26 de gener. «Perquè visitar el nostre passat a vegades pot ser dolorós i incòmode, però és necessari», ha dit. Per acabar, fent referència a la importància del treball de la professora Solé, ha manifestat que «la memòria sovint canvia els records del passat, fins que arriba la ciència, perquè llavors es fixa la veritat».
En una Aula Magna plena de gom a gom, a la qual han assistit autoritats acadèmiques i institucionals com ara el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, els catedràtics Jordi Cassassas i Antoni Segura, i també estudiants i públic divers, la professora Queralt Solé ha començat la seva exposició explicant la simbologia del Valle de los Caídos. Ha explicat que aquesta simbologia estava «pensada i feta per perdurar, des d’una arquitectura grandiloqüent que volia rivalitzar amb l’Escorial, situat només a set quilòmetres de distància, fins a la creu monumental de 150 metres d’alçada situada al cim del Risco de la Nava, omnipresent i visible intencionadament ja des dels afores de Madrid». «El règim pretenia legitimar-se —ha dit— agrupant les restes humanes de combatents d’ambdós bàndols a semblança dels mausoleus de l’antiguitat».
Seguidament, ha detallat tots els treballs històrics i arqueològics que s’han dut a terme per identificar les restes de 62 cossos que, a petició dels familiars, s’han volgut recuperar. «La dificultat que ens hem trobat és considerable, perquè normalment la documentació existent és incompleta o no es correspon a la realitat, i a més s’hi afegeix la dificultat d’identificar els soldats republicans, l’exèrcit dels quals mai no va decretar com s’havien d’enterrar els cossos al camp de batalla, cosa que sí que va deixar estipulat l’exèrcit franquista». «El Valle de los Caídos és la història mateixa del franquisme», ha palesat. Més enllà dels resultats obtinguts, «el fet d’haver pogut entrar a les criptes i examinar les restes ha establert un precedent històric; ara tothom qui vulgui sap que pot reclamar les restes dels seus familiars», ha manifestat.
Finalment, Solé ha explicat que «l’exhumació de Franco, que va tenir caràcter de funeral d’Estat, i la posterior del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, han llevat la transcendència del monument». «A poc a poc esperem que vagi perdent la significació franquista que ha tingut fins avui», ha conclòs.
El rector, Joan Guàrdia, ha tancat l’acte refermant la intenció de la UB de recordar, cada any, la data del 26 de gener. «Perquè visitar el nostre passat a vegades pot ser dolorós i incòmode, però és necessari», ha dit. Per acabar, fent referència a la importància del treball de la professora Solé, ha manifestat que «la memòria sovint canvia els records del passat, fins que arriba la ciència, perquè llavors es fixa la veritat».