Les noves tecnologies revelen l’impacte de l’economia circular en espècies amenaçades com l’aufrany

L’aufrany, una espècie amenaçada

L’aufrany comú (Neophron percnopterus) és un dels voltors més petits i una au rapinyaire amenaçada a tot el planeta, inclosa a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com a espècie en perill. A la península Ibèrica està en regressió des de fa anys, amb l’excepció d’algunes àrees com ara Catalunya, on s’ha detectat un augment progressiu de les poblacions.

Aquesta espècie migradora transsahariana passa l’hivern a Mali, el Senegal i Mauritània i torna a la península Ibèrica durant la primavera i l’estiu per reproduir-se. Sol alimentar-se de petites carronyes i animals morts que troba al camp —en especial, de cadàvers de ramaderia extensiva ovina—, així com de fauna salvatge morta. Per això, és una espècie indicadora de l’estat mediambiental i ajuda a eliminar restes orgàniques dels ecosistemes.

L’equip ha avaluat les possibles conseqüències del tancament d’abocadors en els patrons d’alimentació de l’aufrany comú i com els canvis en la disponibilitat de recursos poden afectar el comportament de les aus en llibertat.

«Amb la disminució de la ramaderia extensiva, a més de la intensificació ramadera i agrícola, l’aufrany comú va començar a utilitzar els macroabocadors urbans com a alternativa on obtenir aliment. Aquesta estratègia té beneficis, com tenir aliment abundant i predictible, però també riscos, com ingerir possibles tòxics, així com l’escassa adquisició de vitamines naturals», detalla el professor Joan Real, investigador principal del projecte i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

«Així doncs, de manera gradual i segons les àrees, aquesta espècie depèn de les deixalles orgàniques urbanes. No obstant això, en el marc de la Directiva Europea de Residus i el Pla d’acció d’economia circular, que busquen l’eliminació dels abocadors i la reducció dràstica de la matèria orgànica per evitar efectes negatius en la salut humana, es desconeix com poden afectar aquestes mesures a les espècies amenaçades i, en concret, a l’aufrany», alerta Joan Real.

GPS i models de xarxes espacials

Aplicant tecnologies sofisticades com els emissors GPS, l’equip va fer un seguiment científic de setze exemplars, durant tres anys, per saber com feien servir l’espai i els recursos alimentaris. També van aplicar tècniques analítiques innovadores fent servir models basats en xarxes espacials, per tal d’avaluar la connectivitat dels animals entre les fonts d’aliment clau, a partir dels patrons de moviment de les aus marcades.

«Les conclusions revelen diferències en les estratègies d’alimentació entre els individus no reproductors i els reproductors. En concret, els individus reproductors se centraven en àrees concretes al voltant dels seus nius, tot i que podien fer llargs desplaçaments i explotar recursos tant de ramaderia extensiva com d’abocadors. En canvi, els no reproductors es desplaçaven per àrees enormes, però la principal font d’alimentació es limitava a les zones d’abocadors», indica la investigadora Catuxa Cerecedo-Iglesias (UB-IRBio), primera autora de l’estudi.

«Entre els aspectes més destacats, es va descobrir que les xarxes d’alimentació dels individus no reproductors i reproductors eren vulnerables a l’eliminació d’àrees centrals d’alimentació que contenien abocadors, que són recursos altament predictibles», indica Cerecedo-Iglesias.

«En un context marcat per la desaparició dels abocadors en el futur —continua—, l’estudi revela que els aufranys utilitzarien els cadàvers de la ramaderia extensiva com a principal recurs tròfic. En un escenari en què es preveu una disminució important de la ramaderia extensiva d’oví, no es pot saber quin efecte pot tenir aquesta mesura en les poblacions d’aufranys», afegeix la investigadora.

Protecció de l’aufrany en el marc de l’economia circular

L’estudi indica que les futures polítiques ambientals haurien d’incrementar aquelles àrees amb recursos alimentaris procedents de la ramaderia extensiva, així com recuperar el bestiar oví —actualment en gran regressió—, de manera que es permeti l’abandonament dels cadàvers de bestiar a la natura. «Aquesta estratègia no només mitigarà la manca d’aliments causada pel tancament dels abocadors, sinó que també contribuirà a la conservació d’espècies en perill d’extinció i seria una manera de conservar la ramaderia ovina i la cultura pastoral», apunten els autors.

Tot i això, a Catalunya només està permès aplicar aquestes mesures en algunes comarques i a partir dels 1.400 metres d’altitud, «una situació que deixa desproveïdes d’aliments la gran majoria d’àrees on es distribueixen els aufranys». «Per tant, és clau augmentar la superfície d’aquestes àrees a cotes més baixes i altres comarques», alerten els autors.

Aquesta recerca l’han finançat el Ministeri de Ciència i Innovació, l’empresa Red Eléctrica de España, el Servei de Gestió de la Diputació de Barcelona, ​​la Fundació Catalunya La Pedrera, l’IRBio i els organitzadors del Delta Birding Festival. Així mateix, rep el suport del Ministeri de Transició Ecològica, Ferrovial, el Servei de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, el Grup de Naturalistes d’Osona (GNO), el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona (GACO), el Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona i una xarxa de voluntaris.

Article de referència:

Cerecedo-Iglesias, C.; Bartumeus, F.; Cortés-Avizanda, A.; Pretus, J. L.; Hernández-Matías, A.; Real, J. «Resource predictability modulates spatial‑use networks in an endangered scavenger species». Movement Ecology, abril de 2023. DOI: 10.1186/s40462-023-00383-4