La UB reclama mesures concretes per a la pau entre Israel i Palestina

Permetre l’entrada d’ajuda humanitària incondicional al territori afectat per les accions bèl·liques a la Franja de Gaza; evitar qualsevol forma de càstig col·lectiu envers la població civil; alliberar totes les persones segrestades o empresonades injustament; activar un alto el foc que permeti construir les condicions objectives necessàries per poder endegar negociacions de pau entre les parts en conflicte, i apostar per una resolució definitiva del conflicte, sota l’empara de la comunitat internacional, són les cinc accions concretes que la UB ha reclamat en el manifest.

El text també instava que les universitats i la ciència en general exerceixin la seva influència per assolir la pau a la regió, i recordava la urgència de la situació davant el segrest de persones i davant de la decisió de la Cort Internacional de Justícia de les Nacions Unides de decretar que Israel ha de prendre les mesures que tingui al seu abast per evitar un genocidi.

Així mateix, s’ha anunciat que la Universitat de Barcelona posarà en marxa diverses mesures, com ara una línia de treball acadèmic específic al voltant de la crisi a l’Observatori Solidaritat; el disseny i desplegament d’un full de ruta solidari; l’oferiment de la seu i l’expertesa de la UB per acollir i contribuir a activitats que es puguin derivar d’un procés de negociació; l’activació d’un programa de voluntariat específic, i la prevenció i erradicació de qualsevol expressió d’odi en general i d’islamofòbia o antisemitisme en particular.

No hi ha res més universitari que la pau

En el seu discurs, el rector ha expressat: «Les universitats, pels nostres valors i trajectòria, som i hem de continuar sent agents de pau, aquí i arreu. La ciència d’avantguarda com la que duem a terme a la Universitat de Barcelona no només ens dona les millors eines per resoldre de forma pacífica i ordenada els conflictes, sinó que parteix d’uns valors, com ara la cooperació, el bé comú i la ponderació, incompatibles amb les lògiques bel·licistes i de conflicte pur. La situació de crisi i barbàrie que estem observant en aquest cas ens interpel·la, no podem ser indiferents: no hi ha res més universitari que la pau».
 

L’acte s’ha obert amb una ponència del catedràtic de Dret Internacional Públic Xavier Pons titulada «La guerra a Gaza i el conflicte palestí-israelià». Pons ha afirmat que «els brutals atacs de Hamàs no constitueixen cap justificació per a una resposta militar tan desproporcionadament mortífera com la que està aplicant Israel; igualment, la legitimitat de la causa palestina no pot justificar en cap cas la violència i la brutalitat dels atacs perpetrats per Hamàs». El catedràtic ha criticat «la política i les pràctiques annexionistes d’Israel» i ha assenyalat: «La legítima defensa que Israel diu que empara la seva acció militar ha de ser necessària, immediata i proporcional. Cal dir clarament que la mortífera i duradora reacció armada israeliana posterior no encaixa, en absolut, en cap paràmetre de proporcionalitat acceptable». Xavier Pons ha conclòs: «Sense una negociació i un diàleg polític realista, obert i efectiu, amb mirada llarga, que incorpori els drets de Palestina i els drets d’Israel, no hi haurà pau ni per a Israel ni per a Palestina. L’única solució final possible i viable, per difícil que sigui i per molt llunyana que es pugui veure ara mateix, és la d’un Estat de Palestina que pugui existir al costat de l’Estat d’Israel, amb fronteres segures i mútuament reconegudes».

Després, ha tingut lloc un diàleg entre la professora de Dret Internacional Públic Elisenda Calvet, experta en drets humans i genocidi, i Pedro Javier Armengou, corresponsal freelance a la regió i col·laborador del diari Ara i El Confidencial. Ambdós han assenyalat la diversitat de factors històrics, religiosos i d’altres tipus que intervenen en el conflicte, així com el paper de la comunitat internacional. Calvet ha recordat que «els assentaments que promou Israel són il·legals» i ha denunciat l’existència del mur construït el 2002, que dificulta molt la vida de la població palestina. Armengou ha defensat que l’única solució és que les dues parts tinguin un estat, però per aconseguir aquest objectiu «la gran dificultat és que són societats que viuen d’esquenes i en la por i l’odi».