La UB participa en el compte enrere del major accelerador de partícules del món
El primer aparell que ha detectat les partícules que han començat a circular pel Gran Col·lisionador d'Hadrons (Large Hadron Collider, LHC), el major accelerador de partícules del món, ha estat el subdetector Scintillator Pad Detector (SPD), construït per investigadors del grup de física de partícules de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB i liderat per Lluís Garrido, catedràtic del Departament d'Estructura i Constituents de la Matèria.
El primer aparell que ha detectat les partícules que han començat a circular pel Gran Col·lisionador d'Hadrons (Large Hadron Collider, LHC), el major accelerador de partícules del món, ha estat el subdetector Scintillator Pad Detector (SPD), construït per investigadors del grup de física de partícules de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB i liderat per Lluís Garrido, catedràtic del Departament d'Estructura i Constituents de la Matèria.
L'LHC, ubicat al Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN ) i que s'inaugurarà a l'octubre d'enguany, és un accelerador circular de 27 km de longitud construït en un túnel subterrani al cantó de Ginebra, a Suïssa. El passat 22 d'agost es va dur a terme l'última prova de sincronització dels elements de l'accelerador, en la qual es va aprofitar per enviar el primer feix de partícules a un dels quatre experiments de l'LHC, l'anomenat LHC beauty experiment (LHCb). En aquest assaig, especialitzat en l'estudi de l'asimetria entre matèria i antimatèria mitjançant l'anàlisi de les anomenades partícules B, hi ha intervingut el grup de la UB, en col·laboració amb un grup de la Universitat Ramon Llull. Aquest equip ha estat el responsable del funcionament del subdetector SPD, un dels subsistemes de l'LHCb, del qual va dissenyar l'electrònica d'adquisició de dades. Aquest sistema va ser l'encarregat de detectar, amb èxit, els primers feixos de partícules de la prova d'injecció de l'accelerador. El senyal electrònic de l'SPD es va utilitzar com a disparador per detectar l'existència de partícules i va permetre la reconstrucció posterior de les trajectòries mitjançant el subsistema més sensible i tecnològicament avançat de l'LHCb, el denominat VELO (Vertex Locator). L'equip de la UB, desplaçat a Ginebra, va participar en aquest esdeveniment des de la sala de control de l'experiment LHCb, des d'on va vetllar pel funcionament òptim de l'SPD en l'operació.
Aquests dispositius són equipaments que permeten accelerar partícules subatòmiques fins a velocitats properes a la de la llum. En concret, L'LHC podrà accelerar feixos de protons fins a velocitats properes al 99,99 % de la velocitat de la llum i farà col·lidir, és a dir, xocar, els protons a una energia mai assolida en un accelerador (14 TeV). Aquesta nova instal·lació permetrà avançar en el coneixement dels constituents més fonamentals de la matèria, les partícules elementals, i recrear les condicions que hi havia en instants immediatament posteriors al Big Bang. L'estudi de les dades recollides pels quatre experiments de l'LHC permetrà avançar en qüestions com ara el mecanisme pel qual les partícules adquireixen la seva massa, o quines són les partícules que formen l'anomenada matèria fosca, que es considera que és molt abundant a l'univers però se'n desconeix la composició. Concretament, l'experiment LHCb permetrà avançar en la resolució d'un dels problemes oberts de la física actual: per què l'antimatèria sembla haver desaparegut quasi completament de l'univers, quan en instants posteriors al Big Bang es creu que hi havia quantitats idèntiques de matèria i antimatèria.
El següent pas de l'LHC tindrà lloc el 10 de setembre, quan l'equip d'operacions farà que els protons recorrin la circumferència completa de l'accelerador per primera vegada, a l'energia en què s'injecten (0,45 TeV). El procés es podrà seguir en directe a http://webcast.cern.ch i es distribuirà per la xarxa d'Eurovisió.