Norbert Bilbeny, nou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
El catedràtic dʼÈtica Norbert Bilbeny ha estat nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Es converteix així en lʼúnic membre de la Universitat de Barcelona que forma part dʼaquesta institució.
El catedràtic dʼÈtica Norbert Bilbeny ha estat nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Es converteix així en lʼúnic membre de la Universitat de Barcelona que forma part dʼaquesta institució.
La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (RACMYP) és un fòrum de trobada dels sabers socials, econòmics, filosòfics, polítics i jurídics. Es va fundar lʼany 1857 i és una de les vuit reials acadèmies dʼEspanya. Vol ser un espai de debat sobre idees i qüestions centrals en la nostra societat, un centre difusor de coneixement i un laboratori dʼinvestigació i de crítica.
En aquest sentit, Bilbeny es mostra satisfet amb el nomenament i assegura que «la RACMYP és una institució molt antiga i tradicional, però que sʼha anat obrint als temes i les perspectives actuals, tant en el camp de la teoria política com de la teoria moral. Es fan reunions de treball freqüents i ningú no sʼescapa de preparar papers que després són debatuts». També afegeix que la composició de membres és molt diversa, però que se sent «particularment a gust al costat de professors com Adela Cortina, Pedro Cerezo (que va ser professor de la UB) o Fernando Vallespín».
Norbert Bilbeny i Garcia (Barcelona, 1953) és professor de la Universitat de Barcelona des del 1980 i catedràtic dʼÈtica des del 2003. Entre els anys 2011 i 2014 va ser degà de la Facultat de Filosofia, i des de lʼany 2017 és el president de la Comissió dʼÈtica de la UB. Així mateix, és membre del Comitè dʼÈtica de lʼAjuntament de Barcelona. Coordina el màster de Ciutadania i Drets Humans, i en el seu vessant pedagògic també destaquen diverses estades com a professor visitant en universitats estrangeres. La seva especialitat són les qüestions interculturals, lʼètica de la ciutadania i el cosmopolitisme. Col·laborador habitual en els mitjans de comunicació, és autor dʼuna abundant bibliografia tant en català com en castellà. Va guanyar el Premi Josep Pla el 1984 amb Papers contra la cinta magnètica, i lʼAnagrama dʼassaig el 1987 amb La revolución en la ética. Hábitos y creencias en la sociedad digital. També ha publicat, entre dʼaltres, Carta a un estudiant dʼhumanitats (Ara Llibres, 2005), Ética intercultural (Plaza y Valdés, 2012) i Filosofia per sortir de casa (Columna Edicions, 2019).