Inauguració de curs del sistema universitari català amb la reivindicació del llegat de la Universitat de la República

La lectura de la Memòria de la UB de l'any acadèmic anterior, 2007- 2008, a càrrec del secretari general, Xavier Pons, ha iniciat l'acte, en el decurs del qual representants de Comissions Obreres han accedit amb pancartes a la zona de presidència del Paranimf per tal de manifestar al rector les seves reivindicacions.

L'historiador Antoni Segura en la lliçó inaugural del curs ha fet un repàs exhaustiu dels principals fets de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'ha situat en el seu context social i polític, tot explicant capítols, com ara la seva creació «gràcies a la complicitat» de les autoritats republicanes o la constitució del Patronat que va redactar l'Estatut de la UB i que després va tenir un paper cabdal en el govern de la institució. Ha analitzat igualment els principals problemes que va afrontar la Universitat d'aquell moment, com ara les objeccions a l'ús de la llengua catalana o al paper del Patronat en el govern de la institució, o el rebuig d'alguns sectors a la seva orientació «social i catalanista». Antoni Segura també ha explicat com les vicissituds polítiques del moment afectaven la Universitat, inclosa la forma en què la Universitat va patir la Guerra Civil, des dels bombardejos a la progressiva disminució d'alumnat i professorat. Finalment, ha recordat la repressió que va patir el gruix de la comunitat universitària amb el franquisme, i en relació amb això ha dit: «Només hi havia dues alternatives: la repressió i la depuració» o «el camí de l'exili».

El catedràtic, així mateix, ha reivindicat en el seu discurs el paper de «la investigació històrica rigorosa, amb visió de futur més que amb nostàlgia del passat» a l'hora de contribuir a la reparació de les víctimes de tota violència política. Igualment ha assenyalat les diferències entre la tasca dels historiadors i l'anomenada memòria històrica: «No és en tot cas, tasca dels historiadors reduir la pluralitat de memòries a un discurs únic. La tasca dels historiadors és fornir les eines necessàries per recuperar ''espais de memòria'' que realment van existir, com les fosses de la Guerra Civil o els centres de repressió». Finalment, Antoni Segura s'ha referit al fet que «el fil conductor» que porta des de la Universitat de la República fins a l'actualitat no es va trencar del tot malgrat la repressió franquista, tot posant com a exemple la pervivència del mestratge de l'historiador Jaume Vicens Vives.

Després de la lliçó inaugural s'han lliurat els premis extraordinaris de llicenciatura i les medalles de la Universitat de Barcelona al personal docent i d'administració i serveis que es va jubilar el curs passat. A continuació, amb el Paranimf aplaudint dempeus, el rector ha atorgat la Medalla d'Or de la UB a Roser Rahola i Moisès Broggi, dos representants de tota aquesta generació d'universitaris que van viure i compartir aquells il·lusionats anys. Moisès Broggi, prestigiós cirurgià, es va llicenciar en Medicina per la UB el 1931, i l'editora Roser Rahola, vídua de l'historiador i catedràtic de la UB Jaume Vicens Vives, és fundadora de l'editorial que duu el nom del seu marit. Tot seguit s'han lliurat les distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària que concedeix el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.

El president del Consell Social de la UB, Joaquim Coello, ha iniciat el seu discurs amb un record a la figura de Bosch i Gimpera, tal com havia fet abans Antoni Segura en la lliçó inaugural. Coello ha establert un paral·lelisme entre la universitat dels anys trenta i el moment que viu la Universitat actual. Referint-se al present, el president del Consell Social ha parlat de la necessitat de reformar la Llei d'universitats de Catalunya per millorar-ne la governança i ha fet èmfasi en la idea que «a mitjà termini la Universitat hauria de ser finançada segons l'eficiència. No es pot millorar allò que no es coneix». Així mateix, ha afirmat que, en la seva opinió, «les circumstàncies són excepcionalment idònies per transformar la Universitat».

Més endavant, en la seva intervenció, el rector de la UB Josep Samitier ha afirmat que «la Universtitat de fa 75 anys és una Universitat il·lusionada i il·lusionant, que va voler fer un salt qualitatiu de modernització» i a parer seu «aquesta és també la Universitat Catalana del 2008». Ha afegit, que tant els canvis impulsats durant els anys trenta com la tasca en la universitat actual rauen «en l'harmonia entre dos conceptes: el d' autonomia universitària i el de rendiment de comptes».

Sobre el moment actual que està vivint la universitat catalana, Josep Samitier ha afirmat que es troba «en una situació paradoxal»: d'una banda hi ha «una retòrica des dels governs i els poders econòmics, que oficialment proclamen que la universitat és l'element cabdal per al progrés i per a la millora social», mentre que, d'altra banda, «sembla que es pateixi una manca de confiança». El rector en funcions de la UB ha destacat que «en un context d'ajust econòmic no seria assenyat no apostar decididament pels entorns creatius de formació i recerca com a elements clau de la prosperitat de la societat catalana del demà a mitjà i a llarg termini». Josep Samitier ha repassat també els reptes de la Universitat, per exemple, pel que fa a la implementació dels nous títols de grau. Així mateix ha fet referència a l'aspecte social de la institució, que ha de ser «un referent per al debat de les idees». Samitier ha afirmat que «és necessari mantenir la voluntat ferma de continuar la construcció d'un sistema universitari que potenciï els projectes col·laboratius en formació, en recerca i en transferència de coneixement a la societat, posant-la al servei del país, de la seva ciutadania, i promovent-la internacionalment com una àrea universitària de referència al sud d'Europa».

Al seu torn, el conseller Josep Huguet ha fet també un recordatori de la universitat dels anys trenta i «de tota una generació de professors que miraven cap al món i, també, cap a la terra, el país». «No és incompatible catalanisme amb cosmopolitisme», ha afirmat. Sobre el curs acadèmic que comença, Huguet ha subratllat que «és el primer amb titulacions de grau del nou espai europeu d'educació superior» i ha assenyalat que no «cal confondre canvi amb burocràcia». En el seu parlament, Huguet ha emfasitzat el paper de la Universitat en l'actual context econòmic. «La crisi ens dóna la perspectiva per millorar l'eficiència del sector universitari», ha dit, i més endavant ha assenyalat que «és en la Universitat on es forma el talent de l'empresa, la política, la gestió..., és aquí on cal fer la reflexió necessària per abordar els reptes de la primera gran crisi de la mundializació». Sobre política universitària, Huguet ha repassat diversos temes que caldrà afrontar enguany i que inclouen, per exemple, l'inici de la reforma de la LUC que ha de permetre millorar la governança de les universitats, o el fet de garantir que l'espai europeu d'educació superior «no creï una ruptura social» de manera que, per exemple, la matriculació en màsters no suposi un impediment econòmic per a ningú. Per cloure el seu discurs, Huguet ha parafrasejat Moisès Broggi i ha recordat que el marc de la democràcia és estable a Catalunya, i que per tant «no tenim excusa» perquè Catalunya no esdevingui «la primera societat del coneixement del sud d'Europa».

Per veure les fotos de l'acte, cliqueu damunt l'enllaç:

http://www.ub.edu/gpre/fotos/2008/inauguracio_curs _20 08-2009