La guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la 2008, Najat El Hachmi, imparteix una conferència en la cloenda del màster de Món Àrab i Islàmic
L'escriptora Najat El Hachmi va participar en l'acte de cloenda de la primera edició del màster de Món Àrab i Islàmic, el dimarts 12 de maig, amb la conferència «Escriure des de la frontera: privilegi o condicionant?». A més de la guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la 2008, van assistir a l'acte la vicerectora de Docència i Convergència Europea, Amelia Díaz; el degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i les directores del màster Mònica Rius i Emilia Calvo.
L'escriptora Najat El Hachmi va participar en l'acte de cloenda de la primera edició del màster de Món Àrab i Islàmic, el dimarts 12 de maig, amb la conferència «Escriure des de la frontera: privilegi o condicionant?». A més de la guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la 2008, van assistir a l'acte la vicerectora de Docència i Convergència Europea, Amelia Díaz; el degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i les directores del màster Mònica Rius i Emilia Calvo.
Najat El Hachmi va néixer el 1979 a la ciutat amaziga de Nador, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i amb vuit anys va anar-se'n a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. Va estudiar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona i el 2005 va participar en un acte de l'Institut Europeu de la Mediterrània, juntament amb altres escriptors de procedència estrangera que utilitzen el català a l'hora d'escriure, com ara Mathew Tree, Salah Jamal, Laila Karrouch o Mohamed Chaib. Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació, com ara Catalunya Ràdio, i ha publicat articles als diaris El 9 Nou de Vic i La Vanguardia, entre d'altres. El seu primer llibre, Jo també sóc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia vuit anys. La seva darrera novel·la, L'últim patriarca, exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, enfrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu.
El màster, títol propi de la UB, pretén oferir una formació interdisciplinària d'ampli abast sobre el món àrab i islàmic estudiant els diversos aspectes de la història, la cultura, la llengua, la societat, l'economia i la política. Es tracta de proporcionar les claus necessàries per entendre les societats araboislàmiques en conjunt i, alhora, en la diversitat, i facilitar així la intercomunicació entre els membres de cultures diferents. Atesa la complexitat del tema i, d'altra banda, el pes de l'element àrab, les matèries de contingut lingüístic seran de llengua àrab. Alguns dels objectius específics del màster són: conèixer la geografia i la història del món àrab; examinar els sistemes polítics i econòmics dels països àrabs, com també la seva pertinença a organismes internacionals; conèixer els principis generals de la religió en les manifestacions diverses; familiaritzar-se amb les línies principals de pensament i d'ideologia que determinen la realitat actual; adquirir coneixements sobre l'aportació científica i literària del món àrab; tenir notícia de la diversitat social i cultural del món àrab, i donar fonaments de la llengua àrab en les diferents variants geogràfiques i temporals.