Nou acord per impulsar la recerca ecològica a les illes Medes i la costa del Montgrí

L'acord potenciarà les relacions de caràcter tècnic i científic entre la UB i el municipi per assolir l'òptim coneixement del medi, la divulgació dels valors ecològics de l'entorn natural i la projecció social de l'activitat investigadora en els sistemes naturals de les illes Medes i la costa del Montgrí. A més, facilitarà també l'ús docent i investigador de les instal·lacions i els equipaments de Can Quintana - Museu de la Mediterrània, un dels principals eixos de les activitats culturals, socials i econòmiques del municipi gironí. Arran de l'acord, les aules i els espais de Can Quintana podran acollir programes de formació de l'alumnat de la Facultat de Biologia i activitats de recerca del Departament d'Ecologia de la UB, a més de potenciar la col·laboració amb altres universitats, institucions de recerca i entitats científiques i culturals.

Des de fa anys, el Departament d'Ecologia de la UB lidera diversos projectes de recerca a Torroella de Montgrí, un municipi que té reconegut bona part del seu territori com a zona protegida pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El Pla, que delimita les condicions per a la protecció bàsica dels espais naturals de gran valor científic, social, ecològic i paisatgístic, inclou el massís del Montgrí, els aiguamolls del Baix Empordà i la reserva natural de les illes Medes. Pròximament, en aquest territori es crearà el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, que esdevindrà una ampliació de la reserva de les Medes a la costa del Montgrí i el Baix Ter.

El massís del Montgrí, zona amb un interès geomorfològic i biogeogràfic destacat, és una unitat de relleu ben definida que separa les planes al·luvials de l'Alt i del Baix Empordà, amb molts elements de valor ecològic i geològic (coves, avencs, dunes continentals, etc.). Pel que fa a la seva franja litoral, és l'únic exemple a Catalunya de costa rocosa alta i calcària, amb penya-segats encaixats en un espai natural d'interès paisatgístic notable al litoral català. Els aiguamolls del Baix Empordà són zones litorals de gran riquesa ecològica, lligades a la dinàmica fluvial (desembocadura de rius, planes d'inundació, etc.) i acullen una gran diversitat d'aus que troben refugi en aquest tipus d'hàbitat natural.

Quant a les illes Medes, fa més de trenta anys que la UB va iniciar una productiva línia d'activitats investigadores en aquest arxipèlag, una de les reserves marines de més valor ecològic a la Mediterrània i millor estudiades pel col·lectiu investigador. El 1973 es van iniciar uns primers estudis descriptius de les comunitats marines, que van culminar amb la publicació de la monografia Els sistemes naturals de les illes Medes (1983), un treball bàsic per a la futura protecció dels espais naturals dut a terme pel catedràtic del Departament d'Ecologia de la UB Joandomènec Ros, Ignasi Olivella i Josep M. Gili, del CSIC.

Les praderies de Posidonia oceanica, una fanerògama marina amb un paper ecològic cabdal en l'equilibri mediambiental de les zones costaneres, van ser estudiades des dels anys 70 pel professor del Departament d'Ecologia Javier Romero. Aleshores, també van iniciar-se els treballs investigadors liderats pel professor Mikel Zabala, del mateix Departament, centrats en l'estructura i la dinàmica dels fons rocosos de les Medes. Zabala, a més, va liderar el programa de seguiment i monitorització de la reserva que va impulsar diversos treballs aplicats a la conservació del medi, com ara la descoberta de la reproducció dels neros (Epinephelus marginatus), una fita científica presentada el 1996 pel professor Zabala i Antoni Garcia (CSIC).

Pel que fa a la part emergida de les Medes, el 1991 van començar els primers estudis poblacionals de la colònia de gavians de potes grogues (Larus cachinnans) i d'ardeids com ara l'esplugabous (Bubulcus ibis) i el martinet blanc (Egretta garzetta), coordinats pel catedràtic Xavier Ruiz del Departament de Biologia Animal, que va morir el darrer mes d'abril.

A títol general, el seguiment científic dels experts de la UB al municipi de Torroella de Montgrí ha generat un nombre destacat de tesis doctorals i articles científics, a més de representar una eina eficaç per avaluar la gestió en aquesta zona protegida de la costa mediterrània.