La fi de les literatures nacionals?
El volum Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des dʼEuropa (Edicions UB, 2021), a cura dʼAntoni Martí Monterde, professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB, i Enric Sullà, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, reuneix les aportacions dʼalgunes de les veus més rellevants en el camp del comparatisme en una obra que sʼinterroga pel significat de la Weltliteratur en lʼactualitat.
El volum Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des dʼEuropa (Edicions UB, 2021), a cura dʼAntoni Martí Monterde, professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB, i Enric Sullà, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, reuneix les aportacions dʼalgunes de les veus més rellevants en el camp del comparatisme en una obra que sʼinterroga pel significat de la Weltliteratur en lʼactualitat.
El 31 de gener de 1827, en una conversa amb J. P. Eckermann, Goethe va afirmar: «Jo no puc sinó sentir-me a gust contemplant les obres dʼaltres nacions, i aconsello a tothom dʼadoptar aquest camí. Literatura nacional és un concepte que ja no diu gran cosa; està començant lʼèpoca de la literatura universal (Weltliteratur), i tots hem dʼaportar el nostre esforç per accelerar el seu adveniment». En aquestes paraules es troben els fonaments, els valors i els ideals del que, amb el pas dels anys, ha esdevingut la literatura comparada. Ara bé, no sempre sʼhan entès de la mateixa manera: des de fa més dʼun segle, cada generació literària ha sentit la necessitat de preguntar-se què volia dir Goethe aleshores i quin significat ha tingut aquesta idea en cada moment.
Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des dʼEuropa ofereix una mirada europea als estudis comparatistes sobre literatura universal. Els experts Borja Bagunyà, Anna Boschetti, Joseph Jurt, José Lambert, Àlex Matas Pons, Antoni Martí Monterde, Bernat Padró Nieto, Neus Penalba, Teresa Rosell Nicolás, Enrique Santos Unamuno, Enric Sullà i János Szávai participen en la reflexió sobre una idea que, malgrat haver canviat de nom amb el pas del temps (world literature, république mondiale des lettres, literatura mundial, espai literari internacional, etc.), manté el seu esperit, sempre renovat, com un imperatiu categòric.
Borja Bagunyà analitza alguns dels problemes de la novel·la global; Anna Boschetti, el transnational turn en els estudis literaris; Joseph Jurt examina el concepte de Weltliteratur de Goethe com un primer esborrany dʼun camp literari internacional; José Lambert ofereix un estudi comparat dels conceptes world literature, comparative literature i translation studies; Àlex Matas Pons sʼaproxima a la Weltliteratur des de la producció de localitat catalana; Antoni Martí Monterde estudia la literatura catalana com a Weltliteratur; Bernat Padró Nieto proposa lʼestudi comparat de les revistes literàries; Neus Penalba ofereix una lectura sobre la figura de Milan Kundera i lʼeuropeisme perifèric de les nacions petites des dʼuna perspectiva catalana; Teresa Rosell Nicolás analitza Beckett lʼabstracteur, de Pascale Casanova, des de la literatura comparada; Enrique Santos Unamuno proposa cartografiar la literatura universal; Enric Sullà examina el pas de la noció de camp literari de Bourdieu a la de La República mundial de las Letras, de Pascale Casanova; finalment, János Szávai tanca el volum amb una reflexió sobre la Weltliteratur i la literatura europea.
Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des dʼEuropa és el darrer títol de la col·lecció Figura, una iniciativa del Grup de Recerca de Literatura Comparada en lʼEspai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona, dirigida per Antoni Martí Monterde. El seu propòsit és alternar la recuperació de textos desconeguts o oblidats de la història de la literatura comparada, la difusió dels resultats de la recerca col·lectiva del grup en col·laboració amb el MUHBA i la publicació de nous títols dʼautors contemporanis. Altres publicacions de la col·lecció són Assaigs dʼhistòria comparada dels intel·lectuals, de Joseph Jurt, a cura dʼAntoni Martí Monterde (2021), Maurice Blanchot. La pasión del errar, de Túa Blesa (2020), Cultura / El vell i el nou humanisme, de Victor Klemperer (traduït per Marc Jiménez Buzzi, 2019), o El comparatisme en els escriptors catalans, a cura dʼAntoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás (2019).
Antoni Martí Monterde és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. A part de diversos articles sobre Josep Pla, Walter Benjamin, Joan Fuster o Xavier de Maistre al voltant de la relació entre crítica, ficció i autobiografia, com a assagista ha publicat Stefan Zweig i els suïcidis dʼEuropa (Premi Crítica dʼAssaig Serra dʼOr, 2021), Lʼhome impacient (diaris 1996-1998) (Premi dʼAssaig Josep Vicent Marqués dins els Premis Ciutat de València, 2019), Poética del Café. Un espacio de la modernidad literaria europea (finalista del Premi Anagrama dʼAssaig, 2007) i J. V. Foix o la solitud de lʼescriptura (Premi Joaquim Xirau 1997). A Edicions UB, dirigeix la col·lecció Figura, on ha editat Assaigs dʼhistòria comparada dels intel·lectuals, de Joseph Jurt (2021), i ha publicat El comparatisme en els escriptors catalans. La literatura comparada a Catalunya (amb Teresa Rosell Nicolás, ed., 2019), Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya (amb Teresa Rosell Nicolás, ed., 2018), Qui acusa? Figures de lʼintel·lectual europeu (amb Bernat Padró Nieto, ed., 2015) i Joan Fuster. Figura de Temps (amb Teresa Tosell Nicolás, ed., 2012).
Enric Sullà és catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en teoria narrativa, ha publicat els volums antològics Poètica de la narració (1995) i Teoria de la novel·la (1996). També és coautor, juntament amb Pere Ballart i Joan Abellán, del manual Introducció a la teoria de la literatura (1997). Lʼeix central del seu treball, pel que fa a la literatura catalana, ha estat lʼestudi de lʼobra poètica de Carles Riba, tema sobre el qual ha publicat, entre molts altres textos, el llibre Una interpretació de les ʻElegies de Biervilleʼ de Carles Riba (1993). També ha estat responsable de lʼedició en cinc volums —alguns en col·laboració amb Jaume Medina— de les Obres completes del poeta (1984-1992).