La Fundació Caixa Catalunya encarrega al professor de Belles Arts Josep Maria Cerdà l'enregistrament
La Fundació Caixa Catalunya i la Fundació Bosch i Gimpera han signat un conveni per dur a terme l'enregistrament dels paisatges sonors de Catalunya a partir de les directrius de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial dictada per la UNESCO.
La Fundació Caixa Catalunya i la Fundació Bosch i Gimpera han signat un conveni per dur a terme l'enregistrament dels paisatges sonors de Catalunya a partir de les directrius de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial dictada per la UNESCO.
El projecte de recollida sistemàtica dels sons de l'entorn natural i cultural de Catalunya, que coordinarà el professor del Departament d'Escultura de la UB Josep Maria Cerdà, té com a finalitat configurar un arxiu sonor. L'enregistrament de la identitat sonora de cada lloc com a descripció del paisatge és un document que ajuda a recollir, analitzar i preservar els aspectes diferencials de cada entorn. És per aquest motiu que cal enregistrar, catalogar i conservar aquest material que configura la memòria col·lectiva.
Les gravacions, efectuades en el mateix entorn, enregistraran els sons ambientals i la superposició de sons puntuals per donar la imatge sonora del moment efímer en què s'han captat. En tots els enregistraments constarà el lloc de gravació amb les coordenades geogràfiques, l'hora, el dia, l'any i les condicions en què s'han dut a terme. Actualment, a Catalunya no hi ha cap projecte sistemàtic de recollida i enregistrament del patrimoni immaterial sonor.
Els estudis dels ambients sonors es van iniciar gràcies a R. Murray Schafer, que va ser el primer a utilitzar el terme soundscape --paisatge sonor-- el 1974. A la Universitat Simon Fraser de Canadà, va crear el projecte Paisatge Sonor Mundial (WSP), que estudia l'acústica de la vida quotidiana i l'entorn amb una visió inter o multidisciplinària del so. L'any 1993, aquest mateix investigador va instaurar el Fòrum Mundial d'Ecologia Acústica (WFAE), que se centra en estudis com ara la relació dels organismes vius i el so del medi ambient i el paisatge respectius.
També, com a predecessors dels estudis del paisatge sonor, Hildegard Westerkamp, investigadora del WFAE, va introduir el concepte soundwalking, el passeig sonor per l'entorn natural o urbà mitjançant l'experiència auditiva, que permet aportar dades que no es poden extreure en altres contextos d'estudi o mesurament. Jens Blauert, durant els anys vuitanta, va aportar els estudis de localització i escolta espacial del so, amb la denominació psicoacústica, definint els sound events (esdeveniments sonors). Pascal Amphoux va fer importants contribucions a les maneres d'escoltar l'entorn sonor, desenvolupant un estudi dels espais públics europeus i traduint a l'àmbit sonor la relació realitat-representació, un aspecte llargament estudiat en paisatge visual.