Nova estratègia per facilitar la regeneració del múscul després d’una lesió

Aquest és el primer treball que aporta evidències científiques sobre la recuperació més ràpida i efectiva de les lesions musculars a través de l’exposició intermitent a una baixa disponibilitat d’oxigen (hipòxia) en una cambra hipobàrica (baixa pressió baromètrica) que simula les condicions de gran alçada geogràfica.

El nou enfocament és important per a la recuperació d’esportistes —especialment en l’elit competitiva— però també per pal·liar l’impacte socioeconòmic generat per les pèrdues de productivitat laboral que causen aquestes lesions en la població activa.

L’estudi, dut a terme amb models animals, s’ha publicat a la revista Journal of Physiology. Els autors del treball són els experts Garoa Santocildes, Teresa Pagès, Joan Ramon Torrella i Ginés Viscor, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Per què la hipòxia ajuda a regenerar el múscul lesionat?

Des de fa temps, les cambres hipobàriques es fan servir per millorar la condició física en esportistes d’alt rendiment (alpinistes, escaladors, etc.) i en sectors professionals (mineria en altitud, observació astronòmica, control fronterer). En condicions d’hipòxia hipobàrica, el cos s’exposa a un ambient de baixa pressió atmosfèrica en què les cèl·lules capten menys oxigen i generen una resposta fisiològica. Els efectes beneficiosos que causa l’exposició a hipòxia intermitent en el cos estan ben descrits, però encara s’exploren les seves potencials aplicacions en biomedicina.

«L’estudi indica que qualsevol tipus de lesió muscular podria recuperar-se més ràpidament amb sessions d’exposició intermitent a hipòxia hipobàrica (altitud simulada), però probablement també les lesions mio-tendinoses podrien accelerar la seva recuperació», apunta el catedràtic Ginés Viscor, cap del Grup de Fisiologia Adaptativa: Hipòxia, Exercici i Salut de la UB.

En els teixits, la hipòxia provoca una activació local de la via de HIF (el factor induït per hipòxia), que és un sensor dels nivells d’oxigenació. «Quan la quantitat d’oxigen que arriba a les cèl·lules no és suficient, la proteïna HIF actua com un interruptor que activa una sèrie de canvis en rutes metabòliques per compensar aquest dèficit», explica la professora Garoa Santocildes.

Entre altres vies, la proteïna HIF activa la proliferació de més vasos capil·lars a través del factor de creixement endotelial (VEGF), un procés que aportaria a escala muscular més factors de creixement, substrats metabòlics i oxigen que afavoreixen el procés de regeneració muscular després de la lesió.

Tal com explica la professora Teresa Pagès, «en paral·lel, la proteïna HIF també potenciaria la síntesi de proteïnes concretes, l’activitat d’alguns enzims i l’eficiència dels mitocondris, que són els orgànuls cel·lulars que subministren l’energia per a les funcions cel·lulars».

Lesions musculars i teràpies: un canvi de paradigma

En l’abordatge de les lesions musculars, la visió clàssica de la teràpia RICE (en anglès, rest, ice, compression and elevation) ha evolucionat cap a una visió més integral i activa, coneguda com a Peace (protection, elevation, avoid NSADs, compression, education) & Love (load management, optimism, vascularization, exercise).

«Tot això ha significat un gran canvi de paradigma en l’àmbit de la recuperació de les lesions musculars», detalla el professor Joan Ramon Torrella. «L’exposició a la hipòxia hipobàrica —continua l’expert— és totalment compatible amb aquest nou paradigma, i fins i tot podria contribuir a millorar els efectes de les teràpies emergents per accelerar la recuperació del múscul lesionat».

La teràpia basada en l’exposició a baixes concentracions d’oxigen també podria ajudar a explorar nous tractaments de lesions fisiopatològiques. Així doncs, seria important comprovar si la hipòxia pot contrarestar l’atròfia muscular típica de la sarcopènia —una malaltia caracteritzada per la pèrdua de massa i força musculars— a través dels processos implicats en la recuperació muscular (proliferació capil·lar, metabolisme oxidatiu més efectiu, etc.).

«Molt probablement, en aquests casos la intervenció amb hipòxia hipobàrica milloraria si es combinés amb activitats individualitzades d’exercici físic de força i resistència. Fins i tot, es podria explorar la seva aplicació en la recuperació d’afectats per la síndrome de la covid persistent», conclou l’equip.
​​​​​​​

Referència de l’article:

Santocildes, G.; Viscor, G.; Pagès, T.; Torrella, J. R. «Simulated altitude is medicine: intermittent exposure to hypobaric hypoxia and cold accelerates injured skeletal muscle recovery». Journal of Physiology, desembre de 2023. Doi: 10.1113/JP285398