La UB s’adhereix a la totalitat de la Carta Universitària de la Llengua

Notícia | Institucional | Acadèmic
(13/09/2023)
La Universitat de Barcelona s’ha adherit a tots els principis i recomanacions que estableix la Carta Universitària de la Llengua. Aquest document, aprovat per unanimitat pel Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats, suposa un pas decidit per a l’avenç social de la llengua pròpia a la universitat i, per extensió, en el conjunt de la societat.
Notícia | Institucional | Acadèmic
13/09/2023
La Universitat de Barcelona s’ha adherit a tots els principis i recomanacions que estableix la Carta Universitària de la Llengua. Aquest document, aprovat per unanimitat pel Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats, suposa un pas decidit per a l’avenç social de la llengua pròpia a la universitat i, per extensió, en el conjunt de la societat.
La UB s’adhereix als set principis de la Carta Universitària de la Llengua i es compromet a aplicar les quaranta-cinc recomanacions que s’hi detallen. Si bé el document recull la possibilitat d’una adscripció variable —és a dir, de subscriure’s només a algunes de les recomanacions que hi figuren—, la UB ha decidit aplicar-les totes. «La Carta és plenament coherent amb la política lingüística de la UB. Com a membres de la Xarxa Vives d’Universitats, i com a universitat compromesa a fer del català una llengua de prestigi universitari, assumim la totalitat de les recomanacions», explica el vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la UB, Jordi Matas.

La Carta Universitària de la Llengua estableix una declaració de principis basada en el català  com a llengua comuna de les vint-i-dues universitats que componen la Xarxa. En concret, els set principis de la Carta fan referència al català a les universitats com a llengua d’ús institucional; llengua de gestió; llengua de docència; llengua de recerca; llengua de publicació; llengua de comunicació i divulgació del coneixement, i llengua d’internacionalització.

El document esdevé un marc per, mitjançant principis, recomanacions i indicadors, fer el seguiment de la política lingüística, sempre tenint en compte el marc legal dels diferents territoris del domini lingüístic. La Carta ha de permetre particularitzar estratègies i encarar reptes com ara la transformació tecnològica, el multilingüisme o la globalització. «Es tracta d’una fita històrica que culmina tot un esforç de consens per fixar un marc d’usos lingüístics orals i escrits de la llengua», apunta Jordi Matas.