Identificat un fàrmac modulador del sistema immune potencialment útil per bloquejar la malaltia de Parkinson

D’esquerra a dreta, les investigadores Irene Fernández-Carasa, Antonella Consiglio, Yvonne Richaud-Patin, Meritxell Pons-Espinal i Valentina Baruffi.
D’esquerra a dreta, les investigadores Irene Fernández-Carasa, Antonella Consiglio, Yvonne Richaud-Patin, Meritxell Pons-Espinal i Valentina Baruffi.
Notícia | Recerca
(15/02/2024)

La malaltia de Parkinson és un dels trastorns més freqüents que afecten el moviment i el sistema nerviós. Encara sense cura, aquesta patologia causa un deteriorament de les capacitats motores per la mort de les neurones dopaminèrgiques, que són les que sintetitzen la dopamina, un neurotransmissor cerebral responsable de controlar els moviments voluntaris. Ara, un estudi sobre el Parkinson publicat a la revista Journal of Clinical Investigation Insight revela que unes cèl·lules cerebrals anomenades astròcits són reactives, de manera que ataquen i eliminen les cèl·lules nervioses que produeixen dopamina al mesencèfal.

D’esquerra a dreta, les investigadores Irene Fernández-Carasa, Antonella Consiglio, Yvonne Richaud-Patin, Meritxell Pons-Espinal i Valentina Baruffi.
D’esquerra a dreta, les investigadores Irene Fernández-Carasa, Antonella Consiglio, Yvonne Richaud-Patin, Meritxell Pons-Espinal i Valentina Baruffi.
Notícia | Recerca
15/02/2024

La malaltia de Parkinson és un dels trastorns més freqüents que afecten el moviment i el sistema nerviós. Encara sense cura, aquesta patologia causa un deteriorament de les capacitats motores per la mort de les neurones dopaminèrgiques, que són les que sintetitzen la dopamina, un neurotransmissor cerebral responsable de controlar els moviments voluntaris. Ara, un estudi sobre el Parkinson publicat a la revista Journal of Clinical Investigation Insight revela que unes cèl·lules cerebrals anomenades astròcits són reactives, de manera que ataquen i eliminen les cèl·lules nervioses que produeixen dopamina al mesencèfal.

El treball l’han liderat els experts en cèl·lules mare i en neurodegeneració Antonella Consiglio, cap del grup de recerca a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i investigadora ICREA Acadèmia, i Àngel Raya, de l’IDIBELL i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), en col·laboració amb els equips de neuròlegs encapçalats per Eduard Tolosa i Alícia Garrido, de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Hospital Clínic.

L’equip ha treballat amb cèl·lules mare pluripotents (iPSC) induïdes de pacients de Parkinson. Tot indica que els astròcits del cervell de malalts de Parkinson sobreexpressen la citoquina inflamatòria IL-6, que indueix la mort de les neurones dopaminèrgiques.

«Si bé la inflamació lleu pot ser beneficiosa per a molts processos neuronals, la sobreproducció d’IL-6 pot empitjorar els símptomes del Parkinson, i això pot ser un objectiu terapèutic important», detalla Meritxell Pons-Espinal (UB-IBUB-IDIBELL), autora principal del treball.

«És important destacar que el tractament dels cultius neuronals amb tocilizumab, un anticòs que ja es fa servir diàriament a l’hospital per tractar l’artritis reumatoide i que bloqueja l’efecte dels astròcits secretors d’IL-6, preveu en gran manera la mort de les cèl·lules nervioses», subratlla l’expert Manel Juan, immunòleg de l’Hospital Clínic i coautor de l’estudi.

Tal com destaca la investigadora Antonella Consiglio (UB-IBUB-IDIBELL), «si poguéssim trobar la manera correcta de modular el sistema immunològic, podríem alentir el procés de la malaltia».

Més informació  

Galeria multimèdia

La professora Antonella Consiglio, cap del grup de recerca a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, l’IBUB, l’IDIBELL i investigadora ICREA Acadèmia.