Noves evidències genètiques del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat
(29/02/2008)
El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) provoca en infants dificultats per mantenir l'atenció i repercuteix habitualment en el rendiment escolar, mentre que en adults, si persisteix, pot condicionar l'ordre laboral i social de l'individu. El trastorn afecta prop d'un 8 % dels infants en edat escolar, i entre un 60 % i un 70 % d'aquests continuen patint-lo durant l'edat adulta. En un estudi publicat recentment a la revista Biological Psychiatry s'ha confirmat que el TDAH té una base genètica, tant en nens com en adults.
29/02/2008
El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) provoca en infants dificultats per mantenir l'atenció i repercuteix habitualment en el rendiment escolar, mentre que en adults, si persisteix, pot condicionar l'ordre laboral i social de l'individu. El trastorn afecta prop d'un 8 % dels infants en edat escolar, i entre un 60 % i un 70 % d'aquests continuen patint-lo durant l'edat adulta. En un estudi publicat recentment a la revista Biological Psychiatry s'ha confirmat que el TDAH té una base genètica, tant en nens com en adults.
En l'estudi hi ha intervingut Bru Cormand, professor del Departament de Genètica i
investigador de l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i del Centro de Investigación Biomédica
en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) de l'Instituto de Salud Carlos III. Cormand ha participat en
el disseny genètic de l'estudi i en l'anàlisi estadística dels resultats, juntament amb els
genetistes Marta Ribasés, de l'Hospital Vall d'Hebron, i Mònica Bayés i Xavier Estivill, del Centre
de Regulació Genòmica (CRG).
La part clínica de l'estudi l'han dut a terme dos equips, un dels quals dirigit per Miquel
Casas a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i l'altre, per Amaia Hervàs a l'Hospital Mútua de
Terrassa. L'estudi inclou 546 pacients, 216 d'adults i 330 d'infants, avaluats entre els anys 2004
i 2007; la mostra més gran per a un estudi del TDAH a l'Estat espanyol.
En la recerca, s'han identificat els gens
CNTFR,
NTF3 i
NTRK2 relacionats amb el TDAH i implicats en el desenvolupament del sistema nerviós
central al llarg del creixement de l'individu. També intervenen en l'eficiència de les connexions
sinàptiques entre les neurones del cervell i en fenòmens de plasticitat neuronal. Tanmateix, els
resultats suggereixen diferències genètiques entre la població de pacients la simptomatologia dels
quals remet a l'etapa adulta i la població en la qual el trastorn persisteix més enllà de la
infantesa. Aquest resultat enforteix la hipòtesi de l'origen genètic del trastorn, que ja
s'apuntava a l'article publicat pel mateix equip, el 2007, a la revista
Molecular Psychiatry.