La UB defensa el llegat de Carme Junyent en el seu homenatge

Comellas ha iniciat l’acte presentant la figura de M. Carme Junyent com un «esperit mig anarquista i poc procliu a acceptar l’autoritat, i alhora molt carismàtica, compromesa i empàtica». Tot seguit ha presentat el llibre Molts camins per caminar. Una aproximació a les literatures africanes, coeditat per Junyent i ell mateix. El llibre pren per títol uns versos del poeta suahili Euphrase Kezilahabi, que la mateixa professora havia traduït. Es tracta del darrer treball de Junyent, qui malauradament no va arribar a veure’l imprès.

A continuació, han intervingut en l’acte dues de les investigadores que han participat en l’obra. D’una banda, l’antropòloga de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC Yolanda Aixelà Cabré, qui ha recordat que va conèixer Junyent en les cèlebres i pioneres Setmanes d’Estudis Africans que, a la dècada dels vuitanta, organitzava el professor Ferran Iniesta a la Facultat de Geografia i Història. «El seu caminar i el seu tarannà pausats amagaven una forta determinació per defensar les seves conviccions», ha remembrat. De l’altra, ha intervingut l’escriptora catalanoamaziga d’origen rifeny Asmaa Aouattah, qui ha esmentat l’especial dedicació de Junyent «a la cultura amaziga, de la qual era una gran especialista i defensora». «Sempre va treballar per crear xarxes, per teixir complicitats i construir ponts. Era la seva manera de ser i de fer», ha destacat.

Seguidament, més d’una vintena de professors de la Facultat de Filologia i Comunicació —entre els quals es comptaven figures il·lustres i històriques com ara Ricard San Vicente, Coloma Lleal, Liliana Tolchinsky o Emili Boix, al costat de joves investigadors— han llegit fragments significats de l’obra de Carme Junyent, que mostraven els eixos que caracteritzen la seva obra: la diversitat lingüística, la defensa del català i la lluita contra l’anomenat llenguatge inclusiu.

A continuació, Mariona Taulé ha lloat la figura de Junyent fent un recorregut per la seva trajectòria acadèmica i investigadora. Així mateix, ha fet un esment especial de la creació del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades i del Grup de Lingüistes per la Diversitat com a llegat de la seva feina, per tal que «la seva essència i els seus treballs romanguin per sempre».

Per la seva banda, el degà Javier Velaza ha expressat en la seva intervenció que «avui és un dia emocionant per a la Facultat: per al record, però també per a la reivindicació i el compromís». Ha reivindicat la filologia com una ciència i ha agraït al rector la recent aplicació de la doctrina, que tant havia defensat Junyent, que refusa el desdoblament de gènere. Ha finalitzat la seva intervenció recordant la gran figura del filòleg Joan Solà, que en aquell mateix escenari va manifestar que, «si falla la llengua, falla tot».

Ha clos l’acte el rector, Joan Guàrdia, qui ha desgranat els records personals que l’unien a la professora Junyent —molt especialment la passió per l’Àfrica— i que ha destacat que «era una dona excepcional que no defugia el debat ni la confrontació». «Va fer de la seva coherència científica un mandat», ha destacat. Així mateix, ha demanat a tota la comunitat universitària «fer el que sigui perquè no se’n perdi la memòria», i ha tancat la intervenció d’una forma molt emotiva, amb la darrera frase que Carme Junyent li va transmetre, demostració última de la seva vàlua i fortalesa humana: «Estigues tranquil. Jo estic bé. Tot segueix el seu curs».

Carme Junyent (1955-2023) va ser professora de lingüística a la Universitat de Barcelona i fundadora del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA) i del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi). Va publicar diversos treballs sobre llengües africanes, llengües de la immigració i antropologia lingüística. Entre els seus darrers llibres figuren El futur del català depèn de tu(amb Bel Zaballa, 2020) i Els colors de la neu (amb Pere Comellas, 2021), i, com a editora, Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (2021) i El català, llengua efervescent (2021).