Predocs: el futur de la recerca
«La Universitat té una obligació especial de formar i acompanyar les vocacions científiques de futur que es promouen amb els contractes de predoc», afirma la vicerectora de Doctorat i Personal Investigador en Formació de la UB, Maria Feliu. D’acord amb aquesta premissa, la Universitat de Barcelona s’ha proposat reforçar el procés formatiu dels predocs perquè esdevingui una experiència integral. Entre les iniciatives que s’estan endegant destaca la decisió d’ampliar de tres a quatre anys els ajuts de la UB per a predocs en la convocatòria que es publicarà enguany.
«Aquesta mesura forma part d’un pla per dotar l’avantguarda dels estudiants de doctorat de les eines i el reconeixement que la seva tasca, tan complexa com gratificant, mereix», explica Feliu. La UB engegarà el curs 2021-2022 un conjunt d’actuacions adreçades als gairebé 600 predocs que té la Universitat actualment: «L’experiència predoctoral ha de ser rica des del vessant formatiu, però també des del punt de vista humà i social», assenyala Feliu.
Una experiència formativa per a tota la vida
Irene Ferri, que està fent el programa de doctorat en Física de la Matèria Condensada, ha tingut la vocació científica que porta a fer estudis de doctorat «des que era petita», assegura. Gaudeix investigant la propagació de les opinions en xarxes complexes: analitza dades extretes de xarxes socials, enquestes o resultats electorals i les compara amb simulacions informàtiques. Abans d’acabar el grau, va fer una pausa coincidint amb la seva maternitat, però ara ha reprès la carrera acadèmica com a predoc. Dedica tota la jornada laboral a la recerca: «Normalment treballo en un o dos projectes alhora i les tasques que se’n deriven són diverses: realització de simulacions informàtiques, càlculs numèrics i analítics, presentacions en conferències o congressos, redacció d’articles i elaboració de nous models…». Manté un contacte regular amb el seu supervisor i altres membres del grup de recerca per posar en comú idees, en consonància amb el caràcter essencialment col·laboratiu dels estudis de doctorat.
Laia Benavent està fent la tesi doctoral sobre la gramàtica publicada per l’Institut d’Estudis Catalans el 2016. «Sempre m’he sentit atreta per la normativa lingüística», afirma. Això explica per què està dedicant més de tres anys de la seva vida a entendre com es concep la norma lingüística en aquesta gramàtica, concretament en l’àmbit de la sintaxi. «Quan estudies Filologia Catalana, tothom et diu que el teu destí és ser professor de secundària, i a mi aquesta idea em desmotivava fins a nivells extrems». En canvi, sí que té la constància d’anar cada dia al despatx per fer la tesi: buscar i llegir bibliografia, redactar-ne capítols, preparar el buidatge de la gramàtica… A diferència d’Irene Ferri, que encara no ha impartit cap classe a la Universitat, la Laia sí que ha fet algunes hores de docència a la UB: «La docència universitària és diferent, perquè els estudiants són majors d’edat i el que expliques a classe està relacionat amb la recerca que fas». Si bé no és un requisit dels contractes predoc, la formació com a docent és un afegit potencial del seu recorregut formatiu i pot esdevenir fonamental per al seu futur professional.
Gaspar Sánchez està seguint el programa de doctorat en Genètica. Concretament, investiga un animal marí, l’Oikopleura dioica, que resulta molt interessant per entendre els mecanismes genètics que hi ha darrere el desenvolupament embrionari dels animals en general. Es va decidir a iniciar-se en el món de la recerca quan va participar en un programa de la Universitat de Múrcia que permetia als estudiants de grau col·laborar amb els grups d’investigació. A més de les tasques concretes per a la seva recerca, també en fa d’altres que són pròpies de la rutina de treball en un laboratori, «des de preparar reactius fins a organitzar a seminaris o assistir-hi, o tenir cura dels animals amb què es treballa». «L’ambient del departament —afegeix— és molt enriquidor. S’hi coneix molta gent, molt diversa». És un exemple de com el cicle formatiu dels estudis de doctorat va més enllà de la tasca estrictament investigadora i inclou també un procés d’aprenentatge personal i de treball en equip.
Nous ajuts de la UB de quatre anys
Gaspar Sánchez té un contracte finançat per una beca de formació de professorat universitari (FPU) estatal que li garanteix l’estabilitat durant quatre anys. Tanmateix, el seu cas no és igual que el d’altres companys. De fet, altres ajuts per als predocs són de tres anys: és el cas dels ajuts per a la contractació de personal novell (FI) i els de suport a departaments i unitats de recerca universitaris per a la contractació de personal investigador predoctoral en formació (FI-SDUR), tots dos de la Generalitat de Catalunya. La UB també té els seus propis ajuts per a doctorands. Enguany hi introduirà una novetat important: publicarà una convocatòria que permetrà que els contractes de doctorat finançats des de la Universitat tinguin quatre anys de durada.
Aquesta nova convocatòria d’ajuts s’emmarca en el conjunt de mesures que està impulsant la Universitat per acompanyar el col·lectiu de predocs. D’aquesta manera, la UB respon al seu propòsit de reforçar la cura de les persones, també en el procés formatiu dels estudis de doctorat. «Tindrem en compte el vessant emocional: està previst un projecte de recerca sobre el benestar psicològic dels predocs de la UB, dissenyarem un pla d’activitats per als doctorands i activarem una comissió de mediació des de l’Escola de Doctorat», explica la vicerectora Maria Feliu. Una de les primeres passes han estat els ajuts d’allotjament als col·legis majors per a estudiants de doctorat, que es van tancar a finals de juliol. Aquests ajuts van en la línia de potenciar els col·legis majors com a punt de trobada del personal investigador en formació. L’objectiu és que aquests centres acullin activitats per a aquest col·lectiu, com ara jornades, conferències, xerrades, etc.
Una altra línia de treball serà un pla de formació transversal específic per als predocs dissenyat conjuntament amb l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE) de la UB. El pla s’articularà a partir de les necessitats dels doctorands i inclourà tant la gestió de l’estrès i el benestar psicològic com aspectes vinculats a la ciència oberta, l’ètica de la recerca, la perspectiva de gènere en recerca, la vida més enllà del doctorat, etc. Aquesta formació que ofereix l’IDP-ICE estarà enquadrada en el calendari de cursos del conjunt de doctorands, tant predocs com tots els altres, de manera que tot estudiant de doctorat pugui adquirir competències que li facilitin l’organització i l’autogestió.
Personal investigador en formació
Com a valoració global, la vicerectora Feliu emfasitza que totes aquestes mesures per donar suport al col·lectiu de predocs han de partir de la base que estan en un període de formació: «A diferència dels contractes de la resta del personal docent i investigador, els de predoctorat són formatius. Tenen com a finalitat aprendre a fer recerca i la culminació és la tesi doctoral. Per tal que l’experiència sigui formativa, és fonamental l’acompanyament, que recau en les directores i directors de tesi; però també és cabdal allò que la institució en el seu conjunt sigui capaç de fer per aquest col·lectiu tan rellevant per al futur de la recerca».
Un cop s’ha completat aquesta formació i s’ha assolit la fita del doctorat, comença una altra etapa. «Si l’objectiu és fer carrera acadèmica, es continua amb un postdoc, idealment fora de la universitat d’origen; però la sortida també pot ser la incorporació laboral en el món empresarial en departaments d’R+D, per exemple», explica Feliu. Els tres predocs amb qui hem parlat en aquest reportatge tenen com a projecte de futur continuar la carrera investigadora en el món acadèmic. No obstant això, Gaspar Sánchez puntualitza: «Si no aconseguís mantenir-me en el món acadèmic, tampoc tindria por de provar altres àmbits, com l’empresarial o l’ensenyament; crec que el títol de doctorat és prestigiós i obre moltes portes».
La vicerectora Feliu conclou: «Ens hem d’assegurar que el procés formatiu del doctorat doni les eines per fer front amb garanties tant a la possibilitat de fer carrera acadèmica com, en general, a l’oportunitat de traslladar el coneixement adquirit a tots els àmbits de la vida».