La investigadora Meritxell Rovira, guardonada amb el premi CRIS d’Excel·lència per estudiar el càncer de pàncrees
Meritxell Rovira, líder del Grup de Regeneració del Pàncrees de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha rebut el premi CRIS d’Excel·lència 2023 de la Fundació CRIS contra el Càncer, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu recaptar fons per a la recerca oncològica. El projecte examinarà l’heterogeneïtat cel·lular del pàncrees per entendre millor el desenvolupament del carcinoma ductal pancreàtic (PDAC), una malaltia amb una taxa de supervivència al cap de cinc anys per sota del 10 % i sense mètodes de detecció precoç o tractaments eficaços.
Meritxell Rovira, líder del Grup de Regeneració del Pàncrees de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha rebut el premi CRIS d’Excel·lència 2023 de la Fundació CRIS contra el Càncer, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu recaptar fons per a la recerca oncològica. El projecte examinarà l’heterogeneïtat cel·lular del pàncrees per entendre millor el desenvolupament del carcinoma ductal pancreàtic (PDAC), una malaltia amb una taxa de supervivència al cap de cinc anys per sota del 10 % i sense mètodes de detecció precoç o tractaments eficaços.
La cerimònia de lliurament va tenir lloc ahir, a Madrid, en el marc del simposi científic celebrat en el Dia de la Ciència CRIS 2024, sota el lema «Dibuixant el futur del càncer: transformant la detecció del càncer amb tecnologies avançades». Entre altres autoritats, en la jornada van participar la ministra de Sanitat, Mónica García, i la presidenta de la Fundació CRIS contra el Càncer, Lola Manterola, així com experts nacionals i internacionals de prestigi internacional.
«Rebre aquest suport de la Fundació CRIS contra el Càncer és un gran honor», va assenyalar Meritxell Rovira, que va rebre el guardó de mans del secretari d’Estat de Ciència, Innovació i Universitats, Juan Cruz. «Aquest finançament m’ofereix l’oportunitat de dur a terme un projecte ambiciós amb el potencial de canviar el pronòstic d'una malaltia que, lamentablement, actualment té un impacte molt negatiu en les persones a qui es diagnostica», detalla Rovira, especialitzada en llinatges cel·lulars i càncer de pàncrees i també investigadora Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.
El Programa CRIS d’Excel·lència, que atorga una dotació de fins a 1.250.000 euros per a un projecte amb una durada de cinc anys, va distingir igualment l’expert César Serrano, del Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO).
No tots els càncers de pàncrees són iguals
Entendre com comença el PDAC, un subtipus de càncer de pàncrees, és essencial per trobar millors formes de tractar-lo. En aquest sentit, l’equip de la Dra. Rovira ha descobert que els tumors s’originen a partir de diferents tipus de cèl·lules, i això pot explicar per què alguns tumors són més agressius que d’altres. Ara els investigadors de l’IDIBELL i la UB aprofundiran en aquesta anàlisi per trobar nous gens que puguin ajudar a detectar i tractar el càncer de pàncrees d’una manera més eficaç.
A través de tècniques genòmiques d’última generació, els científics analitzaran mostres de pàncrees tant de ratolins com de persones que tenen la malaltia. Aquests resultats es contrastaran amb les dades clíniques i la informació sobre progressió del desenvolupament dels tumors per poder identificar biomarcadors de diagnòstic precoç específics i potencials noves estratègies terapèutiques, que puguin oferir esperança als pacients i les seves famílies. «Aquesta proposta vol omplir el buit principal en la detecció i el tractament del PDAC per aconseguir un impacte positiu en l’àmbit clínic», afirma Rovira.
Graduada en Biologia per la Universitat de Barcelona, Meritxell Rovira té previst especialitzar-se en el desenvolupament pancreàtic. Durant la seva carrera ha dut a terme investigacions pioneres sobre la diferenciació de cèl·lules mare embrionàries i la relació que tenen amb el càncer, una trajectòria científica que ha donat lloc a publicacions significatives. Des del 2019 dirigeix el Laboratori de Regeneració del Pàncrees de l’IDIBELL i la UB. A més, ha rebut diversos reconeixements prestigiosos i finançament, com ara el premi L’Oréal-UNESCO o una ajuda CaixaResearch d’Investigació en Salut de la Fundació La Caixa.
Un motor del progrés en la recerca en oncologia
La Fundació CRIS té com a finalitat última garantir que tothom tingui accés als tractaments més avançats de manera justa i equitativa. Especialment, els programes CRIS de Recerca 2023 tenen com a objectiu impulsar la investigació en càncer, i donar suport a investigadors i projectes d'excel·lència amb finançament excepcional.
Des que es va crear, ara fa tretze anys, la Fundació ha invertit 50 milions d'euros, 39 milions dels quals només en els últims cinc anys. A més, s’ha compromès a dedicar a la recerca una inversió de 80 milions en el pròxim lustre. A escala global, més de 7.700 pacients es beneficien directament dels assajos clínics que tenen el suport de CRIS, i es preveu que els avenços en recerca beneficiïn un total d’11 milions de pacients potencials.
«A la Fundació CRIS contra el Càncer treballem per curar el càncer a través de la investigació perquè tots els pacients tinguem una altra oportunitat. Si treballem tots junts, governs estatals i autonòmics, societat civil, augmentem la inversió en recerca i desenvolupament i promovem la col·laboració publicoprivada, aconseguirem trobar solucions que curin el càncer», conclou la seva presidenta, Lola Manterola.