Les formes de tractament com a reflex dels canvis socials
«Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera. (...) Les locucions verbals de tipus servil i fins i tot cerimonial havien desaparegut temporalment. Ningú no deia senyor o don, i ni tan sols vostè; tothom es tractava de camarada i de tu, i deia Salut!, en comptes de Bon dia». Aquest fragment de lʼHomenatge a Catalunya de George Orwell, que ens situa a la Barcelona revolucionària del 1936, és molt il·lustratiu de com les llengües —en aquest exemple a través de les formes de tractament— reflecteixen els canvis socials.
«Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera. (...) Les locucions verbals de tipus servil i fins i tot cerimonial havien desaparegut temporalment. Ningú no deia senyor o don, i ni tan sols vostè; tothom es tractava de camarada i de tu, i deia Salut!, en comptes de Bon dia». Aquest fragment de lʼHomenatge a Catalunya de George Orwell, que ens situa a la Barcelona revolucionària del 1936, és molt il·lustratiu de com les llengües —en aquest exemple a través de les formes de tractament— reflecteixen els canvis socials.
Precisament els sistemes de tractament van ser lʼobjecte dʼanàlisi del CLUB 26, el tradicional col·loqui lingüístic que organitza cada any el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. En aquesta edició, que va tenir lloc el divendres 26 dʼoctubre a la restaurada aula Joan Maragall de la Facultat de Filologia, els participants van aprofundir en el funcionament de les formes de tractament en diferents llengües i, des dʼun vessant aplicat, també van abordar els problemes associats a la traducció i el doblatge, o a lʼensenyament de segones llengües.
En moltes llengües sʼobserva un retrocés en les formes de tractament de més formalitat, com és el cas de les llengües peninsulars. María Sampedro, professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la i experta en el sistema de tractament de lʼespanyol, va enumerar nombrosos exemples extrets de converses reals en què en una mateixa frase es barregen lʼús del tú i lʼusted, una prova de la vacil·lació de molts parlants dʼespanyol a lʼhora dʼusar les formes de tractament, per desconeixement o per manca dʼhàbit.
La progressiva democratització dʼuna societat pot portar a aquesta uniformització en lʼús de les fórmules de tractament. Però, en ocasions, lʼautoritat lingüística també pot intervenir per revertir la substitució dʼuna forma per una altra. És una de les qüestions que va explicar Neus Nogué, professora de la Universitat de Barcelona, en relació amb una fórmula de tractament del català que reculava des de mitjan segle XX: el vós. Als anys vuitanta, quan la Generalitat restaurada va haver de posar al dia i normalitzar el llenguatge administratiu, es va prendre la decisió dʼapostar pel tractament de vós en els documents com cartes, sol·licituds, certificats, etc., «perquè no és distant i sever com el vostè i es recupera el tractament tradicional».
En algunes societats, com la japonesa, que és molt jeràrquica i està molt ritualitzada, un error en el tractament és considerat com una falta de respecte. Makiko Fukuda, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, va explicar que fins i tot entre adolescents sʼhan de respectar les fórmules de tractament: un noi de tretze anys no en pot tractar un de setze com a igual; si ho fa, sʼexposa que el més gran li clavi una plantofada. Lʼalemany, per bé que no és tan estricte, manté ben vius diferents nivells de formalitat. Lʼarribada de multinacionals sueques a Alemanya, com Ikea o H&M, va generar un debat social molt intens: els escandinaus —que han perdut les fórmules de tractament formals— van imposar el tuteig als seus treballadors germànics, un fet que va despertar una gran contestació, fins al punt que, segons va explicar Marta Fernández Villanueva, professora dʼalemany de la UB, es va portar les empreses sueques als tribunals, i el cas es va guanyar a favor dels germanoparlants.
Vint-i-sis anys del CLUB
Els col·loquis lingüístics o CLUB, que organitza el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General des de fa vint-i-sis anys, es van concebre amb el propòsit «dʼobrir als estudiants la recerca que fan els professors i que sovint queda invisibilitzada darrere de la docència», va explicar en la inauguració de la jornada Lluís Payrató, coordinador del Grup dʼEstudi de la Variació i impulsor dels CLUB. La col·lecció Lingüística Catalana, dʼEdicions de la Universitat de Barcelona, recull en format de llibre electrònic un bon nombre dʼedicions dʼaquests col·loquis, que en bona part es poden descarregar gratuïtament.