Llum de sincrotró per desxifrar la història de la porcellana xinesa del segle XV
Un article publicat a la revista Ceramics International revela una nova metodologia que sʼha fet servir per estudiar porcellanes blaves i blanques de la dinastia Ming, una nissaga que va governar a la Xina del 1368 al 1644. Aquest protocol innovador, que combina dues tècniques de caracterització basades en la llum de sincrotró, també podria contribuir a dilucidar la tecnologia de producció en un ampli rang de ceràmiques modernes i arqueològiques.
Un article publicat a la revista Ceramics International revela una nova metodologia que sʼha fet servir per estudiar porcellanes blaves i blanques de la dinastia Ming, una nissaga que va governar a la Xina del 1368 al 1644. Aquest protocol innovador, que combina dues tècniques de caracterització basades en la llum de sincrotró, també podria contribuir a dilucidar la tecnologia de producció en un ampli rang de ceràmiques modernes i arqueològiques.
El treball té com a primer autor Josep Roqué-Rosell, professor de la Facultat de Ciències de la Terra i de lʼInstitut de Nanociències i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona (IN2UB). També hi han participat investigadors de la Universitat de Tolosa (França), del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del Sincrotró ALBA.
Estudiar la ceràmica per reconstruir el passat
Les peces de ceràmica són una troballa habitual a la majoria de jaciments arqueològics datats des del neolític, quan apareixen els primers assentaments humans. Aquest fet converteix el material ceràmic en un dels principals focus dʼestudi en arqueologia (estil, producció, etc.) per reconstruir la història dʼun lloc, regió o període. Aquests tipus dʼestudis reconstrueixen la tecnologia de producció de la ceràmica mitjançant tècniques científiques que determinen la selecció i preparació de les matèries primeres, la formació de la peça, el tractament i la decoració de la seva superfície, i lʼatmosfera de cocció.
La dinastia Ming: art i imperi
La dinastia Ming, fundada al segle XIV per lʼemperador Zhu Yuanzhang, va generar grans transformacions socioeconòmiques a la Xina i va impulsar projectes de construcció tan emblemàtics com el Gran Canal, la Gran Muralla o la fundació de la Ciutat Prohibida a Pequín. Tot i que la producció de porcellana blava i blanca es remunta al segle VII dC, la dinastia Ming va potenciar el progrés de les tècniques associades a la producció de ceràmiques i en va exportar peces a gran escala cap al sud-est asiàtic, lʼÀfrica oriental, lʼOrient Mitjà i Europa.
En el marc de lʼestudi, lʼequip investigador va analitzar unes porcellanes de la dinastia Ming que, sota el vernís, estaven decorades amb pigments blaus basats en el cobalt. Aquestes distintives decoracions blaves es produïen amb una única cocció a altes temperatures. En concret, les mostres estudiades corresponen a un fragment dʼun bol gran que presenta nombroses i visibles taques fosques, i són originàries dels regnes de Chenghua (1464-1487) i de Hongzhi (1468-1505), a lʼàrea de Jiangxi.
Llum de sincrotró: mirar sense tocar
El treball determina la temperatura de cocció dels pigments de la porcellana i les condicions dʼoxidació-reducció durant la seva producció. Per obtenir aquesta informació, lʼequip va dur a terme experiments dʼespectroscòpia dʼabsorció de raigs X (XAS) i fluorescència de raigs X (XRF) en la línia de llum CLÆSS del Sincrotró ALBA.
Aquestes tècniques de mapatge no destructives van permetre rastrejar les variacions químiques associades al desenvolupament de les taques fosques en les decoracions de la porcellana. En concret, lʼequip de recerca va caracteritzar la distribució dels ions de ferro i de manganès en la matriu de la porcellana.
Cal recordar que els pigments de blau de cobalt poden tenir un origen ben variat. Per exemple, per formar les característiques taques fosques sobre les decoracions blaves, en el període 1279-1423 es va emprar principalment un mineral de cobalt ric en ferro importat de Pèrsia. Més tard, es va estendre lʼús de mineral de cobalt xinès ric en manganès, cosa que va propiciar la formació de taques fosques riques en manganès.
Segons les conclusions, durant la cocció de la porcellana els ions de ferro i manganès es van difondre i es van desplaçar dʼàrees de més a menys concentració. Durant el refredament, els ions van cristal·litzar en forma dels minerals òxids rodonita i hausmannita-jacobsita —uns compostos intermedis—, i això va facilitar la identificació de les temperatures assolides durant la producció. Lʼestudi detallat dels ions de ferro amb la tècnica XAS va esdevenir una eina eficaç per avaluar el registre dʼoxidació-reducció en el vernís de la porcellana.
Article de referència:
Roqué-Rosell, J.; Pinto, A.; Marini, C.; Prieto Burgos, J.; Groenen, J.; Campeny, M.; Sciau, P. «Synchrotron XAS study of Mn and Fe in Chinese blue-and-white Ming porcelains from the second half of the 15th century». Ceramics International, gener de 2021. Doi: 10.1016/j.ceramint.2020.09.123