La UB acull el I Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat (1968-2023)

Hi participaran més de cinquanta especialistes acadèmics d’arreu del món i al voltant de quaranta escriptors, editors i traductors catalans, entre els quals destaquen Màrius Serra, Empar Moliner, Sergi Belbel, Maria Jaén, Víctor García Tur, Borja Bagunyà, Vicenç Altaió o Ester Xargay. L’assistència és completament lliure i gratuïta.

L’acte d’inauguració tindrà lloc el dimarts 28, a les 8:30, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB, amb la intervenció dels representants de les diverses entitats organitzadores: el degà de la Facultat de Filologia i Comunicació, Javier Velaza; la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe; la cap del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Teresa Cabré; la presidenta del PEN Català, Laura Huerga; el catedràtic de Filologia Catalana de la UAB Víctor Martínez-Gil; el president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Ramon Pinyol; el president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Sebastià Portell, i la directora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, Mariona Taulé.

Seguidament, tindrà lloc la conferència inaugural del congrés, «La literatura del nostre temps», a càrrec de tres escriptors de llarga trajectòria vinculats a tots els gèneres literaris des dels anys seixanta i setanta fins a l’actualitat: Jordi Coca, que ha participat molt activament en el món del teatre, la literatura d’experimentació i la narrativa; Francesc Parcerisas, poeta, traductor, crític i memorialista, i Carme Riera, narradora i estudiosa. Cadascun d’ells glossarà la seva visió personal de la narrativa i la poesia catalanes des dels anys setanta fins avui. Tot seguit, la ponència inaugural, amb el títol «Cos, cànon, autoria, autenticitat: problemàtiques identitàries a la literatura catalana de la postmodernitat», anirà a càrrec de la professora de la Universitat de Sheffield Louise Johnson.

D’aquesta primera jornada també cal destacar-ne la taula rodona «La narrativa del meu temps», que tindrà lloc a l’Aula Magna, a les 13:15, amb els escriptors Núria Cadenes, Víctor García Tur, Empar Moliner i Jordi Puntí, presentada i moderada per Víctor Martínez-Gil.

L’endemà, dimecres 29, l’Aula Magna acollirà, a les 12:45, la taula rodona «La crítica literària del meu temps», en què participaran els crítics Àlex Broch, Jaume Coll Mariné, Dolors Oller i Marina Porras, i que presentarà i moderarà Josep Murgades.

El dijous 30, el congrés es traslladarà a l’Institut del Teatre, en què destaca la ponència «El teatre del meu temps», de Sergi Belbel, al Teatre Estudi, a les 9:00. Amb el mateix títol tindrà lloc una taula rodona, a les 13:15, amb la participació de Joan Cavallé, Josep R. Cerdà, Mercè Sarrias i Victoria Szpunberg, presentada i moderada per Núria Santamaria.

La jornada finalitzarà amb dues taules rodones: «Literatura i mass media en el meu temps», a les 18:00, amb Maria Jaén, Carles Mallol, David Plana i Esteve Plantada, moderada per Víctor Martínez-Gil, i «La traducció en el meu temps», a les 19:00, amb Miquel Desclot, Marta Pera Cucurell, Joan Sellent i Dolors Udina, moderada per Joaquim Sala-Sanahuja.

De la jornada final en destaca la taula rodona dedicada a l’edició, amb la participació d’Eugènia Broggi, Laura Huerga, Aniol Rafel i Jordi Rourera, moderada per Mireia Sopena.
​​​​​​​

El programa reflecteix una ambició d’abast global, tal com reconeix el professor Jordi Marrugat, membre del comitè organitzador i autor, entre altres obres, de Narrativa catalana de la postmodernitat. Històries, formes i motius (2014): «La nostra intenció és que quedin estudiades les línies de força generals de la literatura catalana de totes aquestes dècades. És una època tan rica, productiva i complexa que sabem que no quedaran estudiats tots els autors i totes les obres, però volem que quedin fixats els principals processos generals de producció i transformació de la literatura catalana postmoderna». «S’apuntaran moltes coses que requeriran desenvolupament en la recerca de les properes dècades», rebla.

Així mateix, està previst que es publiquin les actes del congrés. Marrugat explica: «Publicarem un llibre en dos volums que doni una mirada global a tota la literatura catalana de la postmodernitat. Seran dos volums molt extensos, complets i coherents. Un tercer volum recollirà totes les intervencions dels escriptors i creiem que donarà aquesta mateixa mirada global a la literatura catalana de la postmodernitat des del punt de vista d’aquells que hi han participat més activament com a creadors».

L’organització del congrés ha anat a càrrec de la UB, «que s’ha compromès molt amb aquest projecte des del principi», en paraules de Marrugat, i del projecte de recerca Usos i transformacions dels gèneres paraliteraris en la literatura catalana de la postmodernitat (1968-2021), del Ministeri de Ciència i Innovació, que es desenvolupa en col·laboració entre la UB i la UAB. Així mateix, hi han col·laborat activament l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut del Teatre i el PEN Club Català. A més, s’ha establert un lligam amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès. «És un èxit d’organització dels gremis literari i acadèmic català, un èxit col·lectiu del qual ens hem de felicitar tots. Tant de bo aquesta mena de col·laboracions tan àmplies i ambicioses siguin cada cop més freqüents», ha manifestat Jordi Marrugat.