Publicat en accés obert un llibre amb participació UB sobre recerca en ciència ciutadana
Aquest gener, ha sortit publicat en accés obert el llibre The science of citizen science (Springer), un volum en què han participat més de cent autors de vint-i-quatre països. El treball és la conclusió de quatre anys de recerca de lʼacció COST sobre ciència ciutadana, un programa europeu en el qual han participat investigadors del Grup de Recerca OpenSystems UB. Lʼobjectiu de la iniciativa és promoure la creativitat, lʼalfabetització científica i la innovació a tot Europa.
Aquest gener, ha sortit publicat en accés obert el llibre The science of citizen science (Springer), un volum en què han participat més de cent autors de vint-i-quatre països. El treball és la conclusió de quatre anys de recerca de lʼacció COST sobre ciència ciutadana, un programa europeu en el qual han participat investigadors del Grup de Recerca OpenSystems UB. Lʼobjectiu de la iniciativa és promoure la creativitat, lʼalfabetització científica i la innovació a tot Europa.
Segons explica Josep Perelló, director del Grup de Recerca OpenSystems UB, membre de lʼInstitut de Recerca de Sistemes Complexos de la UB i un dels editors del llibre, «aquesta obra suposa un inici, ja que la seva estructura curricular dona a les universitats i altres organitzacions lʼoportunitat de reflexionar tant sobre les contribucions substancials a la recerca en ciència ciutadana, com sobre el seu valor social afegit». Els investigadors dʼOpenSystems UB han contribuït en sis capítols de lʼobra, analitzant temes de participació, cocreació i ètica en la ciència ciutadana i en el camp emergent de les ciències socials ciutadanes. Per fer-ho, han partit de la tasca pionera que ha desenvolupat aquest grup des del 2012.
La ciència ciutadana fa referència a la participació activa de la ciutadania en tasques de recerca científica. Molta gent sʼimplica en projectes de ciència ciutadana per augmentar el coneixement sobre espècies animals i vegetals, descobrir noves galàxies o verificar informació a partir de dades obtingudes a distància. Els ciutadans poden participar en diverses fases del procés científic, des de la recopilació de dades fins a la implicació en el procés complet. La ciència ciutadana també està cada vegada més reconeguda pels estaments polítics. Dʼuna banda, perquè es reconeix el valor dels seus resultats i, de lʼaltra, perquè aquesta modalitat de recerca contribueix a lʼalfabetització científica. La ciència ciutadana té un paper en les polítiques educatives i en les de recerca i innovació a Europa.
El llibre té tres seccions principals: Ciència ciutadana com a ciència, Ciència ciutadana en la societat i Ciència ciutadana en la pràctica. També tracta alguns dels punts forts i febles de la ciència ciutadana que són rellevants per complir les expectatives que genera aquesta modalitat de recerca. La primera secció inclou un capítol en el qual «es destaquen els diferents temes socials dʼinterès per a la ciència ciutadana, tal com explora actualment el projecte CoAct, coordinat pel nostre grup, centrat en lʼanomenada ciència social ciutadana», explica Isabelle Bonhoure, investigadora de lʼOpenSystems UB i coautora del capítol esmentat.
Julià Vicens, exinvestigador de lʼOpenSystems UB, ha contribuït en un altre capítol del llibre que parla tant de les oportunitats com dels reptes de la col·laboració entre persones i màquines en ciència ciutadana. Anna Cigarini, doctoranda a OpenSystems UB i la UOC, ha participat en dos capítols, en el quals es recorda que «el procés de disseny de la recerca científica ciutadana presenta reptes ètics, ha de ser inclusiu i adaptatiu, i adoptar estratègies que incloguin la cocreació». El llibre es tanca amb un capítol final escrit per Josep Perelló en què reflexiona sobre el futur de la ciència ciutadana.