La campanya polar SVAIS al programa Al filo de lo imposible de RTVE
«El clima oblidat» és el títol dels reportatges sobre l'expedició científica SVAIS al cercle polar àrtic que emetrà els dies 6 i 13 d'abril a les 24 h el programa Al filo de lo imposible, la sèrie emblemàtica dirigida per Sebastián Álvaro a RTVE-La 2 sobre expedicions, viatges i aventures que ara dedica dos capítols a la investigació de la UB en latituds polars.
«El clima oblidat» és el títol dels reportatges sobre l'expedició científica SVAIS al cercle polar àrtic que emetrà els dies 6 i 13 d'abril a les 24 h el programa Al filo de lo imposible, la sèrie emblemàtica dirigida per Sebastián Álvaro a RTVE-La 2 sobre expedicions, viatges i aventures que ara dedica dos capítols a la investigació de la UB en latituds polars.
SVAIS és la campanya polar dirigida per Angelo Camerlenghi, geòleg del GRC de Geociències Marines de la UB i professor d'investigació ICREA, en el marc de l'Any Polar Internacional (IPY) i finançada pel Ministeri d'Educació i Ciència. A bord del BIO Hespèrides, l'expedició polar va partir el 29 de juliol de 2007 de l'illa de Spitzberg, a l'arxipèlag Svalbard (Noruega), un dels territoris més septentrionals de tot l'hemisferi nord.
L'Àrtic és un oceà congelat envoltat per terra, i és el més petit de tots els oceans del món. A més, és un dels ecosistemes naturals més afectats per l'escalfament global. Les aigües de l'Àrtic i de l'Atlàntic es barregen a gran escala a l'estret de Fram, un ampli pas geològic entre Groenlàndia i les illes Svalbard. Entre el juliol i l'agost, el BIO Hespèrides va navegar 3.345 milles nàutiques a l'estret de Fram per estudiar el registre del canvi climàtic natural i cartografiar uns 8.600 km 2 de fons marins al solc glacial de Storfjiorden, al marge sud-oest de les Svalbard, una àrea dominada fa milers d'anys pels grans corrents de gel (ice streams).
A «El clima oblidat», Fernando Guerra i José Antonio Pérez-Grueso, realitzador i operador de càmera de Al filo de lo imposible i membres de l'expedició SVAIS, mostren al públic l'activitat investigadora i les rutines de treball a bord del vaixell oceanogràfic durant la ruta pel cercle polar àrtic, com ara les tècniques (batimetria de multifeix i TOPAS, sísmica de reflexió, etc.) aplicades per conèixer la cartografia dels fons oceànics en el marge continental polar, i el complex procés de gestió de dades amb ordinadors per transformar la informació batimètrica en mapes 3D de les profunditats marines.
Què fan els científics per estudiar el clima del passat a l'Àrtic? El documental de RTVE també revelarà les incògnites que oculten els sediments oceànics recuperats dels fons marins per un nou giny, el Piston Corer. Com autèntics missatgers del passat geològic, aquests sediments són rics en microfòssils marins foraminífers i cocolitofòrids que donen pistes clau als científics per reconstruir el clima en èpoques glacials i interglacials del quaternari a l'Àrtic. Amb tot el material científic de la campanya SVAIS, tot l'equip podrà obtenir dades sobre biostratigrafia, sedimentologia, paleoclimatologia, geomagnetisme ambiental, etc., i reconstruir la història geològica i climàtica de la regió àrtica.
A l'expedició SVAIS, que ha comptat amb geòlegs del GRC de Geociències Marines que coordina el catedràtic Miquel Canals de la Facultat de Geologia de la UB, hi han participat un total de 21 científics amb 7 estudiants predoctorals, 4 periodistes, 2 professores de l'Institut, 5 tècnics de la Unitat de Tecnologia Marina-CSIC i una dotació militar de 55 membres dirigida pel comandant Pedro Luis de la Puente de l'Armada espanyola, i, com a institucions, la UB, la ICREA, l'IIQAB-CSIC, la Universitat de Salamanca, l'Institut Nacional de Oceanografia i Geofísica Experimental (OGS) de Trieste i les universitats de Svalbard i de Tromsø (Noruega).