Les mesures de gestió milloren la conservació de les aus estepàries de la plana de Lleida

Els guarets gestionats se senyalitzen com a mesura per tal de minimitzar la freqüentació de visitants.  Foto: Josep M. Torres Payerol
Els guarets gestionats se senyalitzen com a mesura per tal de minimitzar la freqüentació de visitants. Foto: Josep M. Torres Payerol
Recerca
(21/07/2021)

En els darrers quaranta anys, la intensificació agrícola i el desenvolupament urbanístic i agropecuari que hi ha a la plana de Lleida han reduït lʼextensió i la qualitat de lʼhàbitat disponible per a les aus estepàries dʼaquesta regió, que encara alberga la major part dʼespècies dʼaquest tipus dʼaus a Espanya. El recent Informe sobre lʼestat de la natura a Catalunya ha posat de manifest que aquest grup dʼocells es troba entre els més amenaçats al territori, amb una davallada global dʼun 27 % en les seves poblacions del 2002 al 2019.

Els guarets gestionats se senyalitzen com a mesura per tal de minimitzar la freqüentació de visitants.  Foto: Josep M. Torres Payerol
Els guarets gestionats se senyalitzen com a mesura per tal de minimitzar la freqüentació de visitants. Foto: Josep M. Torres Payerol
Recerca
21/07/2021

En els darrers quaranta anys, la intensificació agrícola i el desenvolupament urbanístic i agropecuari que hi ha a la plana de Lleida han reduït lʼextensió i la qualitat de lʼhàbitat disponible per a les aus estepàries dʼaquesta regió, que encara alberga la major part dʼespècies dʼaquest tipus dʼaus a Espanya. El recent Informe sobre lʼestat de la natura a Catalunya ha posat de manifest que aquest grup dʼocells es troba entre els més amenaçats al territori, amb una davallada global dʼun 27 % en les seves poblacions del 2002 al 2019.

Tanmateix, en els últims anys, la Generalitat de Catalunya ha iniciat diferents actuacions de conservació encaminades a revertir aquesta situació, que han comportat una important inversió econòmica. Aquestes actuacions han inclòs, entre dʼaltres, la declaració de vuit zones dʼespecial protecció per a les aus (ZEPA), lʼarrendament o adquisició i gestió de terrenys esteparis i de guaret, lʼhabilitació de llocs de nidificació, la posada en marxa de programes de cria per reforçar algunes poblacions, o la senyalització de línies elèctriques per reduir el risc de col·lisió.

Optimisme per a les aus estepàries de la plana de Lleida

«Els resultats dʼaquestes actuacions deixen un marge per a lʼoptimisme», explica Santi Mañosa, professor de la Facultat de Biologia i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). «Tot i que la situació actual de moltes espècies està lluny de ser òptima i les accions de conservació necessiten millores, lʼescenari actual és millor del que hauria estat en absència de cap mesura de gestió. Les poblacions dʼalgunes espècies dʼocells ja estan responent positivament al conjunt de mesures que sʼhan dut a terme», afegeix. Destaca el cas de la població de sisó (Tetrax tetrax), que va experimentar una davallada del 50 % entre el 2002 i el 2014 i que avui dia està estabilitzada gràcies a les mesures de gestió —en concret, deixar i gestionar guarets— aplicades des del 2014. En altres indrets dʼEspanya en què no sʼhan aplicat aquests tipus de mesures continua la regressió de les poblacions dʼaquestes aus.

Un altre cas dʼèxit és el de la ganga (Pterocles alchata), un ocell del qual hi ha poc més dʼun centenar dʼexemplars a Catalunya, amb una distribució restringida a les ZEPA de Mas de Melons-Alfés i del Segrià i Utxesa. La seva població reproductora ha experimentat un augment al voltant del 9 % anual entre el 2010 i el 2019, sobretot a partir del 2016, moment en què es va incrementar notablement el nombre dʼhectàrees de guaret gestionades en aquestes zones. En els últims quatre anys, la major part de les evidències de reproducció de lʼespècie sʼhan produït en finques gestionades amb finalitats ambientals.

El conjunt dʼaccions que sʼhan dut a terme sʼexposen en una publicació conjunta a càrrec dʼinvestigadors de la Universitat de Barcelona, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) —adscrit al Departament dʼAcció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya— i la Institució per a lʼEstudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL). Lʼestudi es va publicar a The Changing Status of Arable Habitats in Europe, un volum científic internacional que recull exemples destacats sobre la conservació de la biodiversitat de zones agrícoles.

Millorar la gestió dels guarets per protegir les aus estepàries

En aquest context de millora, un article publicat ara a la revista Journal of Applied Ecology analitza també la resposta dels ocells esteparis en la gestió de més de 3.400 hectàrees de guarets arrendades en el marc de les mesures compensatòries de la Declaració dʼimpacte ambiental del Segarra-Garrigues enfront dʼaltres mecanismes de promoció dels guarets (mesures agroambientals i ecologització de la política agrària comuna, PAC). «Comencem a tenir coneixements i eines per millorar la gestió dels guarets, una peça clau del sistema agrícola per als ocells esteparis que permet proporcionar el que els ocells necessiten sense comprometre el cultiu que es faci posteriorment», explica Gerard Bota, un dels autors de lʼarticle i cap del Grup de Biologia de la Conservació del CTFC.

Els resultats de lʼestudi, dut a terme pel CTFC amb el suport del Departament dʼAcció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, revelen un increment significatiu de lʼabundància dʼocells esteparis i dʼaltres espècies dʼocells lligades a lʼagricultura en els guarets gestionats com a mesures compensatòries de la Declaració dʼimpacte ambiental. La resposta dʼaquestes mateixes espècies als altres tipus de guarets —no específicament gestionats per a lʼavifauna— ha estat majoritàriament neutra. Situar els guarets a les finques amb més potencial per a lʼavifauna i ajustar el maneig agrícola als requeriments de les espècies dʼocells diana expliquen aquesta diferència i són la clau de lʼèxit observat en les poblacions dʼaus estepàries.

Tal com subratlla el secretari dʼAgenda Rural de lʼesmentat Departament, Oriol Anson, «les dades de lʼestudi ens diuen que fent una gestió dirigida en una zona es poden crear les condicions per recuperar les poblacions de les aus objectiu. Això confirma que la gestió que sʼestà fent al Segarra-Garrigues, amb la combinació de superfícies gestionades i de superfícies de regadiu, és una fórmula que dona bons resultats. I una conseqüència dʼaixò és el tancament de lʼexpedient sancionador que tenia obert la Comissió Europea contra lʼEstat per aquesta infraestructura».

 

Publicacions de referència:

Mañosa S.; Bota G.; Giralt D.; Estrada J. «The changing status of steppe-land birds in the Lleida Plain of Catalonia». The Changing Status of Arable Habitats in Europe, gener de 2021. Doi: 10.1007/978-3-030-59875-4_19

Sanz-Pérez, A., Sardà-Palomera, F., Bota, G., Sollmann, R., Pou, N., Giralt, D. (2021). «The potential of fallow management to promote steppe bird conservation within the next EU Common Agricultural Policy reform». Journal Applied Ecology, maig de 2021. Doi: 10.1111/1365-2664.13902