Les aus recorren, «fent surf», autopistes de vent en els seus viatges migratoris
El seguiment de la baldriga cendrosa durant la seva migració ha permès descobrir que per recórrer grans distàncies utilitzen «autopistes» de vent amb un traçat molt precís i que, d'altra banda, només poden transitar-les en períodes de temps molt concrets. Els autors de l'estudi, publicat a la revista PlosOne, són Jacob González-Solís professor del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, Ángel Felicísimo de la Universitat d'Extremadura i Jesús Muñoz del Reial Jardí Botànic (CSIC).
El seguiment de la baldriga cendrosa durant la seva migració ha permès descobrir que per recórrer grans distàncies utilitzen «autopistes» de vent amb un traçat molt precís i que, d'altra banda, només poden transitar-les en períodes de temps molt concrets. Els autors de l'estudi, publicat a la revista PlosOne, són Jacob González-Solís professor del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, Ángel Felicísimo de la Universitat d'Extremadura i Jesús Muñoz del Reial Jardí Botànic (CSIC).
Per dur a terme l'estudi es van utilitzar ocells concretament baldrigues cendroses, equipats amb geolocalitzadors per tal de conèixer quines rutes traçaven en els seus viatges migratoris. Les baldrigues cendroses nidifiquen a les illes macaronèsiques i mediterrànies i moltes passen l'hivern davant les costes de Sud-àfrica i Namíbia. Se sabia que aquestes aus per recórrer els aproximadament 8.000 km que separen les Canàries de Sud-àfrica no ho feien en línia recta, ja que arribaven fins al Brasil fent així prop d'uns 3.000 km de més. D'altra banda, per volar utilitzen una tècnica molt peculiar: fan surf aprofitant l'aire que les ones del mar produeixen davant seu. Per aquests motius la baldriga era el millor candidat per fer el seguiment de les vies de migració.
Atès que el vent és el que genera les ones, s'han pogut conèixer millor les característiques d'aquestes vies aèries gràcies a les dades sobre vents oceànics que genera el satèl·lit QuikSCAT, cosa que ha permès observar de quina manera les baldrigues seguien les autopistes de vent que hi ha entre les Canàries i l'extrem sud de l'Àfrica. Com a resultat d'aquest estudi els investigadors han constatat que, efectivament, els ocells segueixen amb extraordinària precisió el traçat de les autopistes que connecten aquests dos punts, i també que només poden fer-ho durant un període de temps molt precís, ja que en aquestes vies es van succeint etapes de calma o de vents oposats que bloquegen el pas de les baldrigues en el seu viatge cap al sud. En aquest sentit, l'any 2004, un equip d'investigadors ja va demostrar l'existència «d'autopistes de vent» invisibles que expliquen per què certes àrees geogràfiques separades entre si per milers de quilòmetres comparteixen una gran quantitat d'espècies.
Aquest treball recent obre, doncs, les portes a noves investigacions adreçades a conèixer
quan i per on es podria produir la possible entrada de patògens o espècies invasores en
determinades zones; quan podria ser més eficaç un tractament contra algun d'aquests organismes
indesitjats o estudiar com han pogut evolucionar les espècies en la colonització d'altres
àrees.
Per ampliar-ne la informació, consulteu:
http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0002928