La UB és la universitat capdavantera en producció científica

L'estudi es basa en l'anàlisi de l'activitat científica dels investigadors espanyols en ciències i tecnologia marines entre el 1994 i el 2004, segons les bases de dades del Thomson Institute for Scientific Information, que revisa l'impacte de la recerca científica en el vessant més internacional.

La UB, se situa, doncs, com a universitat capdavantera en producció científica en ciències del mar durant el període 1994-2004, amb dues de les facultats més productives al país, Biologia i Geologia, com a centres punters en biologia marina i en investigació oceanogràfica, respectivament. Les tres institucions més productives a tot l'Estat són l'Institut de Ciències del Mar - CSIC (545 documents), la Facultat de Biologia de la UB (399) i l'Institut d'Investigacions Marines - CSIC de Vigo (391), en un rànquing nacional que aplega 23 centres, en què també figura la Facultat de Geologia (115).

La producció nacional en ciències i tecnologies marines entre el 1994 i el 2004 va ser de 6.898 documents, en una relació liderada pel sector d'universitats (2 de cada 3 treballs) i el CSIC (1 de cada 3). Catalunya és la comunitat autònoma amb més producció científica (27 %), seguida d'Andalusia (21 %), Galícia (19 %) i Madrid (19 %). Barcelona, Vigo i Cadis són les tres àrees geogràfiques on s'ubiquen diverses institucions de recerca marina molt productives.

Les facultats de Farmàcia i Geologia de la UB se situen entre els 14 centres amb més impacte mitjà en publicacions de tot l'Estat, en un rànquing liderat pel centre AZTI (el País Basc) i l'empresa privada PharmaMar S.A., i en què participen cinc facultats del país. A més, la Facultat de Geologia de la UB i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) són els centres que més van créixer pel que fa a aquest paràmetre, triplicant l'impacte mitjà dels seus documents.

Quant al nombre de cites rebudes per publicació --un altre indicador de l'impacte científic--, les facultats de Biologia, Farmàcia i Geologia de la UB són alguns dels centres amb més cites per document a tot el país, i també amb més highly cited papers (HCP) --documents amb 16 o més cites. A títol general, cal destacar el paper dels centres investigadors de tot Catalunya en relació amb aquests indicadors, que evidencien una producció científica d'alta qualitat.

La UB és també la universitat amb més experts d'entre els 21 més citats de tot Espanya, en una llista on figuren els professors Javier Romero (Facultat de Biologia) i Miquel Canals, cap del GRC en Geociències Marines (Facultat de Geologia). En concret, Javier Romero, membre del GRC en Biologia i Ecologia Bentòniques, és un dels científics amb major índex H (Hirsch), indicador que estableix comparacions entre investigadors d'una mateixa disciplina. Per comunitats autònomes, un 50 % dels 21 investigadors més citats del país treballen a Catalunya --un valor molt superior al d'altres comunitats autònomes-- i presenten alts valors mitjans de cites per document i de document molt citat (HCP).

Entre l'1 % de científics més citats en ciències i tecnologies marines a tot el món, hi ha almenys 58 investigadors de tot l'Estat. La UB és, un cop més, la universitat amb més experts citats en aquest rànquing estatal, en què destaquen els investigadors Miquel Canals (Facultat de Geologia); Javier Romero i Enric Sala (Facultat de Biologia), i M. Teresa Veciana i M. Carmen Vidal Carou (Facultat de Farmàcia).

Quant a les publicacions dels investigadors espanyols amb més cites, pel que fa a la UB, l'informe subratlla l'article publicat al Science of the Total Environment (1994) pels professors Àlex Aguilar i Assumpció Borrell (Facultat de Biologia), en què es demostra que les elevades concentracions de PCB i altres compostos organoclorats d'efecte immunosupressor van tenir un paper clau en l'epidèmia que va produir la mort de milers de dofins mediterranis entre el 1990 i el 1992. També destaquen l'article de Josefina Martínez (Facultat de Biologia), publicat a l' Aquatic Microbial Ecology (1996), sobre l'ús microbià de polímers i matèria particulada orgànica en ambients aquàtics, i l'article de Xavier Rodó i Francisco Comín (Laboratori de Recerca del Clima del PCB-UB), publicat al Climate Dynamics (1997), i pioner en la identificació del senyal del fenomen d'El Niño (ENSO) en les precipitacions de la península i el sud d'Europa. En l'informe, també es recorda la figura indiscutible de Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), catedràtic d'Ecologia de la UB des del 1967 --el primer a tot l'Estat espanyol-- i impulsor de la recerca en ciències marines a tot el país.

L'informe Las Ciencias y Tecnologías Marinas en España està coordinat per Carlos Duarte (CSIC Universitat de les Illes Balears) i revisa aspectes sobre la recerca a l'Estat en ciències i tecnologia marines (recursos humans, finançament, flota oceanogràfica, etc.), patents, divulgació, context europeu i internacional, distribució de gènere en el món investigador, empreses amb sector d'R+D, debilitats i fortaleses del sector, reptes de futur, entre d'altres.