«Els estudiants estan vivint en el paisatge de la informació més complicat de la història»

«La desinformació és una crisi global —va manifestar—, però volem ser part de la solució». «La gent jove té dret a l’alfabetització respecte a la informació i a les notícies; si no, els posem en un desavantatge». I en va posar un exemple: «Un de cada cinc vídeos de TikTok conté desinformació».

Otoo va fer valer el paper fonamental dels educadors i va explicar els diferents programes en què treballa el News Literacy Project: des de plataformes com ara Checkology, que ajuda a comprendre la importància d’una premsa lliure, fins a butlletins amb recursos didàctics o programes perquè el públic en general pugui analitzar els rumors falsos que circulen al seu voltant.

Una de les amenaces més serioses per a la democràcia

Durant la inauguració de la jornada, Sergi Barrera, cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, va defensar que «és imprescindible el paper dels professionals de la informació, que són els que posen el context de les notícies». Tot seguit, Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va afirmar que la Unió Europea «està compromesa en la lluita contra la desinformació mitjançant eines com la transparència algorítmica, les xarxes de refutació, la verificació o els projectes de recerca i educació mediàtica».

Per la seva banda, Rian Harris, ministra consellera de l’Ambaixada dels Estats Units a Madrid, va advertir que la desinformació és «una de les amenaces més serioses per a les democràcies». I el rector de la UB, Joan Guàrdia, va posar en relleu que la universitat pot contribuir a combatre les mentides i la desinformació «amb el que sap fer: educar», i va emfasitzar que l’etimologia de la paraula educar està relacionada amb la idea de tenir cura; en aquest cas, tenir cura de les persones davant els perills de la desinformació.

En la taula rodona «Els reptes de l’educació mediàtica a Catalunya», Montse Jiménez, directora pedagògica de l’escola Vedruna-Prats de la Carrera, de Palafrugell, va recordar que «per als alumnes és un dret estar informats», i va plantejar que actualment existeixen «noves possibilitats, però també nous riscos: hi ha joves que no distingeixen un fet d’una opinió i d’un anunci».

Àlex Hinojo, cofundador del projecte Drets Digitals i activista per la llengua, va reivindicar «el valor de la paraula; no tenir por al text». «Hem d’anar més enllà de la cultura de l’ego i fomentar una Internet més cívica», va defensar.

Nereida Carrillo, cofundadora i presidenta de Learn to Check i professora de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, va defensar que «l’educació mediàtica ha de ser sistèmica, per a tothom, col·laborativa i entusiasta». «La desinformació és desesperançadora i no permet pensar amb claredat», va afirmar.

Nacho Guadix, responsable d’Educació i Drets Digitals de la Infància a UNICEF Espanya, va posar en relleu que la desinformació «és una amenaça i que els drets com a ciutadans estan en perill», i va assenyalar que la desinformació també es relaciona amb problemes de salut mental.

Laura Pinyol, consellera i coordinadora de la Comissió de Relacions amb la Societat, Infància, Gènere i Educació en Comunicació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, va recordar que la desinformació la viu tothom, no només els infants i joves. I va manifestar que, per combatre-la, «cal una visió molt comunitària, que impliqui diverses institucions i també les grans empreses».

La jornada es va completar amb dues conferències a càrrec de Roger Cuartielles i Cristina Garde, de Learn to Check, i Yevhen Fedchenko, director de l’Escola de Periodisme Mohyla de Kíiv i cofundador i editor en cap del web de verificació de fets stopfake.org, i amb uns tallers de píndoles didàctiques.