Preservar els valors ecològics de la serra de Collserola
Evitar la fragmentació dels hàbitats naturals a Collserola, mantenir els elements del paisatge que actuen com a connectors ecològics i transmetre a la ciutadania els valors i la riquesa de la biodiversitat en aquest entorn són algunes directrius que apunta el document «Collserola, més enllà del bosc». Aquest estudi recull les conclusions de la trobada, organitzada per la UB i la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) el passat mes de maig a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb l'objectiu de valorar l'interès científic dels prats, conreus, brolles i màquies de Collserola, com a base i justificació per a la seva la conservació.
Evitar la fragmentació dels hàbitats naturals a Collserola, mantenir els elements del paisatge que actuen com a connectors ecològics i transmetre a la ciutadania els valors i la riquesa de la biodiversitat en aquest entorn són algunes directrius que apunta el document «Collserola, més enllà del bosc». Aquest estudi recull les conclusions de la trobada, organitzada per la UB i la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) el passat mes de maig a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb l'objectiu de valorar l'interès científic dels prats, conreus, brolles i màquies de Collserola, com a base i justificació per a la seva la conservació.
La trobada científica va aplegar bona part dels experts de la UB, l'ICHN i el Parc de Collserola, entre altres institucions, que han dut a terme recerques en aquest espai emblemàtic de l'àrea metropolitana, i estava organitzada per un comitè integrat pel professor Antonio Gómez-Bolea (Departament de Biologia Vegetal de la UB), Josep Germain (Institució Catalana d'Història Natural) i Francesc Llimona (Parc de Collserola). En concret, el Parc de Collserola és una superfície verda de més de 8000 ha, situada entre els rius Besòs, Llobregat, la depressió del Vallès i el pla de Barcelona. Conté una àmplia mostra d'ambients naturals mediterranis, en especial alzinars, que en combinació amb diverses formacions de vegetació baixa, formen un mosaic que acull una variada diversitat animal. El Parc de Collserola, inclòs a la proposta de Xarxa Natura 2000, disposa des del 1987 del Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural, que regula la conservació dels recursos naturals i l'equilibri ecològic d'aquests espais. Actualment, el Consorci del Parc de Collserola és l'organisme encarregat de desenvolupar la gestió del Parc.
Segons el document «Collserola, més enllà del bosc», mantenir un paisatge en mosaic és bàsic per a la serra de Collserola, ja que moltes espècies --sobretot mamífers i ocells-- requereixen un paisatge divers. Els prats secs són un dels hàbitats que caldria conservar per mantenir també la biodiversitat (fongs i líquens, insectes, micromamífers, etc.). Al seu torn, recuperar els prats abandonats també és una prioritat per evitar la pèrdua de diversitat associada a la fragmentació dels hàbitats naturals. En aquesta línia d'actuació, conservar la ramaderia extensiva, sempre dins uns límits controlats, pot contribuir al manteniment dels ambients oberts.
Restaurar els marges arbustius de conreus i camins amb la seva vegetació ruderal característica, la crema controlada, regular la neteja de vorals i marges de camins evitant l'ús d'herbicides, promoure l'agricultura ecològica i recuperar alguns conreus de secà ja abandonats, també són altres de les múltiples directrius per protegir la riquesa biològica de la serra i el seu valuós patrimoni natural. En aquest sentit, els experts també apunten la necessitat de restaurar els diversos microsistemes associats a les pràctiques agroramaderes (recs, fonts, basses i mines, etc.) i d'unificar criteris per part de les diferents administracions amb competències en la gestió de Collserola.
Finalment, l'informe també proposa la protecció d'alguns dels espais més interessants de l'entorn de Collserola, com ara els prats d'albellatge dels vessants meridionals i orientals de l'entorn de Collserola en el terme municipal de Barcelona, el mosaic agroforestal que dóna a la vall del Llobregat i els espais encara agraris de Sant Cugat i de Cerdanyola del Vallès, bona part dels quals són essencials per garantir la connexió amb els espais naturals que envolten Collserola.