Lliurament dels Premis Antoni M. Badia i Margarit
L’Aula Magna de l’Edifici Històric acollirà el lliurament dels Premis Antoni M. Badia i Margarit el 19 de març a les 17:00 a la millor tesi doctoral escrita en català, en la seva tercera edició. Presidirà l’acte el rector, Joan Guàrdia, que també farà entrega dels guardons, batejats en homenatge i record d’Antoni M. Badia i Margarit, que va ser rector de la Universitat de Barcelona i lingüista destacat. La sessió es podrà seguir en directe des d'aquest enllaç.
L’Aula Magna de l’Edifici Històric acollirà el lliurament dels Premis Antoni M. Badia i Margarit el 19 de març a les 17:00 a la millor tesi doctoral escrita en català, en la seva tercera edició. Presidirà l’acte el rector, Joan Guàrdia, que també farà entrega dels guardons, batejats en homenatge i record d’Antoni M. Badia i Margarit, que va ser rector de la Universitat de Barcelona i lingüista destacat. La sessió es podrà seguir en directe des d'aquest enllaç.
L’acte començarà amb un diàleg entre l’historiador de la ciència Josep M. Camarasa i el biòleg i divulgador Ramon Folch, moderat per J. Santanach, sobre «El Manifest de Prada (1973) i la reivindicació del català com a llengua científica». Malgrat que hi havia molts obstacles per a l’ús del català a les universitats, el Manifest de Prada declarava, fa cinquanta anys, el dret de fer servir el català en l’àmbit científic i la responsabilitat moral de la comunitat científica catalana de valdre’s de la llengua pròpia.
Amb els Premis Antoni M. Badia i Margarit es vol impulsar la redacció de tesis en llengua catalana i, alhora, reconèixer aquelles recerques que tenen presents la sostenibilitat, la perspectiva de gènere i la divulgació de coneixement. Aquest any, els guanyadors en les diferents modalitats han estat:
Millor tesi en català en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials per a «Ideologies lingüístiques en gramàtiques i diccionaris catalans del segle xix», d’Eloi Bellés, i per a «La filosofia de la traducció en Marcel Proust: transformar l’experiència en art», de Valèria Gaillard.
Millor tesi en català en l’àmbit de les ciències experimentals i ciències de la salut per a «Anàlisi de les funcions de la proteïna NCAM2 en el desenvolupament i la plasticitat neuronal», d’Alba Ortega.
Millor tesi en català sobre igualtat de gènere i altres objectius de desenvolupament sostenible (ODS) per a «L’homonacionalisme a Europa: una mirada quantitativa des dels valors», de Leon Freude.
Millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral per a «Envelliment i VIH. Creació i avaluació d’un sistema de comunicació digital (App) per a millorar la qualitat de les cures de salut en persones majors de 60 anys infectades pel VIH», de Jordi Puig.
El jurat també ha acordat atorgar diplomes de reconeixement als candidats de les tesis que han quedat finalistes: Jaume Marcé, accèssit al premi en la modalitat de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, per «Pro succurrendo necessitatibus dicti hospitalis. Els orígens del patrimoni i els mecanismes de finançament de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona (s. xv)»; Alejandro Lillo, accèssit al premi en la modalitat de l’àmbit de les ciències experimentals i ciències de la salut, per «Potencial dels heteròmers de receptors d’adenosina i cannabinoides com a dianes terapèutiques en malalties neurodegeneratives i obesitat», i Aleix Soler, accèssit al premi en la modalitat de l’àmbit de les ciències experimentals i ciències de la salut, per «Utilitat del QuantiFERON®-TB Gold Plus en el diagnòstic de la infecció tuberculosa latent i la malaltia tuberculosa en població pediàtrica».