L'efecte cap de setmana en el nostre clima

L'anàlisi de les sèries climàtiques s'ha dut a terme en tretze observatoris meteorològics provinents d'estacions situades en àrees climàtiques variades i amb diferents nivells d'influència urbana, durant el període de 1961-2004. L'estudi ha estat elaborat pels investigadors del Grup de Climatologia del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la UB Arturo Sánchez-Lorenzo, Javier Martín-Vide i Albert Garcia-Manuel, així com per investigadors de les universitats de València, Girona i Augsburg (Alemanya).

A l'estudi s'ha trobat un cicle setmanal, principalment durant els mesos d'hivern, en la major part de les variables estudiades. Una de les conclusions que se'n desprèn és que durant els mesos d'hivern plou menys els caps de setmana que durant la setmana. Concretament, el màxim de pluja es trobaria entre dimecres i dijous i el mínim en dissabte. Aquest fet coincideix, entre d'altres, amb una distribució de pressions més baixes entre setmana i més altes el cap de setmana.

Pel que fa a les estacions estudiades, unes són properes a zones urbanes, com ara les situades a prop de Madrid, Màlaga, València, Saragossa i Barcelona, mentre que les altres es troben en zones rurals i semirurals, com les de Badajoz, Navacerrada, Salamanca, Tortosa i Albacete. Els resultats obtinguts indiquen que els cicles setmanals detectats no es donen només a prop de les grans ciutats, on seria més plausible trobar senyals antropogènics, sinó que també s'han detectat en zones situades lluny de les fonts importants de pol·lució i d'activitats antropogèniques, com ara a l'estació de Navacerrada situada a 2.000 metres d'altitud. Així, aquest cicle setmanal detectat en totes les estacions difícilment es pot relacionar amb efectes locals. Una possible explicació d'aquest fet és la probable relació del cicle dels aerosols i la seva interacció amb la circulació atmosfèrica a escala mesoescalar (escala corresponent a extensions de l'ordre de les desenes de quilòmetres). En aquest sentit, s'ha pogut comprovar que el patró setmanal es correspon a canvis en el camp de pressió atmosfèrica a bona part d'Europa, comportament que també s'ha detectat en altres llocs com Alemanya, els Estats Units o la Xina. Així, doncs, aquests cicles es poden relacionar amb periodicitats en la circulació atmosfèrica de l'oest d'Europa, que es podria deure a l'efecte indirecte dels aerosols emesos per l'activitat humana.

Segons els investigadors, els cicles setmanals en les sèries climàtiques s'han convertit en una manera interessant d'establir enllaços entre les activitats humanes i la seva influencia en el sistema climàtic, ja que no hi ha cap evidència de processos naturals que mostrin cicles constants de set dies durant llargs períodes de temps.