La revista Bioessays dedica la portada a la recerca sobre l'amfiox
L'amfiox, el model biològic més estudiat per reconstruir el camí evolutiu entre invertebrats i vertebrats, és el protagonista de la portada de l'última edició de la revista científica Bioessays, que publica l'article, avaluat per experts, «It's a long way from amphioxus: descendants of the earliest chordate», escrit pel catedràtic Jordi García Fernàndez, del Departament de Genètica i l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), i Èlia Benito Gutiérrez, doctorada en Genètica a la UB sota la direcció de García Fernàndez i ara al Laboratori Europeu de Biologia Molecular a Heidelberg (Alemanya).
L'amfiox, el model biològic més estudiat per reconstruir el camí evolutiu entre invertebrats i vertebrats, és el protagonista de la portada de l'última edició de la revista científica Bioessays, que publica l'article, avaluat per experts, «It's a long way from amphioxus: descendants of the earliest chordate», escrit pel catedràtic Jordi García Fernàndez, del Departament de Genètica i l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), i Èlia Benito Gutiérrez, doctorada en Genètica a la UB sota la direcció de García Fernàndez i ara al Laboratori Europeu de Biologia Molecular a Heidelberg (Alemanya).
L'amfiox o llanceta (Branchiostoma lanceolatum), un organisme clau per entendre l'origen i evolució genètiques dels vertebrats, és el supervivent modern d'un antic llinatge de cordats amb registre fòssil des del període cambrià. Dotat d'un genoma i un patró corporal primitius, l'amfiox mostra qualitats intermèdies entre invertebrats i vertebrats. L'amfiox, el model favorit de molts genetistes, ha permès de seguir la pista del genoma dels vertebrats després de 500 milions d'anys d'evolució biològica, i ha estat clau per explicar l'origen del genoma dels vertebrats també dels humans a partir de dues duplicacions genòmiques ancestrals (la hipòtesi 2R).
Aquest genoma, seqüenciat per un equip internacional en què participaven García Fernàndez i Benito Gutiérrez i publicat en portada al Nature el 2008, ha preservat la majoria de gens dels cordats ancestrals, i ha fet d'aquest organisme un model clau per comprendre millor els mecanismes bàsics de l'evolució genètica en vertebrats i invertebrats, i l'aparició d'algunes innovacions evolutives importants (cervell, extremitats, etc.) en el patró corporal dels vertebrats.
Jordi García Fernàndez dirigeix el Laboratori Amfiox/Evo-Devo del Departament de Genètica, un grup de recerca sobre l'amfiox que centra l'activitat en línies de recerca sobre la biologia evolutiva del desenvolupament (evo-devo), que destaca el paper clau dels gens del desenvolupament per comprendre l'evolució biològica. Amb una productivitat científica destacada en revistes de màxim impacte internacional com ara cinc publicacions a Nature, el grup ha participat en l'anàlisi dels gens amb seqüència homeòtica i tirosina-cinasa, en el marc del projecte internacional de seqüenciació sobre l'amfiox. Juntament amb l'article a Nature, les anàlisis detallades es publiquen simultàniament a diverses revistes científiques, com ara Genome Research, Molecular Biology and Evolution: Bioessays, International Journal of Developmental Biology i Development Genes and Evolution.