Investigadors de la UB patenten un nanodispositiu amb tecnologia híbrida de llum i electrons
La tecnologia tal com la coneixem ara ha tocat sostre; segons els experts, la miniaturització en el camp de la microelectrònica té una expectativa de no més de cinc anys. En aquest context, el futur és la tecnologia de la fotònica del silici, és a dir, utilitzar llum en comptes d'electrons. D'altra banda, un dels requisits d'aquesta nova tecnologia és permetre'n la integració amb la tecnologia actual. En aquest sentit, un grup de la UB ha desenvolupat un nou dispositiu nanomètric que funciona de manera híbrida amb llum i electrons, i que permet codificar informació i enviar-la en forma de llum.
La tecnologia tal com la coneixem ara ha tocat sostre; segons els experts, la miniaturització en el camp de la microelectrònica té una expectativa de no més de cinc anys. En aquest context, el futur és la tecnologia de la fotònica del silici, és a dir, utilitzar llum en comptes d'electrons. D'altra banda, un dels requisits d'aquesta nova tecnologia és permetre'n la integració amb la tecnologia actual. En aquest sentit, un grup de la UB ha desenvolupat un nou dispositiu nanomètric que funciona de manera híbrida amb llum i electrons, i que permet codificar informació i enviar-la en forma de llum.
La tecnologia tal com la coneixem ara ha tocat sostre; segons els experts, la miniaturització en el camp de la microelectrònica té una expectativa de no més de cinc anys. En aquest context, el futur és la tecnologia de la fotònica del silici, és a dir, utilitzar llum en comptes d'electrons. D'altra banda, un dels requisits d'aquesta nova tecnologia és permetre'n la integració amb la tecnologia actual. En aquest sentit, un grup de la UB ha desenvolupat un nou dispositiu nanomètric que funciona de manera híbrida amb llum i electrons, i que permet codificar informació i enviar-la en forma de llum.
El treball que han dut a terme els professors Blas Garrido i Josep Carreras, del Departament d'Electrònica (en el grup de recerca d'enginyeria i materials electrònics) i de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), s'ha publicat a les revistes Applied Physics Letters i Nanotechnology. Així mateix, el nou dispositiu ja s'ha patentat i actualment està en fase de transferència de tecnologia, en la qual s'estan buscant empreses que puguin estar interessades a desenvolupar-lo industrialment.
El que s'ha creat és un modulador format per nanocristalls de silici --cristalls de l'ordre de 4 o 5 nanòmetres que contenen prop de 1.000 àtoms. Aquest és un dispositiu que permet obtenir, a partir d'un senyal elèctric, llum codificada en forma de 0 i 1 (emissor de llum i modulador, alhora, amb tecnologia de silici). Com explica l'investigador Carreras, «aquesta tecnologia híbrida de llum i electrons podria servir de pont entre la nova tecnologia de la fotònica del silici que s'està començant a desenvolupar i la microelectrònica que s'ha desenvolupat fins ara». La tecnologia actual falla, d'una banda, perquè, a escales tan petites, els corrents elèctrics són molt grans i això fa augmentar-ne el consum, i d'altra banda, perquè apareixen nous fenòmens quàntics, que en el cas de la fotònica s'aprofiten per treballar amb llum.
Entre altres avantatges, la nova tecnologia de la fotònica del silici afavorirà la disminució del consum, farà augmentar la velocitat i permetrà connexions més complexes; per aquestes raons s'ha convertit en un camp estratègic arreu del món, des d'Europa fins al Japó, Canadà, i també, empreses multinacionals del sector hi estan treballat. Recentment, s'ha iniciat el projecte europeuPhotonics Electronics functional Integration on CMOS (HELIOS), del qual en formen part vint centres de recerca i empreses, entre els quals es troba el grup liderat per l'investigador B. Garrido. El projecte, que rep una subvenció del VII Programa Marc de 8,5 milions d'euros, té com a objectiu l'elaboració de nanoxips que funcionin amb llum. Un dels reptes per aconseguir-ho és el desenvolupament d'un làser compatible amb el silici que, com destaca Garrido, «permetrà als xips funcionar a molta més velocitat, disminuir més la seva mida i, tot això, a un preu més econòmic. El làser d'injecció de silici podria ser una invenció de la mateixa magnitud que el transistor i revolucionar la tecnologia actual.»